Avui he tornat a tenir una mica de temps per escriure. Els de més aprop ja ho sabreu, però ja hem estrenat el nostre apartament a North Vancouver i ja estem els dos treballant!
Tot ha anat molt ràpid. Just el dissabte passat per la nit vam passar la primera nit al pis nou, amb les quatre coses que havíem arreplegat: un futón, una tele, una cafetera i estris de cuina. Un kit bàsic per sobreviure més un extra, la tele.
 |
| Primers menjars al pis |
La primera nit i el Dani ja s'havia d'aixecar d'hora per anar a treballar. El diumenge passat va començar a treballar de forner a un forn de pà del mercat de Lonsdale Quay. El forn forma part d'una franquícia i tenen varies botigues per tota l'àrea. Fan totes les masses, pa de molts tipus i molta varietat de pastes. Esperem a veure com porta això de començar a les quatre del matí, però la part bona és que cada dia porta un pa diferent a casa!
El mercat de Lonsdale Quay és bastant gran i el tenim a 10 minuts de casa caminant. Està just a tocar amb l'estació del Seabus, el barco que et porta des de North Vancouver fins al centre de Vancouver, amb trajectes d'un quart d'hora. Molta gent fa aquest trajecte cada dia, sobretot per la feina, i és un mercat amb bastant moviment. Hi ha de tot: fruiteries de cultius de granjes, peixateries, carnísseries, una cerveseria on tenen la seva pròpia cervesa, el forn on treballa el Dani, i tot tipo de parades de menjar per emportar o per menjar en el mateix mercat. I aquí és on entro jo, que fa uns dies he començat a treballar a una parada de menjar mexicà: Cilantro and Jalapeño.
 |
| Dani, the baker |
Va anar molt ràpid, fins ara m'havia centrat en trobar apartament i em vaig posar a buscar feina del meu perfil o algo temporals per passar l'estiu i el següent dia tenia dues entrevistes i el tercer dia ja estava preparant burritos, chimichangas i chilaquiles jejeje
Aquests primers dies també han sigut mogudets, fent que el pis fos més funcional. La primera setmana la recordarem dormint al menjador amb el futón, menjant asseguts al terra de la terrassa i aixugant-nos amb samarretes durant un parell de dies. Però ben contents!
 |
| Comença a agafar forma |
 |
| Com es troba a faltar una taula quan no la tens... |
El llit, taula i cadires van arribar el divendres, amb el camió de trasllat que vam llogar i el Greg, un contacte canadenc amb vincles calderins, que ens ha ajudat moltíssim. Després de la feina ben feta vam fer un bon pa amb tomàquet (amb el pa del Dani, ep!) amb pernil salat i formatge, per donar les gràcies al Greg. L'altra recompensa serà fer de cangurs durant una nit de les seves dues nenes. La cosa ho mereix, perquè el Greg ens ha aconseguit els mobles i fins i tot una aspiradora gratis fent una crida per internet als seus amics. Entre això i els mobles de la mare del Todd ens hem estalviat molts diners! Tot i així, quan haguem cobrat la primera paga farem una visita a Ikea que queda més aprop, a Coquitlam.
 |
| Sopar delicatessen, pa amb tomàquet! |
També tenim un parell d'anècdotes: la primera, que mai saps a qui pots conèixer al supermercat, i la segona, que ja coneixem al nostre veí.
De camí cap al supermercat un home ens va preguntar si erem espanyols, ens va sorprendre perquè estàvem parlant català clar. I res, resulta que li vam caure bé a un argentí d'uns 45 anys, que sentia empatía amb nosaltres perquè també havia "emigrat" cap a Canadà i xerrant xerrant ens ha regalat una arrossera perquè ell no la feia servir. Ens va deixar clar que a ell li anava més la carn i ens va dir que ja fariem un "asado argentino" com toca jejeje
La segona anècdota/susto de mort va ser quan el Dani sortia de casa a les 3 i pico del matí per anar a treballar i es va trobar un home estirat completament boca avall al terra només obrir la porta. Primer pensament: aquest tio està mort!! El va despertar i resulta que era el veí que no trobava les claus de casa i no podia entrar... L'home portava una bossa de fer esport i s'havia passat amb el post-partit perquè estava una mica... desorientat... I allà vam passar una estona el senyor i jo, intentant trobar les claus, remenant-se les butxaques i fent i desfent la bossa d'esport, fins que vam caure en que si havia arribat fins la porta del pis és que tenia claus per obrir la porta de l'entrada. Vam fer el camí al revés des del pis fins a la porta principal i ja va trobar les claus... D'això en farà una setmana i encara no ens l'hem tornat a creuar jeje Quin mal començament pobre home!
I aquestes són les novetats! Treballant però seguint buscant feina del nostre camp. A veure què més podem aconseguir!
Per altra banda el tema de les classes de ioga està funcionant cada vegada millor, les últimes classes amb set alumnes i molts d'ells repetint. També ha vingut algun canadenc que vol aprendre espanyol, i de pas se'n van relaxats cap a casa jeje Fins i tot l'altre dia va venir un calderí! Si és que què petit és el món... Amb tot plegat estic molt contenta d'haver engegat i començat el meu camí. Contenta per l'experiència que vaig guanyant i de veure que realment és algo que m'agrada i que ho disfruto molt.
I aquí us deixem per avui!
Fins la propera,
Cristina i Daniel
