News!

Aquesta setmana se'm ha passat molt ràpida. Crec que ja podem dir que la època de pluja està aquí. Normalment a casa estaria d'un "humor de perros" pel temps, però aquí és com si ja ho tinc en ment que toca pluja i més pluja. Però ja veurem d'aquí unes setmanetes... El que em molesta més són les mil gotetes que t'apareixen a les ulleres només sortir de casa i que és inútil que les netegis perquè al cap de dos segons tornaran a estar igual jeje

A part de la pluja ja es comença a notar més el fred. Aquesta setmana la Sabyne ha començat a quedar-se a dinar a l'escola, desrpés del seu "periode quilomètric d'adaptació" des de setembre. Això vol dir que de dilluns a dimecres haig de recollir a la petita a les 12 i a la gran a la 1.10, i la Willa i jo hem de dinar entre mig. O sigui que surto de casa amb tot el menjar, tapers, aigua, a l'esquena i és com un repte.

Aquesta setmana el dilluns vaig provar de quedar-nos a la mateixa escola dinant a una taula de fusta. Vam anar bé de temps però feia una "rasca" que a la segona mossegada ja notava tot el fred al cos. Dimarts va anar millor perquè va fer un "break" de la pluja i feia solet, i vam quedar-nos a la taula de fusta. Dimecres però, va ser una mica com una cursa. Plovia i feia fred i la millor opció que tinc de moment és recollir a la Willa i anar a dinar a l'entrada de la biblioteca que hi ha una sala coberta. El problema és que es tarda uns 15 minuts en arribar-hi, si vas amb nens clar. Així que a la que recullo a la Willa haig d'intentar que no s'entretingui gaire jugant amb els nens de classe, hem d'anar fins la biblioteca, dinar sense que es distregui gaire, tornar cap a l'escola sense que rondini gaire i estar a temps per recollir a la Sabyne. Sembla que no, però és tot un repte jeje

La Willa té un caràcter molt potent, com el seu nom vol dir, i és dolça a la vegada. Quan no vol fer algo que li dius et deixa anar un "I DON'T LIKE YOU" ben consistent i amb uns bons morros, que no m'haig de prendre com res personal, li diu a la Laurie també, i al cap de dos segons t'està dient qualsevol cosa amb un somriure encantador...

Aquesta setmana l'he notat més aprop. Se'm assenta a sobre quan esperem a la Sabyne a l'escola, al bus s'adorm a sobre, m'agafa més de la mà, i em busca i s'està amb mi quan estic a la meva habitació quan la Laurie ja està a casa. La Laurie em va dir que l'altre dia la Willa li va dir: I really like Cristina (però amb la seva manera de dir el meu nom, que és algo com Tixina jejeje)

Deixant el tema infantil, aquest dilluns vaig anar a una classe de hot yoga amb la Laurie, a última hora del dia. Això de poder anar amb ella en cotxe s'agraeix, perquè en veritat són 10 minuts arribar-hi però no si hi vas en bus. Trobo a faltar tenir el meu cotxe... He tornat a la època en que et passes tot el dia pendent de no perdre el bus, s'esperar i esperar a la parada, i amb el fred no ve gaire de gust... La sort que tinc és que em paguen un bono mensual i puc anar a tot arreu sense preocupar-me de pagar els tiquets.

Dimarts vam quedar amb l'au pair team a Tim Hortons, una cadena que com l'Starbucks i el McDonald's està a tot arreu, però és més d'esmorzars i berenars, amb tot tipus de madalenes, galetes i panets. Vam estar xerrant una bona estona, el finde passat elles van anar totes juntes a Victoria i tenien anècdotes a explicar, és clar.

Dimecres vam tornar al pub de Lonsdale Quay a la nit de karaoke. Erem la Christina, la Jeanette, la Lea i la Seema, una altra noia que he conegut, de Frankfurt, que és maquíssima i està enamorada de Barcelona jeje

Estavem prenent algo i va venir un dels del bar per veure si voliem sortir a cantar i just abans haviem comentat de cantar la de Lady Marmalade de Moulin Rouge totes juntes, i li vaig dir, però de broma i em va dir que vale, que era la següent! Jo intentant-li explicar que no coneixia bá la cançó que només coneixia l'estribillo, però res... Al final, i per sort, la Seema va sortir amb mi i vam fer un bon ridícul, però ens ho vam passar bé. Aquestes són les coses que es poden fer aquí jejeje Aquest cop vam tenir un còctel gratis, que ja va compensar la vergonya jeje

Dijous, el meu dia lliure, es presentava molt bé. Havia quedat pel matí amb la Loïse per tocar la flauta juntes a casa seva, i vam estar tocant durant tres hores... Vam dinar juntes i vam tenir una idea per a la tarda. Un dia d'aquesta setmana vaig començar a pensar que m'agradaria fer-me un piercing al nas, que sempre m'han agradat però mai m'he decidit a fer-me'l. La Laurie en té un i feia dies que me'l mirava... Dimecres nit els hi vaig comentar a les noies i dijous, quan li vaig comentar a la Loïse em va dir que ella se'n volia fer un a l'orella. Les dues teniem la tarda lliure així que ens en vam anar a Downtown, al carrer principal, on hi ha una tenda enorme de piercings i tatoos, molt coneguda. I després de pensar-nos-ho una mica ella ja té el piercing a la orella i jo al nas. El noi que ens el va fer va ser molt amable, et distreia una mica abans de fer-te'l i ens va donar confiança. I res, ja el tinc! Estic contenta, m'agrada!

Al tornar a casa, la Laurie em va demanar si li podia donar-li un cop de mà. Tenen un cap de setmana complicat. És Halloween i tenen un event de yoga al dissabte, i a part ahir la Sabyne va celebrar el seu aniversari a l'escola i la Laurie es va passar el matí fent pastissos. I clar, la cuina estàva feta un desastre i necessitava deixar apunt el dinar de la Sabyne pel dia següent. Ella encara estava fent feina a l'ordinador i no podia anar a dormir molt tard que avui s'havia d'aixecar a les 4.30. La vaig ajudar amb molt de gust, pobra. Això de ser mare, professora de yoga i propietària és molta, molta feina...

I avui vull anar al centre en busca i captura d'unes botes d'aigua, que ja no puc esperar més. Però això de buscar la bota perfecta porta el seu temps, i no és que siguin barates no... I a les 18h em toca quedar-me amb les nenes, així que es presenta un dia tranquil i demà dissabte també. És Halloween i tothom surt, però jo treballo de 18 a 23.30 o una mica més. La Loïse i la Christina aniràn a una festa a una casa d'aquí Nort Vancouver, així que potser quan acabi hi puc anar un ratet. Ja veurem!

Petons i abraçades!

Friends reunions

Un cap de setmana més que passa. Més aviat tranquil...

Divendres tenia el dia lliure, només havia d'estar amb les nenes al vespre per posar-les a dormir. Un dia d'aquells que costa arrencar, amb un esmorzar lent, sense presses, un cafè, una galeteta de les de la Laurie, i em vaig enganxar a l'ordinador la resta del matí, xerrant i xerrant... La casa estava ocupada d'una tribu de nens, va venir una amiga de la Laurie que té quatre fills, maquíssims, però la casa va acabar del revés jeje

Després d'ajudar a recuperar una mica l'ordre, em vaig passar la tarda amb la flauta en mà i intentant treure algunes melodies de les meves cançons preferides. Quin gust quan comences a tocar-les i comencen a sonar...

Dissabte el super chef Todd va posar-se a preparar un super esmorzar. Com m'agraden aquests esmorzars de dissabte! Va venir una amiga seva i es va lluïr... Torradetes amb talls de tomàquet, advocat, enciam, salmó fumat i ou. Vaig menjar no una, sino dues torrades, i acompanyat amb una amanida amb una salsa boníssima. I de postres talls de poma amb iogurt natural, sirop i canella. La Willa feia molta gràcia netejant-se els llavis plens de iogurt amb la llengua jeje

Havia quedat amb el Sergi i el Nil, dos sant feliuencs més per Vancouver, però quan vaig veure el que estava preparant el Todd vaig pensar que millor quedar amb ells una mica més tard jeje

Jugava el Barça així que vam anar a la Penya Blaugrana, que està just al centre, i vam estar xerrant amb la dona i el noi que ho porten. Almenys el Barça - Madrid segur que no me'l perdo.

Vam acabar anant al mercat de Granville Island a donar una volta. Estava tan tipa que per dinar em vaig comprar una mica de raïm, que per cert, li vaig acabar donant a un "homeless" que em demanava algo de diners.

A les dues vaig anar cap a Chinatown per fer el curset de bijuteria que m'havien regalat la Laurie i el Todd. Només el local ja prometia. La primera impressió, un local d'aquells d'art altenatiu.

La noia que feia el curset era molt agradable, i només erem unes 5 noies. Primer ens va fer una presentació amb powerpoint sobre materials, eines, on comprar-ho, etc. I despés, mà a la obra! Cadascú a començar amb el que li sortís.

Teniem tot de cordes, fils, boles, i collarets per destrossar si volies alguna peça jeje Aquí teniu la meva producció. Les arracades de plumes les hi he regalat a la Laurie, que li han encantat, per haver-me regalat el curset. Per Nadal em veig fent una paradeta de collarets i arracades, com havia fer de petita al mercat de la plaça jejeje

Al acabar el curset vaig anar a casa del Neil per seguir amb les classes de guitarra. Ja em fan mal les puntes dels dits, bona senyal! I ja tinc la guitarra a casa, m'ha deixat una funda i un afinador també, estic totalment equipada i el noi té paciència...

Avui pel matí he estat passejant, he fet un cafè i m'he comprat una pasta per quaranta cèntims prou bona. Ha plogut tot el dia i es donava molt a quedar-se a casa i tocar ara la guitarra ara la flauta, fins que han vingut les nenes i he estat mirant el ballet del Trencaclosques (Nutcracker aquí jeje). La Willa té unes sortides boníssimes... Diu que no li agrada el noi que feia de trencaclosques perquè no li agrada el seu "mostatxo" jejeje De tant en tant, sortien uns personatges que eren rates i s'espantava...

I ja s'acaba el cap de setmana... Fins dimecres espero que sigui tranquil i ja puc anar pensant en dijous que ve i en aquest cap de setmana de Halloween! Mire, espero que ens ho poguem montar per veure'ns aquest finde, però sino del pròxim no passa de que m'ensenyis la teva zona!

Bona nit! And sleep well...

Beautiful

Ja torno a tenir alguna anècdota més per a explicar...

Dimarts va ser un dia tranquil, tot i que és el dia que més hores estic amb les nenes. Vaig anar-les a buscar a l'escola, vam dinar i vam estar jugant al parc. M'he inventat un joc molt senzill per jugar i ja serveix per distreu-re les nenes una estona i sempre acabem jugant al seu "pica paret" que ells li diuen: "What time is it mister Frogg?" jeje però sempre acaba sent el mateix, perseguir-se uns als altres i córrer amunt i avall.

Al tornar a casa vaig tenir un break fins les 18.30 que em tocava quedar-me amb les nenes. Vaig aprofitar un petit moment d'inspiració i caig començar a escriure una cançó, molt senzilla, per les nenes.

Just abans vam estar provar amb les nenes de fer sonar la flauta, i la Sabyne sembla interessada. Li va començar a sonar una mica i li va fer gràcia i ara diu que li agrada molt jeje Potser començarem a fer classes de flauta! La foto m'encanta...

Sembla que no, però a base de llegir contes i més contes a les nenes estic millorant la lectura! Tot i que a vegades, les nenes segueixen sense entendre del tot el que els hi llegeixo jeje només quan els llibres són senzillets... En tenen cada un que semblen embarbussaments (he hagut de buscar la paraula, que només em sortia en castellà...)

Dimecres també va fer solet, així que vaig pensar de portar les nenes d'excursió i fer un picnic a Lynn Canyon Park. A vegades quan proposes coses per fer el primer que diuen és: "I don't want to" així que quan les vaig recollir de l'escola no els hi vaig dir on anavem . Sorpresa. I va funcionar, van estar contentes i vam estar caminant, vam passar pel pont en suspensió i vam acabar al centre ecològic perquè els hi encanta mirar i remenar tot el que hi ha.

Per la tarda vaig anar a fer una mica de yoga i la veritat que estic veient que el m'agrada més és el hot yoga. Ara ja tinc la meva estora particular, taronja, que m'ha deixat la Laurie. Ara em faltaria una bossa per poder-la carregarals hombros perquè el dia que plogui, entre bolso, estora i paraigues no sé pas...

I ara bé una de les coses divertides de la setmana. Vam quedar dimecres vespre amb les noies per anar a prendre algo a un pub de Lonsdale Quay, i va coincidir que era nit de karaoke. Vam demanar algo per beure i un noi va començar a cantar. Més tard ens van portar un llistat de totes les cançons i vaig buscar-ne una de castellana per cantar, perquè de catalana crec que no... jeje però totes eren molt enganxoses, Julio Iglesias, Gloria Estefan, i altres de llatines que no conec de res. Però de cop vaig veure una cançó que és la única que conec sencera en anglès. És una de la Christina Aguilera, Beautiful, que vaig escoltar moltíssim fa molts anys. I ho vaig veure clar, així que sisi, vaig anar cap allà i abans de que m'ho pogués pensar una altra vegada, la cançó ja començava a sonar.

Tenia el suport incondicional de l'"au pair team" així que almenys ja tenia algú que aplaudís per molt malament que ho fes jeje I al final em van donar una samarreta de hoquei per haver cantat! Suposo que per haver-me atrevit, més que res... I ja imagineu jo que contenta!

Al tornar cap a casa, vaig coincidir per segona vegada en el mateix dia amb un conductor que ja hem fet amistat i estava explicant-li la historieta, i estava tant distreta que vaig parar unes quantes parades abans de la meva, així que em va tocar caminar pujada amunt una bona estona... però tenia la meva samarreta!! :)

I avui, dijous, dia lliure. Pel matí he quedat amb la Lea, que és del Quebec i està aquí fent d'au pair per millorar el seu anglès. Hem fet un cafè i hem estat xerrant de tot i crec que les dues ens estem sentint igual. Estem molt contentes d'haver près la decisió de venir cap aquí i ens hi estem trobant molt a gust. Ella en teoria marxa al març però ja està pensant en allargar-ho... Hem dit que sempre podem llogar una casa juntes jejeje

He tornat a casa, m'he fet un bon dinar amb restes de patates que van sobrar de les dues truites de patates... Si Mire, en vam comprar masses! Però m'han servit per fer-me un platillo ben bo.

Després he anat a casa del Neil que feia dies que deiem que haviem de provar de tocar junts, ell toca la guitarra. Una bona tarda, ens ha passat molt ràpid. Ara buscarem més temes per tocar junts i m'està ensenyant uns quants acords. M'ha dit que em deixarà una guitarra perquè pugui tocar a casa i tot! Ah i a més m'ha donat un regal d'aniversari! M'ha regalat aquest àlbum de fotos per que l'ompli. M'ha encantat! És per posar les fotos i escriure comentaris. Els meus records de Vancouver! Ja li he dit que crec que necessitaré més d'un àlbum jejeje A aquest ritme... Quin detall, m'ha fet molta il·lusió!

Demà tinc lliure fins les 18h, que em toca quedar-me amb les nenes al vespre. Tinc unes quantes coses al cap per fer, però ja decidiré demà quan m'aixequi. I dissabte per la tarda tinc el curset de bisuteria que m'han regalat la família! Ja en tinc ganes!

Bona nit!

Molts petons!

My 22 and Mireia's Welcome!

Què puc dir d’aquest cap de setmana? Només que ha estat genial...

Moltíssimes sorpreses, molts pastissos, una família que ha fet tot el que ha pogut perquè em sentís feliç i la retrobada amb la Mire... Molt especial!

Dissabte matí em vaig despertar sentint a les nenes corrent amunt i avall pel passadís, que no és extrany, però vaig sentir que deien: Happy Birthday? Ohh come on, we need help! I corredisses i més corredisses...

No era difícil pensar que estaven preparant alguna de les seves, i fins i tot em va fer cosa sortir de l’habitació jeje Però quan no vaig poder més vaig obrir la porta i em vaig trobar tot de cartellets penjats a la porta que deia: HAPPY BIRTHDAY!

Primera sorpresa...

No em vaig poder estar de fer el primer somriure i les nenes van venir cap a mi i em van fer una super abraçada! Les dues anaven vestides amb vestits i la Willa em va preguntar: com és que no portes el teu vestit d’aniversari?? Em va agafar la mà, em va portar a la meva habitació, em va obrir l’armari i em va triar el jersei que va voler, a falta d’un vestit millor jeje

La sorpresa de les nenes és que m’havien preparat com un saló de bellesa, per preparar-me pel meu aniversari, és clar! I em van pintar les ungles dels peus, cada ungla d’un color, molt bonic jeje Sort que no els hi va donar per tallar-me el cabell almenys! Jeje

Quan la Laurie i el Todd es van despertar van començar a preparar un super esmorzar. Batut de maduixa i fruits del bosc, creps d’espinacs i formatge i creps de maduixa, pera i iogurt... Mare meva... no podia parar de menjar-ne! I les nenes van parar la taula per la ocasió!

Les nenes tot el dia que m’anaven fent regalets, qualsevol cosa que pillaven, m’ho embolicaven i m’ho venien a regalar jejeje quina monada...

Després del primer “atracón” la Laurie i el Todd em van regalar una bufanda molt maca i una targeta on deia que podia anar a fer un curset de bijuteria, el cap de setmana que ve, a Chinatown. Van pensar que m’agradaria i em fa il·lusió!

Ens vam equipar i van dir que podiem anar junts a fer alguna excursió per algun lloc que encara no hagués vist, i vam triar el Lighthouse Park. El Todd va preparar dinar per emportar-nos i vam marxar tots cap allà. Abans d’arribar vam parar a un “Garage Sell” on famílies que es muden de casa, posen tot el que no volen al carrer i ho venen tiradíssim de preu. Vam parar a dos diferents jeje

El Lighthouse Park arriba al mar, i vam parar a unes roques per fer el picnic. Jo estava encantada... Un dia preciós, davant del mar, amb unes vistes maquíssimes i amb aquesta família que m’està cuidant moltíssim...

Al tornar a casa van arribar la família d’amics més propers que tenen i vam preparar un sopar junts. Jo havia de marxar una mia dora perquè havia d’anar a recollir a la Mire, i abans de marxar em van portar un pastís de xocolata i em van fer bufar les espelmes... Una altra sorpresa, em va fer tanta il·lusió que quan estava al bus anant cap a buscar a la Mire ja em notava amb la tonteria a sobre.

Només va faltar veure a la Mire esperant al carrer des del bus, començar a córrer cap on ella era i fer-li una super abraçada! Aquí si que se’m va escapar tota la emoció, encara se’m fa raro això de que estiguem les dues juntes aquí a Canadà! Em va regalar un ram de flors maquíssim, jo li vaig donar un petit regalet de benvinguda, unes de les arracades que he fet, i les dues teniem regalets mútus de les nostres nenes per donar a l’altra jeje

Mentre no paravem de xerrar vam anar tirant cap a Downtown per anar al puc de jazz on ens esperava el Neil, i abans d’entrar la Mire es va agafar algo per menjar, pobra, que encara no havia sopat. El pub no era ben bé com m’esperava, la mitjana d’edat era més alta jeje però la música ho va compensar.

Si Mire, no em puc estar de dir que pobra es va aborrir una mica, no és gaire musical com per aguantar una bona sessió de jazz jejeje Però després vam anar a un dels pubs típics i va estar molt bé! Ens vam trobar a un altre amic del Neil i vam estar fent uns billars.

Al agafar el bus, jo anava amb el ram de flors i el conductor em va preguntar i de cop, va agafar un telefonet i va començar a parlar pels altaveus, dient que era el meu aniversari. Així que tot el bus, que eren tot de joves que anaven o tornaven de pubs, van fer un HAPPY BIRTHDAY conjunt jejeje Jo no sabia on posar-me... La següent estratègia va ser dir que era l'aniversari de la Mire :)

Al tornar a casa vam haver de caminar una mica i feia un fred considerable. El dia més fred des de que estic aquí. Un cop a casa vam tardar poquíssim en caure adormides jeje

Al matí següent, quan estavem fent el mandra pel llit van venir les nenes, que feia dies que tenien curiositat per veure a la Mire, tant parlar d'ella... Al final ens vam aixecar, esmorzar, i vam anar al super a comprar quatre coses per fer una truita de patates pel picnic.

Tornava a fer un dia genial i vam anar a Stanley Park amb les altres au pairs, i al arribar ens vam trobar que hi havia moltíssima gent perquè feien com una mena de manifestació en contra dels grans baixells pescadors que hi ha a la vora del mar. Hi havia un escenari i un grup de música tocant. Quan vam trobar les noies estaven a la gespa esperant amb tot de globos i una corona de princesa amb el meu nom... No m'ho esperava gens...

Cadascu havia portat alguna cosa i la Mire i jo vam menjar l'entrepanet de truita de patates, i després no vaig parar de picar i barrejar, mmmm... Les noies em van donar un regalet i tot, un monaderet molt bonic que van comprar el dia que vam anar al mercat de Granville Island.

Em van explicar que com que jo vaig arribar tard, elles van començar a voltar i van veure aquest monader que els hi va agradar a les dues i me'l van comprar. I un cop vaig arribar jo, vaig parar a la mateixa parada i vaig estar una bona estona mirant monaders i bolsos, perquè eren realment macos... I elles dissimulant perquè l'home de la botiga no digués res i xafés la sorpresa jeje

Després de tot em van donar una capsa enorme que hi havien tot de "cupcakes", unes madalenes amb una mena de nata montada de colors a sobre. N'hi havia moltíssimes... Amb tot vaig estar contentíssima, un aniversari molt molt especial!

Per rematar-ho, de cop va venir un noi, el cantant de la banda, i ens va preguntar per qui eren els globos i ens va regalar dos cd del seu grup! A canvi jo li vaig donar una madaleneta jejee Tots contents!

Al recollir el tenderete, teniem tots els globos i els vam començar a repartir pels nens i nenes que hi havien al parc, i de cop ens vam trobar que venien nens de tot arreu en busca d'un globo. Feien una gràcia les cares que feien a la que tenien el globo...

Vam acabar la tarda donant una volteta per Downtown, per les botigues amb la Mire, i per sopar vam intentar que provés el sushi però no li va acabar de fer el pes jeje Vam acabar sopant jo el sushi i ella uns entrepanets de pernil dolç i vam tornar cap a casa.

Ens vam adormir juntes mentre esperavem a que el Todd acabés la feina al despatx, que és on hi ha el llit de convidats. Havia estat un altre dia molt mogut...

I ja per fi dilluns, que debeu estar cansats de llegir... Al final vaig haver d'anar a recollir a les nenes de l'escola. No podia acompanyar a la Mire de compres per Park Royal, on tenia el bus de tornada, així que vam anar juntes cap al bus i ens vam despedir. Però això de saber que la tinc tan aprop i que ens anirem veient, ha canviat molt les coses! Propera parada: SQUAMISH!

Dilluns encara vaig tenir la última sorpresa... El meu germà es va currar un super vídeo amb tot de fotos meves, nostres de quan erem petits i de la família. Ai quan ho vaig veure, quina plorera... Al sentir la música les nenes van venir a veure què era i ho vam tornar a mirar juntes i jo plena de llàgrimes.. Em va encantar Lluís, mooltes gràcies!

I això és tot... Té valor si ho heu llegit tot! jeje

I ja veieu, un aniversari molt molt especial! Gràcies a tots els que heu pensat en mi i m'heu escrit algun comentari, m'han fet moltíssima il·lusió! :)

Week days

Després dels caps de setmana d'anar amunt i avall, entre setmana tot és més calmat. Dimarts i dimecres vaig anar a buscar les nenes a l'escola i vaig estar amb elles fins la tarda. Va fer bon temps i vam poder aprofitar per anar al parc o dinar a l'aire lliure a una plaça davant de la biblioteca. Quan fa bon temps és més fàcil distreure les nenes i si estem fora de casa menys feina que tinc en endreçar, clar! jeje

Aquesta setmana he fet dues classes de hot yoga i m'agrada. Poc a poc vaig millorant i faig millor els exercicis i això sempre anima jeje Em noto amb les cames més fortes i tot, perquè les treballes encara que no ho sembli. I també m'agrada perquè al suar tantíssim et sents com quan surts de la sauna, amb la pell més fina.

Em començo a sentir bastant adaptada, ja no necessito mirar quin bus necessito cada cop que surto de casa, me'ls començo a conèixer, i mira que n'hi ha...

El dimecres volia seguir amb la "costum" d'anar al The Raven, el pub, però em tocava quedar-me amb les nenes, així que vaig avisar a l'"au pair team" i vam quedar totes per anar-hi dijous.

A partir de dijous ja estic més lliure i puc fer més plans. Aquest dijous vam quedar unes quantes i vam anar a veure la Capilano University, que la tinc a un quart d'hora en bus! Vaig agafar un llibret amb tots els cursos i estudis que hi fan també. Ara me l'haig de mirar detenidament, però vaig veure un curset d'un dia per aprendre a fer servir la càmara nova que estaria molt bé fer-lo... Cau en dissabte 23, però potser tinc un altre plan interessant per aquell cap de setmana. La Christina m'ha convidat a passar el cap de setmana amb la seva família que fan una mena de viatge en un barco que tenen i fan una trobada amb tot de famílies per celebrar el halloween a una casa antiga perduda ves a saber on jeje Ho hem d'acabar de mirar però estaria molt bé! El tòpic de la festa és mèxic, potser m'hauré de buscar una disfressa de cactus... jejeje Això seria el cap de setmana abans de Halloween, així que tampoc em perdria la festa aquí.

A lo que anava... Després de pul·lular una mica per la universitat, vam anar totes a fer un cafè i la majoria de les noies van marxar perquè els hi tocava anar a recollir els seus nens de l'escola. Jo tenia el dia lliure i la Loïse també, així que ens en vam anar les dues a seguir pul·lulant, però pel centre comercial de Capilano Mall. Abans però vam entrar a una botiga de Halloween i és impressionant la de coses que tenen, entre disfresses per tothom, perruques, màscares, decoració, montres, personatges de por a tamany real que parlen... Impressionant.

La Loïse i jo vam estar una bona estona anar provant perruques jeje

Se'ns va fer una mica tard i estavem mortes de gana, així que vam anar a mirar què podiem dinar. Vam triar menjar indi, i per 7 dolars vam agafar un plat d'arròs i podies triar tres acompanyaments d'entre uns dotze diferents. Al cap de cinc minuts teniem la boca cremant, però la gana podia més i no paravem de menjar. Potser vam estar fent "mmmmm" en tots els tons possibles durant un quart d'hora seguit jeje

Vam estar sentades menjant durant dues hores, anar xerrant i rient. És la flautista que he conegut i parlant amb ella sento que tinc bastant en comú, va ser agradable.

Després vam entrar a un Walmart, i amb la tonteria vam acabar de passar la tarda allà. Haviem quedat amb les noies després de sopar, però no teniem temps d'anar a casa i vam anar a recollir uns amics seus que venien amb nosaltres també. Al final vam acabar anant tots a un pub estil surfero a prendre algo i vam acabar bé la nit.

Avui he anat a fer una feina extra per guanyar més dinerons per comprar-me unes botes d'aigua. La família de la Christina demà celebren una festa d'aniversari i necessitaven ajuda per preparar la casa. I no m'extranya... la casa era enorme! Una super cuina, tres menjadors, dues llardefocs, no sé quants lavabos, etc. i tot per dues persones! Hem estat de 10 a 5 netejant, ha sigut un conyasso però ens han pagat bé almenys :)

El pitjor és que no hem dinat fins les 4 i estavem mortes de gana! la dona si que havia dinar per això, però se li ha passat que nosaltres també haviem de menjar... Té una mica d'excusa perquè la dona es trobava fatal, la setmana passada va estar a l'hospital i tot. Però a la que hem vist que no hi havia intenció de menjar hem agafat el cotxe i hem anat al primer lloc que hem trobat per devorar, en el meu cas, un hipermega quebab!

Al tornar a casa, em tocava estar per la nit amb les nenes, i estic agafant forces per aquest cap de setmana.

Estic més emocionada de lo normal. Crec que serà un gran cap de setmana... Al arribar a casa he rebut els primers missatges felicitant-me pel meu aniversari i això sempre agrada. Un aniversari diferent, lluny de casa, sense la família i amics més propers... però crec que serà especial. Com m'ha dit una amiga, la Sara, qui hagués dit fa uns mesos que ara estaria per Canadà? Estic emocionada perquè demà per fi ens veurem amb la Mire i passarem el cap de setmana juntes... així que què millor que poder passar l'aniversari amb ella? Quines ganes...

Demà farem alguna cosa amb la family, anirem a donar una votla tots junts i farem dinar o sopar d'aniversari, potser fem pastís i tot! jeje Més tard arribarà la Mire, l'aniré a buscar i anirem al The Cellar, un pub de jazz, amb el Neil també. Demà hi toca un saxofonista molt bo!

He hagut de fer plans i plans perquè demà, unes quantes de les noies aniràn a treballar a la festa que deia abans, així que amb les noies ho celebraré diumenge. Farem un picnic a Stanley Park i faré truita de patates jeje En teoria el temps ens ha d'acompanyar...

I res, aquest és el plan i estic molt contenta... Jo no sóc de grans festes, i la idea del club de jazz i el picnic a la platja m'encanta i ja és més que especial per mi!

Avui estic molt xerraire però fa dies que no faig fotos, però estic segura que aquest cap de setmana tornaré a omplir la càmara!

Bona nit, i bon cap de setmana!

Thank's Giving!

Començaré per divendres...

Pel matí vaig fer una mica d'skype amb l'Astrid, que esperem que es recuperi aviat! Vaig agafar el bus per anar a la botiga de collarets i vaig comprar un parell de coses que em feien falta. Ara ja puc fer arracades i collarets per un tub que no ho acabaré jeje

Un cop allà va venir la Theresa, que viu a la zona, i vam anar a fer "cookies" a casa seva. Vam fer servir un paquet que ja tens la barreja feta i els trocets de xocolata i tot. Ens vam entretenir i després en vam menjar unes quantes, però eren massa dolces! Imagina't com eren perquè jo ho digui... Me'n vaig emportar unes quantes a casa, però no sé què va passar que de camí van desaparèixer.... jeje

Divendres nit em tocava quedar-me amb les nenes. Els pares les van posar a dormir i van sortir, jo els hi vaig acabar de llegir un conte i després van voler anar a dormir al llit dels pares, que com que tenien permís, cap problema! Cinc minuts i ja dormien! La petita em deia que toqués la flauta abans d'anar a dormir, però ja les tenia calmades i no volia esverar-les un altre cop jeje Sort que s'acontenten amb un: tomorrow...

Dissabte matí vaig omplir-me de valor i vaig anar a fer una classe de hot yoga i al acabar em va trucar la Theresa per quedar i vam anar a Granville Island on hi ha un mercat enorme de menjar, fruita, verdures, forns i tot de botiguetes. Un pla perfecte perquè plovia bastant i estavem sota sostre, vam fer un cafè amb vistes al port i vam tornar cap al centre. Just quan parlavem de què fariem per la nit, el Neil em va enviar un missatge per si volia anar a la bolera amb els seus amics, i la Christina, una de les au pairs d'Àustria, es va animar a venir. Primer vam anar a casa del Neil, que la comparteix amb un japonès, i van anar arribant la resta i vam anar tots junts cap a la bolera en una furgoneta de les típiques de viatges, allà tots apretadets i tocant al sostre jeje

La bolera molt bé, em sembla que era la meva tercera vegada, com a molt, que jugava als bolos i va ser divertit! Els nois tenien molt més estil, s'ha de reconèixer, i d'aquí poc tenen un torneig de bolos a la universitat i s'entrenaven jeje Al final vam tornar a casa del Neil i del Josh i van estar tocant la guitarra. M'han entrat ganes de tornar a aprendre una mica d'acords, potser me'n ensenya...

I diumenge.... Thank's Giving! Jo ja tenia assumit que no provaria el famós "turkey" que es veu a les pel·lícules perquè, que jo sàpiga, encara no hi ha turkey fet de tofo jejeje La meva família m'havia convidat a sopar amb ells per celebrar el thank's giving i vam anar a casa d'un dels cosins del Todd. Una casa enorme, moltíssima gent, i encara més menjar. Això és el que és Thank's Giving, un menjar fins a no poder més.

Va estar molt bé, feia gràcia perquè hi havia la mare del Todd, germans, els fills dels germans, i hi havia una barreja enorme. Alguns dels germans del Todd s'han ajuntat amb una parella no asiàtica i els fills tenen rastres asiàtics i eren guapíssims. El menjar, cada família portava alguna cosa, i et podies servir com en un buffet. Imagina't.. jo que estic a base de verdures, el que vaig arribar a menjar! Hi havia sushi, salmó, puré de patata, arròs, mil salses, plats que no sé ni descriure, amanides, brocoli i el famós "turkey", boníssim! Vaig repetir dos cops.. i de postres "pumpkin cake" i tè per fer baixar tot el menjar :)

La casa tenia tot de raconets i la gent es va anar ajuntant i cadascú xerrava de lo seu, mentres els nens jugaven a dalt. I jo, doncs anar escoltant amb el platet de postres a la mà i fent algunes fotos. El meu primer "thank's giving" més que aprovat!

Diumenge al matí, quan vaig arribar a casa, només obrir la porta em vaig trobar una nota, i vaig pensar que era de la Laurie, però no... era de la Mireia!! Ja la tenim a Vancouver i es veu que van passar per casa meva per fer-me una visita sorpresa i jo no hi era... No sabeu la ràbia que em va fer... M'hagués encantat veure-la per sorpresa! Ara hem d'esperar una setmaneta, però segurament aquest cap de setmana podrà venir a la city i podrem celebrar la seva arribada i el meu aniversari! Quines ganes Mire de veure't! I la il·lusío que em fa saber que estàs més que bé a la nova família, ja et tocava!!

Avui dilluns els canadencs també tenien festa, i aquest matí he quedat amb la Christina. Després de canviar de plans deu cops, hem acabat anant a la English bay, una de les platges. No teniem gaire estona, i ens ha anat just per poder sentar-nos davant del mar i xerrar, perquè quan haviem de marxar ha començat a ploure. Bus cap a casa i tarda amb les nenes fins les 5.30. He fet el sopar i hem menjat i ja ha arribat el Todd, així que jo he anat a suar el "turkey" a la classe de hot yoga jeje

Em descuidava que el dissabte vaig comprar una llana moooolt maca al mercat, de colors marrons, beige, taronja, verds... Em vull fer una bufanda, però potser necessitaré ajuda! Mare et veus capaç de fer-me classes via Skype?? jejeje pot ser divertit...

Ara si, bona nit!