Up and down

Una setmaneta amb molta feina. 

La Laurie segueix trobant-se fatal, quasi no surt del llit i té bastantes nàusees. El Todd va molt enfeinat i una mica cansat i les nenes segueixen igual de felices. La veritat és que estàn molt atentes amb la seva mare, que ja està en plena fase de capritxos. 

El temps segueix igual, va ploure molt menys diumenge que va fer sol! Però avui, dilluns, hem tornat a la pluja... 

Dilluns, dimarts i dimecres vaig estar treballant com sempre, i també em va tocar aixecar-me més dora que de costum per preparar les nenes per anar a l'escola. Però dijous vaig desconectar bastant, me'n vaig anar a downtown a una altra conferència de màrketing, aquesta es deia "Branding - More than a logo" i van ser tres hores. La dona era maquíssima i ho va fer molt amè i interessant. Fins i tot després em va dir que li enviés un mail i m'enviaria més informació i coses. També vaig conèixer un dels que també estava a la conferència, un noi de Taiwàn, que va estar estudiant espanyol a Salamanca durant 9 mesos, i ara vol obrir un negoci d'importar eines de la fàbrica dels seus pares a Taiwàn. 

Despés vaig anar a caminar pel centre, fins a la botiga dels piercings, i me'l vaig canviar, però no sé si em convenç encara... Granville Street estava ple, era Sant Patrick's Day i quasi tothom anava amb alguna cosa de color verd, barrets de trèbols, ulleres, samarretes, etc. I alguns dels pubs irlandesos que hi ha a aquest carrer estaven pleníssims, i això que eren les 4 i pico de la tarda! Vaig passejar, mirar botigues i corrents cap a yoga, que ja feia tard! 

Divendres vaig sortir a prendre algo després de molt! Vam anar a un pub que està molt bé, amb música en directe i jocs de taula. També hi ha una saleta on hi ha dos "jenga" enormes per jugar i passar l'estona. 

Dissabte vam celebrar l'aniversari de la Léa, que en veritat és avui, però el cap de setmana que ve la majoria d'au pairs estaràn a Whistler. Vam anar a sopar a casa la Christina, que tenia a la família fora perquè la majoria de nens tenen ara dues setmanes de festa per el seu "Spring Break" però les meves nenes les tenen a l'abril. Ja espero que arribi...

Érem la Christina, Léa, Seema, Marianne (de finlànda) i jo. Vam donar una mica de voltes però vam acabar a un pub amb una música no gaire del meu estil, però vaig aguantar una bona estona jeje  A la que sonava alguna cançó que coneixia m'animava més jeje A la foto podeu veure el contrast de color... Necessito sol! 

Diumenge feia solet i després de pul·lular una mica per casa, vaig anar a córrer. La temperatura perfecte. 

Després havia de començar amb les nenes, però al final vaig lliurar. Havia quedat amb la Mireia i els seus pares per despedir-los, que avui ja tornaven cap a casa... Després d'uns petits problemes van arribar a casa i vam estar xerrant, explicant els seus dies per Vancouver Island, i al final, dient adéu... Mire, ja t'ho he dit molts cops, però et trobaré molt a faltar. Això de venir les dues a Canadà és algo que sempre recordarem i tenir-te aquests mesos per aquí ha estat genial! Quina pena que ja marxis... 

Ahir vaig anar a una classe nova de yoga, Anusara Inspired però amb música en directe. El mateix professor, cap al final de la classe, mentres ja estàs en la última postura de relax final, va començar a tocar la guitarra i va cantar una mica també.  Va acabar de relaxar-me del tot, un bon afegit a la classe. 

I ara una de les notícies que feia bastant que esperava per poder dir i ara ja tinc permís! SERÉ TIETA!!!!! Tieta per primera vegada... Encara ara quan hi penso m'emociono! És algo que esperava amb molta il·lusió i el meu nebodet/a s'està coent fa uns mesos jeje Em sap greu no viure-ho en directe, però arribaré als últims tres mesos d'embaràs. La setmana passada vaig veure les fotos de la primera ecografía, quina gràcia... I ara a esperar si serà nen o nena!
He començat a fer un petit llibret escribint totes les coses que estàn passant ara fins que neixi, i com ho estic vivint jo des de lluny, però a la vegada molt aprop. El que em serà difícil és aconseguir les fotos, però ja tinc algún "compinche", oi mare?
Aquí teniu una de les fotos de la eco, però no es veu gaire bé perquè vaig fotografiar la pantalla de l'ordinador mentre feiem skype. El cigronet o mongeteta ja comença a tenir forma! 

Ahir no vaig acabar la entrada, vaig anar a yoga i al tornar vaig anar directe a dormir. Vaig pensar en anar a la primera classe del matí, perquè al vespre tenia cangur. Doncs si, mhe aixecat a les 5 menys 10 amb tota la meva força de voluntat, m'he vestit, menjat un plàtan i he anat a esperar el bus. Però no, el bus no ha passat. M'he estat allà plantada uns vint minuts fins que he tornat a casa i al tornar a mirar a l'horari he vist que a aquestes hores del matí el bus no passa per davant de casa, com de costum, sino que comença la ruta a dalt de tot de la pujada... Ara ja ho sé, però quina manera de començar el dia... au cap al llit un altre cop! 

Avui ha estat un dia una mica cansat i llarg però me'n vaig al llit pensant que també estic aprenent molt de nens. Què fas quan la Willa s'amaga sota el seu llit i et diu que no vol sopar? Avui m'ha donat per dir-li que si era una serp mig amagada i que provés de mossegar-me, que ella no ho sabia però jo tenia un gust molt molt bo. Ha sortit del llit, primer pas, però un cop al menjador un altre cop, el segon repte era que mengés. Un cop estàn al llit és quan arriba la calma absoluta!

Avui m'han arribat bones notícies des de l'altra banda del "xarco". Sembla que si, que trobarem la manera per seguir endavant, però avançant junts aquest cop. I això m'agrada molt més :)

Demà ja acabo amb els dies durs de la setmana, i començaré a planejar les dues setmanes d'abril i també pensar algo per aquest cap de setmana, que el següent el treballaré sencer. Algo distret i si puc treure la càmara a passeig, millor! 

Que tingueu tots una bona setmana!

Bona nit, 

Cris

Willa's Birthday

Una setmana dureta de passar, amb moltes ganes de tenir una mica de temps lliure el dijous.

El diumenge vam celebrar l'aniversari de la Willa, que ja n'ha fet cinc, amb una festa a casa. Però no una festa normal i corrent, sinó una de japonesa, com no podia ser menys jeje A la Willa li encanta tot el que sigui japonès o tingui algo a veure.

Dissabte a la nit, el Todd i jo netejant "mano a mano", i fins les 23 passant l'aspirador...

I ell després encara es va posar a fer el pastís, amb farina de patata, tapioca i arròs, perquè la Willa és al·lèrgica al blat i no sé quantes coses més, fins i tot la xocolata i el tofu ara!

I diumenge al matí preparant el menjar, sushi, begudes i ja van començar a arribar els petits amiguets de la Willa i la Sabyne. De 10 del matí a 4 o 5 de la tarda. I clar, després la Laurie estava esgotada i em vaig posar a fer el sopar, pizza d'espelt, que em va quedar prou bona!

I aquesta setmana doncs bastant cansada, ajudant als matins a preparar les nenes per l'escola perquè el Todd va a fer les classes que la Laurie acostumava a fer pel matí.

Un merder, això de l'embaràs serà un merder! Ara ja ho he vist, se'm ha girat feina de cop perquè la Laurie es troba fatal... I intentar que les nenes no la maregin gaire és tot un repte.

I clar, quan en teoria tinc lliure i podria fer coses em sap greu deixar-la sola quan el Todd està fent classes perquè en prou feines surt del llit i fer el sopar i posar a les nenes al llit deu ser un gran esforç. Però bueno, ja veurem com va anant tot i jo em posaré a lloc també perquè sino no faig res més.

Aquest dijous segurament aniré a una altra conferència de màrketing, ja en tinc una de vista que pot estar bé encara que és més careta. Fa dies que no vaig a les llanes, però es que primer haig d'avançar-ho a casa i no trobo el temps. Ara he començat uns escalfadors per les mans, amb la mateixa llana que el gorro.

I com és costum en mi, tinc dies d'aquells que ho haig d'organitzar tot, i he començat a buscar feina, més màsters i posar les coses una mica a lloc. Però a vegades, com més et poses a organitzar, menys control sents que tens.

En canvi, fa dies que no penso en les dues setmanes que tindré lliures a l'abril, estava esperant a veure si tinc notícies del visat però a males aniré a fer una mica de ruta per Vancouver Island. Potser que agafi la guia i comenci a mirar per on anar! M'aniràn molt bé aquestes dues setmanes...

New things happening...

La setmana estava passant tranquileta, però tot ha canviat!

Dilluns, dimarts i dimecres vaig estar treballant bastant amb les nenes i fent la feina de casa, com de costum, però dimecres quan vam anar a recollir a la Sabyne amb la Willa la gran em va deixar anar "tinc un secret molt gran, però no el puc dir a ningú, tot el dia que m'aguanto...". Això em va fer saltar l'instint femení i el meu cap va començar a lligar coses que havien passat al meu voltant darrerament. Crec que ja sé el teu secret, li vaig dir, i els ulls se li van obrir de cop. Quan ja estàvem al bus de camí a casa em va demanar que li digués què era el que jo pensava que era el seu secret. Millor espero, no em vull equivocar, li vaig respondre. Però no li servia, va insistir i insistir i li vaig acabar dient. La Laurie està embarassada!

Aquell vespre, quan ells estaven posant les nenes a dormir, li van donar la notícia a la Willa, que va dir " li puc dir a la Tixina?" i va venir corrents a dirm-ho i em va tirar de la mà fins la seva habitació on estaven tots sentats a un dels llits, mirant fotos de com són els fetus setmana a setmana.

"Congratulations!, I'm soo happy for you" i ells: "Can you stay one more year??" jejeje La feinada que els hi ve a sobre, no m'ho puc ni imaginar!

La Laurie quan està embarassada es troba fatal, ja fa dies que fa una cara que espanta, vomita, no té quasi energia, i això li acostuma a durar tooooot l'embaràs. Avui en parlàvem, i ella diu que és la seva manera de fer nens jeje i que ho accepta, que no serveix de res queixar-se, sobretot pels del teu voltant, però ha de ser tan dur... Té la sensació de que serà un nen.

Avui me'n he adonat del que això suposarà per mi. És com si un dels adults de la casa està de baixa, així que hauré d'assumir més feina clar, com el Todd. De moment demà el Todd anirà a fer la classe de les 6 del matí enlloc de la Laurie i jo prepararé les nenes per anar a l'escola.

Les nenes estàn emocionadíssimes. També van reaccionar de maneres diferents. La Sabyne va deduir el que passava i quan la Laurie estava agotada al llit, per culpa d'un suposat encostipat, la Sabyne li va preguntar si tenia un secret, i després que si estava embarassada. I després va reaccionar com un adult, com si fos ella qui hagués de tenir el bebé jeje Això és massa per mi, necessito temps per assimilar-ho, no puc fer-me càrrec d'un altre bebé, és massa informació de cop, com m'ho faré amb un altre bebé, deia Quina gràcia... I la Willa simplement va respondre amb excitació i emoció des del primer moment. Així dieu que ja no seré la petita? jejeje

Les nenes m'han dit que puc ser la seva tieta i del futur bebé jejejeje Elles acostumen a tractar com a tiets i tietes a als amics més propers dels seus pares, no només als germans.

Bueno, aquest era el bombasso! Però també tinc altres coses per explicar.

Ahir vam quedar per sopar amb la Mire i els seus pares, que han vingut a passar les dues últimes setmanes viatjant junts, abans de tornar ja cap a casa. Havíem quedat que em passarien a recollir a les 7 a casa, però una mica abans em va trucar la Mire dient que havien tingut un petit problema amb el GPS i l'adreça i que havien anar en una direcció que no eren i que estaven en mig d'unes muntanyes, cada cop amb més neu jejeje Una hora i mitja més de viatje pobres... Però van arribar, i vam anar a un restaurant de menjar prou variat per escollir, que em van recomanar el Todd i la Laurie. I vam xerrar i xerrar, però sobretot vam parlar dels canadencs. I és que jo ja m'hi ha mig acostumat, però recordo que va ser una de les coses que em van sorprendre més al arribar, i és que els canadencs tenen un tracte excel·lent. Respecten, somriuen, agraeixen i estàn sempre disposats a ajudar a qualsevol. Ni la pluja dia rere dia els fa oblidar la seva amabilitat, no és excusa que tinguis un mal dia. I és que quan et tracten bé tu també respons amb amabilitat. N'hauríem d'aprendre, deixar de bordar perquè hem tingut un mal dia.

I la tercera cosa d'avui és que he anat a la primera conferència de màrketing. He trobat un centre on fan conferències cada dia i em va animar bastant perquè crec que poca cosa més puc fer aquí d'àmbit més encarat al meu futur diguem professional, sense arruinar-me clar. Vaig pensar que era perfecte per acabar de treure suc a la meva experiència aquí a Canadà. Avui tocava "Social Media and Online Marketing Tactics". M'hi vaig apuntar sense saber què em trobaria, si estaria al nivell per seguir el fil en anglès. Però avui ho he fet, dues hores de xerrada, interessant, però el millor és que ho he entès tot. Avui he vist clarament la millora que he fet en aquests mesos. I això encara li dona més sentit a tot plegat.

Aniré fent les xerrades que pugui, triant les més interessant i no gaire cares, però la idea em té molt contenta.

Demà tinc festa, no tinc cangur al vespre perquè hem fet canvi per dissabte, però haig d'anar a dues classes de yoga. Aquest mes estic fent un "challenge", un repte, de fer 30 dies seguits de yoga. Si et saltes un dia, has de recuperar la classe en els següents set dies. I com que diumenge passat, per culpa d'un mal de panxa sobtat, i dimecres no hi vaig anar, em toca recuperar-ho.

Els que estàn fent el repte entren en un sorteig de sis mesos gratis de yoga, però per mi no té sentit perquè jo no pago res, així que el repte és només personal jeje Realment noto que em senta bé, ja no només perquè estic més en forma, sino també més a nivell emocional, més receptiva, més contenta, més a gust.

Sense notícies del Sam

Something special

Quins dies més intensos...

Fa unes setmanes que només tenia una cosa al cap, i en un no res ja ha passat. Ha estat una setmana genial que va començar i acabar a l'aeroport. El primer dia amb dos intents d'atac de cor esperant a les arribades, dreta davant de la pantalleta on veus com la gent va arribant. L'últim dia diferent, molt dur de dir adéu... Les despedides fan fàstic, si.

Una setmana que m'ha servit per moltes coses, però també per desconectar de les nenes i la família, que van anar a Vancouver Island. Canvia molt poder estar a casa al teu aire, fen-te el teu menjar, rondant pel menjador, posant música, i sense despertar-te a les 7 del matí pel soroll que fan les nenes jejeje

Aquests dies m'he atipat a carn, fins i tot vaig pensar que m'havia fet intolerant. Jo! amb lo que m'agrada jeje I encara tinc la llangonissa que m'ha arrivat, que aniré dossificant a tallets fins.

Ha estat una setmana de passejar per aquí i per allà, tenia una gran llista amb tots els llocs necessaris de veure de Vancouver, però era massa jeje Vam anar a Chinatown, vam fer un dim sum, Gastown, Stanley Park, West Vancouver, al mercat de Granville Island, Downtown, etc. Vam menjar en un restaurant amb jazz en directe i pubs amb més música en directe, vam menjar hamburgueses inhumanes, sushi,

La Brenda ens va aconseguir dos tiquets gratis per pujar a Grouse Mountain i vam anar-hi un dels dies de sol, estava nevadíssim!

També vam fer una excursioneta a Squamish, a veure a la Mire, que també estava d'anfitriona de casa seva. Vam anar a veure àligues, que per sort en vam veure algunes, que amb la ventada que feia no sé com s'aguantaven als arbres, les Shanon Falls, congelades, i l'Spit. Vam anar a sopar al pub de sempre i vam acabar jugant al Jenga (extreme!) a casa la Mire jeje

El Todd ens va deixar la targeta de família de socis de la Art Gallery i vam anar-hi a fer-nos els intel·lectuals. Una de les exposicions era del Ken Lump, un artista de casa. El més divertit va ser quan ens vam trobar a una sala on a una de les parets es veien tot de lletres però no es podia entendre res. A l'altre paret, però, hi havia tot de miralls, de manera que llavors es podia llegir el text. Però el millor és que si tenies una mica de curiositat, i nosaltres la vam tenir, i seguies per uns passadissos que començàven al fons de la sala, acabaves en una altra saleta petita que s'amagava darrere dels miralls. Un cop allà veiem una dona que està llegint el text de cara als miralls, de cara a nosaltres, i de cop, veiem que obra la boca i es mira si té restes de menjar a les dents! No sabiem on mirar i era impossible aguantar-se el riure!! Després, vaig tornar a l'altra banda de la sala i vaig veure que a través dels miralls no ens veien. Quin tio aquest del Ken Lump! Vam quedar-nos una bona estona a la sala amagada, asseguts al terra i anar esperant les següents víctimes. La següent, una noia i un noi. A la que el noi es gira, la noia es mira al mirall i comença a fer cares sexis amb morritos i mirant-se el cul de refiló i amb l'altre ull controlava que el noi no la mirés. No podiem parar de riure...

Després va venir un dels guardes de la galeria i ens va començar a explicar el significat de tot allò i després vam veure que l'home es passava la tarda allà la saleta jeje

Quan ja marxàvem vam entrar a una altra sala plena de miralls posats estratègicament i a cada passa havies d'averiguar què era mirall i què era el camí. La veritat que t'hi perdies, vam riure una estona més.

Aquell dia, després de la galeria d'art vam anar a un pub irlandès on hi tocava un tal Adam, i ens vam instal·lar just davant on tocava. Devia estar content amb nosaltres, ja que vam ser els seus únics fans junt amb la seva mare, ens va dedicar cançons i tot jeje

Ara ja tot ha tornat a la normalitat, les nenes, la família, el yoga... L'altre dia la Willa es va emportar un trineu de l'escola. Al arribar em va dir que era una sorpresa pels seus pares i mentre cuinava el sopar em va començar a explicar que era dels objectes perduts de l'escola, que els hi havien donar a ella i un altre nen de la classe perquè eren japonesos!! jajaja Jo no li feia gaire cas perquè estava més pendent de no tallar-me els dits amb les pastanagues i a més, sé que acostuma a dir coses que no són reals del tot jeje Però després la Laurie em va explicar que la Willa li va dir que era un regal avançat del seu aniversari, que és la setmana que ve, però que al cap d'una estona li va anar corrents, feta un mar de llàgrimes, dient "he mentiiiiiiit, he mentiiiiiiiiiiit". Li deia a la seva mare que tornés el trineu ara mateix, quan eren les 7 de la tarda jeje que mai més cap nen voldria jugar amb ella i més... La Laurie li va dir que l'havia de tornar el dia següent, però clar, ella no volia que ningú ho veiés jeje No sé com ha acabat la història encara, però no he pogut evitar riure...

M'oblidava de dir que el dissabte va fer la nevada més forta a Vancouver des de que estic aquí.

I la última cosa és que el Sam no està a casa, va marxar amb la Boira el dilluns passat i la Boira va tornar a les cinc de la matinada però el Sam no va tornar... No és un gos que es desorienti, així que comencem a pensar que li ha passat algo més, però no pinta gens bé...

Qui em coneix ja sabeu l'apreci i el carinyo que li tinc al Sam i no puc ni pensar-hi... Amb el que l'he trobat a faltar tots aquests mesos... L'any passat em va fer moltíssima companyia quan ho vaig necessitar i sé que a casa ho estan passant malament.