Merry Christmas!

Abans de començar amb els dies nadalencs toca recordar dijous. Pel matí vaig quedar amb el Neil per esmorzar abans de que marxés a passar els dies de Nadal a casa els pares. Scramble eggs amb xampinyons, espinacs i nosé què més... Boníssim! De pas li vaig poder donar la postal que li tocava!

No parava de ploure, però vaig quedar amb la Christina per anar a passejar els gossos i ensenyar-me el parc que té al costat de casa, el Capilano River Park. Normalment tenen dos gossos a casa, però els avis han marxat de vacances i li han deixat el gos al seu càrrec, pagant-li 20 dòlars cada dia... Ja m'agradaria a mi! jeje El parc és impressionant! Això és una de les coses que m'agrada d'aquí, camines 10 minuts i et trobes enmig del bosc, envoltada d'arbres llarguíssims, rius i llacs... I és el paradís pels gossos! Si tingués el Sam... com disfrutaria!

Vam estar caminant més d'una hora, amb els gossos corrent amunt i avall, la pluja quasi no es notava sota els arbres. Va sentar mooolt bé!

Just aquell matí vaig rebre un missatge al mòvil del nostre carter (és una mica llarg explicar el per què tinc el número de mòvil del carter jeje un altre dia...) i em deia que tenia un paquet per mi que si estava a casa. I això em va tenir impacient tot el dia, perquè vaig marxar dora al matí i no vaig tornar fins a la hora de sopar. Els dijous, el meu dia lliure :)

Al tornar a casa em vaig trobar el paquet sobre el llit i també una carta de la Gemma. Gràcies per l'adorn de nadal tan bonic que m'has fet!!!

Dins del paquet hi havia una llangonissa, dos paquets de pernil salat i un paquet de turró de xixona, tot de calité! jejeje GRÀCIES! Em va fer moooooolta il·lusió i aquell mateix vespre vaig encetar la llonganissa amb pa amb tomàquet i tallets beeeeeen finets

Aquell vespre em vaig estar fins les 3 del matí preparant regals i regals de Nadal. Per la família els hi he fet l'àlbum de fotos que tant m'agrada, un collaret per cadascú i uns pins de feltre liles i roses per les nenes amb forma de cor, com no. I una postal dient lo contenta que estic d'estar tant bé amb ells. També vaig deixar preparat un regalet per la Mire, perquè potser la veia el dia següent!

El dia següent les nenes em van despertar dora perquè els hi havien regalat unes nines, Corolle, com les nines que tenia jo de petita i que la meva mare comprava a França perquè estava enamorada d'aquestes nines. I és que quan me les van ensenyar vaig veure que eren Corolle, fins i tot feien la mateixa olor! Després vam fer skype amb la meva mare i les nenes li van ensenyar amb tota la il·lusió jeje

Més tard van venir en Dave, la Brenda, la Mika i en Kai per esmorzar, són la família d'amics que acostumem a veure sovint i que els nens són tan amics. Es van donar alguns regals i fins i tot jo en vaig tenir un, una samarreta mànics llarga de ralles fines fúcsia per anar a córrer! I tot perquè un dia li vaig dir a la Brenda que anava a córrer pels matins, i ella també hi va. Quin detall, són molt macos! L'esmorzar, pancakes... boníssims com sempre.

Després vam començar a cantar nadales amb els nens i jo amb la flauta :)

Just quan els nens es van animar a anar a cantar pel veinat, vaig rebre un missatge de la Mireia dient que estava al seabus apunt per anar a buscar l'Adri a l'aeroport, i m'hi vaig acostar amb el bus per donar-li el regal i dir-li Bon Nadal i una abraçada, però van ser 15 minuts jeje

Pel vespre vam anar a ajudar a la "soup kitchen" on donen de menjar als qui no tenen on dormir o menjar. Hi vam anar tots, amb les nenes, i vam estar ajudant a posar mantega al pa, a preparar tovallons i coberts i les nenes a preparar bosses amb unes quantes xocolatines. Al cap d'unes hores van començar a servir. Va ser agraït però trist de veure la de gent que portava esperant al carrer fent cua des de les 5.30 de la tarda, amb nens i tot.

El dia següent, Nadal, les nenes es van aixecar encara més dora amb tota la il·lusió... La Laurie, el Todd i jo teniem feina per treure-ns les lleganyes encara... L'arbre estava ple de regals i també els mitjons. I com no, algú s'havia menjat les pestanagues que havíem deixat a la terrassa jejeje

Vam començar pels mitjos que és on hi ha els regalets petits. A mi em va tocar uns mitjons, uns sobres de menjar japonès (bien!), un adorn per l'arbre en forma d'estrella, un bàlsam pels llavis amb mooolt bon gust, unes arrecadetes verdes i dues mandarines!

Les nenes anaven obrint un regal rere altre... El Todd li va regalar a la Laurie una exprimidora manual per fer sucs i va fer un mòbil molt maco amb les nenes i unes branques. La Laurie li va regalar unes peces de fusta per adornar amb dues grans espelmes. I després em van caure més coses... M'han fet sòcia d'una botiga on t'ensenyen a teixir el que vulguis, bufandes, guans, gorros... Hi puc anar sempre que vulgui i tota l'estona que vulgui mentre tinguin obert! Ah, he acabat una altra creació jeje ja posaré foto! Em van regalar, també, les meves primeres agulles de fusta, nº19. Un mocador lila i un gorro gris que vaig veure un dia que anava amb la Laurie, i després ella me'l va comprar :)

Després de les dues hores obrint regals vam fer un bon esmorzar, com no podia ser menys, a càrrec del xef Todd. I a caminar al bosc! A fer gana pel sopar que ens esperava. Vam anar a Lynn Canyon Park, on molts cops hi vaig amb les nenes, però vam començar des d'un altre punt on mai havia estat, i és que el parc és enorme, és Canadà.

Un cop a casa ens vam posar "manos a la obra" amb el sopar, perquè tenim 15 convidats. El "pavo2 ja feia hores que s'estava cuinant poc a poc al forn, però van fer una pila de menjar impressionant. El menú va ser turkey amb el farcit corresponent, i dues salses, una de més salada i una de dolça feta amb poma i "arándanos", puré de patates, boles d'arròs a l'estil japonès, salmó amb salseta per sobre a l'estil Todd, amanida, salsa de iogurt i cogombre, i ja no recordo què més. Ah, i una bona dosi de xocolata de postres! Vaig menjar-me dos plats ben plens amb una mica de tot. Després de pul·lular una mica per la casa amb la panxa ben plena, vaig anar a la meva habitació per estirar-me una mica i ja m'hi vaig quedar jeje Una peli mentres intentava digerir... i a dormir!

I per Sant Esteve, només em vaig despertar ja tenia a la mare trucant-me des de Segur de Calafell, on estava tota la família reunida! Em vaig rentar la cara i em vaig passar fins quasi la meva hora de dinar a l'Skype amb ells, xerrant, fent-me plorar, tocant la flauta a la vegada que ells tocaven l'acordió i l'harmònica, veient tots els meus cosins i la meva tieta àvia que al·lucinava i em deia coses maques com sempre... Em van fer contenta per tot el dia, quina il·lusió veure'ls a tots, sempre he esperat el dia de Sant Esteve amb ganes per poder passar el dia junts, que ens costa!

Per la tarda-vespre vam anar a casa de la Christina que ja està sola, la seva família està a Mèxic, per mi que els canadencs hi tenen descomptes... I vam sopar allà amb la Seema i una altra au pair. La Christina va fer una veggie-lassagna molt bona i jo vaig portar una mica de pernil salat i turrons! em vaig emportar la flauta i els hi vaig estar tocant una cançó que m'agrada molt É isso aí de Ana Carolina i Seu Jorge. Mooolt maca... m'encanta! I després elles van voler provar de tocar la flauta i van estar fent els seus pinitos, tinc unes alumnes brillants jejeje

Aquest cop tenia molt a dir... i més que diria!

Una abraçada i bona nit!

Cris

PD. Ja veieu que tinc un nou guardià de la flauta...

Mireia's Birthday

Aquest cap de setmana m'ha sentat genial després de males notícies i de pensar massa.

Però abans de que me'n oblidi... aquests canadencs són la òstia!

Estava tornant cap a casa en bus, s'aixeca un noi i va cap el conductor. Aquest li dona com una mena de telèfon per parlar a tot el bus i el noi, que no semblava tenir cap problema psíquic, va i diu: "Qui coneix la cançó del Rudolph?? Qui vol cantar??" I una noia del fons: "Jo cantaré!"

I sisi, tots els que estaven al bus, i jo també però només podia fer lalala perquè no em sabia la lletra, vam començar a cantar-la seguint al noi. I jo vinga riure... estan tocats!

Dissabte pel matí vaig anar a Park Royal a imprimir les fotos que necessito per fer l'àlbum per la família, el pitjor va ser triar les fotos entre les vuit centes que en tinc de les nenes... Ara em falta acabar-lo, però crec que quedarà maco!

Vaig anar a buscar a la Mire als peus de Grouse Mountain, que hi havia anat amb la seva família a fer un esmorzar i ara hi ha tot d'activitats nadalenques, a part de les pistes d'esquí. Vam anar cap a casa mentre ens explicavem tot lo últim i ens vam fer una amanida amb força condiment per dinar. OHHH la Mire em va regalar una foto nostra ampliada amb uns gorros de nadal, és més guaiiiiii! Hauré de fer una foto perquè la veieu...

Vam agafar les coses i vam tornar cap a Park Royal, on havíem quedat amb la Christina, la conductora, per anar cap a Squamish a celebrar l'aniversari de la Mire :)

Vam arribar a casa la Mire, vam preparar el llit inflable i mentre la Mire es canviava vam acabar de preparar el regalet. Senzill però venint de mi no pot ser res més que un marc amb unes quantes fotos nostres que les pot anar canviant. Ah i una mandarina! Jajaja Jo trobo a faltar la carn, i ella les amanides i la fruita! Després li vaig posar el vídeo amb el muntatge de fotos d'aquí Canadà i les meves visites a Squamish. Per cert, que quan el vaig tenir acabat no em vaig poder aguantar i li vaig ensenyar a la seva mare la primera jeje

I amb una bona gana vam anar a sopar amb unes quantes au-pairs més amigues de la Mire. Jo tenia moltíssima gana i al veure el menú vaig veure clar el que volia: Our bigger best burger!

I aquí vaig fer l'error de la nit. Primer vam demanar uns nachos amb la Mire i la Christina, però era una muntanya! I vaig menjar i menjar però no em vaig poder acabar la hamburguesa, era enorme, la més gran que havia vist jo. I em vaig atipar tant que vai estar plena tota la nit i fins i tot quan vam anar a dormir no parava de donar voltes del malestar i no podia dormir. Ja estàn avisades que el pròxim dia em parin jejeje

Després del sopar vam anar a un pub i va estar molt bé, molt divertit, i fins i tot va venir el Ronan, el pare d'aquí de la Mire. Quin home... és com un nen petit! És molt molt divertit!

I no ens en vam adonar que ja tancaven el pub!

El diumenge ens vam aixecar dora i vam anar a passejar per l'Spit, per veure si veiem foques, però cap ni una, massa fred! jajaja

I després vam anar a caminar una mica més a prop del riu, on es poden veure les àligues de bastant a prop! Lurdes, aquí en tens algunes fotos! Feia gràcia veure com estaven a dalt dels arbres amb les ales obertes per assecar-les. I els paissatges, com sempre, maquíssims... A més que ens va fer un dia maquíssim, amb sol! El dissabte quan pujàvem estava nevant i deu ni do el fred! Al tornar cap a Vancouver, vas vorejant el mar i vam anar seguint com s'anava ponent el sol... Una bona manera d'acabar la visita a Squamish!

Res, un cap de setmana dels bons!

Aquesta setmana suposo que serà rareta amb els meus horaris. Avui m'ha tocat un dia llarg amb quatre nens, perquè clar, no tenen escola! Com es nota... si normalment ja acabava cansada, avui encara més! Sort que demà serà una mica més light...

El dia de nit bona anirem a ajudar a donar sopa als sense sostre a downtown amb la Laurie i el Todd i les nenes. Crec que està molt bé, una bona cosa a fer, ja explicaré!

Un dia d'aquests la Laurie em tallarà el cabell, que ja ha crescut massa! A veure com se li dona...

Sembla mentida com passa el temps, ja tenim el Nadal aquí!! Venen dies de controlar la melancolia... Sense tots els meus! però encara que us trobi molt a faltar, crec que venen uns dies especials.

Bones festes a tots! Disfruteu d'aquests dies que ja estàn ben merescuts, menjeu forços torrons i vigileu amb el cava! Gaudiu!

Bona nit,

Cris

These last days...

Ha tornat la normalitat!

Després de la setmana passada amb tanta feina, aquesta setmana he tornat a treballar el normal d'hores i tot ha anat més calmat. Dilluns només vaig haver d'anar a buscar a la Willa i vam anar al parc, dimarts vam anar a caminar pel bosc per fer temps per recollir a la gran, i dimecres, dia de biblioteca.

Estic disfrutant les estones que estic només amb la Willa perquè canvia molt, si estem soles ella es porta bé, és dolça, riem, està més tranquila i tot és més fàcil. A vegades amb la germana i els pares acotuma a fer més el tonto jeje Em sembla que no ho havia explicat, però fa uns dies mentre dinavem em va deixar anar: "Thank you for let me share this lunch with you..." (gràcies per deixar-me compartir aquest dinar amb tu)

I a mi se'm va caure la babeta...

Dimecres al vespre vam anar al bar del karaoke, suposadament podiem anar-hi a sopar gratis. La cosa va ser que una de les "nanny" que em trobo sempre mentre m'espero per recollir la Willa, sempre va al mateix pub els dimecres pel karaoke. Dimarts em va dir que hi feien un sopar gratis, i que no havia de fer res, només anar allà i que podriem sopar gratis. I clar, jo vaig avisar a tots els meus amics, però tothom tenia el dubte... Sopar gratis perquè si??

Dimecres al matí li vaig tornar a preguntar... Estàs segura que podem anar allà a sopar i serà gratis? I sisi, ella convençuda! Jo per si de cas, vaig sopar a casa abans d'anar-hi, a més el Todd havia fet uns raviolis boníssims... vaig pensar que no passava res si havia de sopar dues vegades jeje

Arrivem allà i el primer què fa el meu amic és preguntar a la cambrera que ens prenia nota: què podem sopar de gratis? i amb la cara que va fer la noia ja vam veure que de sopar sense pagar, res de res... Es veu que hi havia tot un grupet que anaven arribant, i era l'aniversari d'un d'ells, i els hi pagava el sopar, entre ells la noia que jo conec... Un timo! Però la nit va ser divertida igual :)

Dijous vaig tenir el dia lliure, pel matí vaig estar fent unes quantes postals de Nadal, provant i provant se'm va fer la hora de dinar. Per la tarda vaig anar a imprimir-les a Park Royal i vaig quedar allà amb la Seema. Per cert pare, em vaig enrecordar de tu quan vaig trobar al super les galetes aquelles que t'agraden tant de mantega, les walkers. Em vaig menjar el paquet sencer jeje Sempre les compravem quan estavem de viatge amb l'autocaravana!

Quan ella va haver de marxar, jo em vaig quedar passejant per le botigues. Ja tinc el regal de Nadal per la Laurie i el Todd! Quan estava revelant les fotos, vaig veure tot d'àlbums de fotos, i em vaig enamorar d'un, que és enorme, de pell de color marró fosc... És totalment del meu gust, si, sembla que me l'hagi comprat per mi... però no me'n vaig saber estar. La idea és revelar algunes de les tantes fotos que tinc de les nenes, i començar l'àlbum, però cada mes, anar afegint algunes fotos més de les que vagi fent. Crec que és algo que poden guardar i mirar sempre que vulguin i fa gràcia recordar moments quan veus les fotografies, fins i tot quan les nenes siguin més grans podràn recordar que van tenir una au pair, la "Tixina" com em diu la Willa... jeje

Necessitava cartolines per acabar les postals i al preguntar em van recomanar una botiga. Es diu Michael's i em va tornar boja... Vaig estar-hi durant dues hores i mitja. És una botiga enorme, però enorme de veritat, amb tot el que et puguis imaginar per fer manualitats, collarets, pintar, fer postals, segells per estampar... tot. Vaig començar a agafar coses i coses, però a la que vaig arribar a la caixa vaig haver de fer un pensament i em vaig quedar tres cosetes... Però cada setmana hi puc anar i anar-me fent el meu propi taller de manualitats jeje

Divendres pel matí vaig estar ajudant a casa a preparar-ho tot per la festa ambientada en Bollywood que feien pel vespre a casa pels alumnes de yoga. En un principi, jo em podia quedar a la festa, però al final la Laurie va pensar que si les nenes rondaven per allà seria impossible, i va maquinar un pla alternatiu. Jo aniria amb les dues nenes a dormir a casa uns amics, que també tenien una festa aquell divendres, i jo em quedaria amb els seus dos nens també. Així que vaig canviar una festa a l'estil indi, amb tatoos de henna, menjar, molt menjar i beure per anar a dormir sola amb quatre renacuajos al meu voltant veient "el trencaclosques" i una mica de Pipi Calzaslargas...

Jo anava mentalitzada de que m'hauria de carregar de paciència, però va anar prou bé. Els altres dos nens ja els conec bastant i són maquíssims i juguen molt bé els quatre. La nena és la millor amiga de la Sabyne i el petit és de la mateixa edat que la Willa i fan molta gràcia jugant junts. La seva mare m'ho va deixar tot preparadíssim, havia fet el sopar, tenia les palomites, la pel·lícula, tot. I els seus nens, després de la pel·lícula, rentar-se les dents i tot, cadascú va anar a la seva habitació sense dir res i es van posar a dormir, quins sols de nens!!! jejeje

Les nenes i jo vam dormir a la habitació de les golfes, i tenia una nena a cada banda, la Willa enganxada al meu coll jeje Per sorpresa meva, va ser la Willa qui va trobar a faltar a la mama, i no la Sabyne, però van ser cinc minutets i es va adormir. Vam dormir de 8 del vespre a 7 del matí, així que em vaig aixecar com una rosa, tot i no dormir de tirada. Per esmorzar, el Dave ens va fer pancakes de plàtan, què bons...

I pel matí venia la Mire cap a Vancouver a passar el cap de setmana juntes, i vam quedar que ens trobaríem a Park Royal. Al arribar me la vaig trobar fent bones compres de nadal, jo hi hauré d'anar aquest dijous. Forros polars per 5 dolars, s'ha d'aprofitar jeje

Després de les compres vam anar cap a casa a deixar la bossa i dinar. Vam fern-nos una mica d'amanida, que la Mire va agraïr moltíssim, és com jo amb la carn. El que s'arriba a trobar a faltar quan no es té, oi? Un cop tipes vam estar xerrant i xerrant i se'ns van fer quasi les 5 i per fer temps abans del plan de la nit vam anar a donar voltes per centres comercials, plovia bastant. El plan era anar a veure com cantaven nadales des de barques que decoren i il·luminen, però se'ns va fer tard i al ploure ens van dir que segurament acabarien abans, així que no ens la vam jugar i vam decidir anar directament a Downtown a prendre algo. No vam tenir gens de sort, a cada pub que entravem o estava ple o hi havia massa temps d'espera per entrar-hi, així que una mica frustrades, vam tornar cap a casa que també estàvem cansades de tant voltar...

Diumenge, el Todd va fer un dels seus super esmorzars, més pancakes però aquests de poma jeje amb iogurt i maple syrup i la Mire ben contenta també! Després vam anar a voltar per Granville Island, el mercat de menjar, fruites i verdures, i les petites botigues que m'agraden tant. Almenys va deixar de ploure i vam estar donant voltes i vam menjar allà, després de que ens costés triar tant perquè tot fa bona pinta... I com no, una galeta i una pasta de poma de postres mmmmmm

I cap a casa a recollir les seves coses, que havien quedat amb la seva família que la recollirien a Park Royal, així que vam aprofitar per fer un cafè amb la Christina i la Seema. Són les més maques, i estic segura que la Mire també s'hi farà!

Un cap de setmana que ha passat volant però molt contenta de tenir a la Mire per aquí, i el cap de setmana següent més, que és el seu aniversari!!

Avui m'he aixecat amb males notícies des de Sant Feliu... Em sap molt de greu, és molt injust... Molts ànims a tots els que la coneixíeu i estimàveu, sé que és un cop dur per molts dels meus amics i pel meu germà... Aquestes coses donen una altra impressió de la vida però s'ha de tirar endavant, una abraçada a tots!!

I aquí un dia més, us deixo, mentre escolto unes quantes havaneres que m'ha fet arribar el meu pare i crec que em faràn molta companyia aquests dies. A veure si els hi puc ensenyar "El meu avi" a les nenes jeje

Bona nit!

Cris

Saturday's gift

Aquesta setmana ha costat una mica més de passar. Moltes hores entre nens i més nens... Nens jugant a casa, corrent amunt i avall, la casa al revés, recollint-ho tot després... És normal, però és cansat.

Per sort, avui el Todd ha acabat el seu curs de professors de yoga i espero que la setmana que toca començar sigui normal. Els primers dies, fins dimecres, treballant bastant, però a partir de dimecres vespre espero tenir més temps lliure per mi.

Però avui el que vull explicar és la tarda d'ahir.

Vam quedar amb la Christina per anar a passejar per la universitat, la UBC, un bon plan econòmic. Vam agafar el bus cap allà, de camí ens vam trobar amb una concentració de Santaclaus caminant pel carrer i un d'ells va pujar al bus per repartir i tot jeje

Al arribar a la uni, començava a fer més fred, i vam anar a buscar un cafè i una madalena, i vam acabar passejant per la botiga de llibres enorme que hi ha...

Després vam estar caminant i vam arribar a la platja per unes escaletes de fusta. I ens vam trobar una posta de sol impressionant, davant del mar i al costat les muntanyes.

Tenia la càmara a la mà i no vaig poder parar de fer fotos i més fotos. I potser sona ridícul, però vaig notar que em tremolaven les cames, estava emocionada, i hagués volgut compartir-ho...

Va ser el primer cop que em vaig sentir lluny de veritat, crec.

És difícil de dir com em vaig sentir, però em va sorprendre. Tot i així, aquell moment em va omplir molt...

I ja van tres mesos que he arribat i se'm ha passat volant...

Una abraçada!

Cris

Squamish II

Un altre dilluns, avui aprofito per escriure abans d'anar a la classe de hoy yoga i mentre digereixo el sopar, a les 6.30h de la tarda...

Dijous passat va ser un bon dia. Necessitava una mica més de llana per poder acabar la bufanda que em va tan bé ara que ja fa fred. Pel matí vaig quedar amb la Christina, que feia dies que no la veia i em venia de gust passar una estona mab ella. Vam quedar a Park Royal per fer un cafè, i després de posar-nos al dia, i això que només feia uns dies que no ens veiem però hi havia molt a dir, va dir-me que també tenia la tarda lliure. Perfecte! Tenia pensat anar a Granville Island en busca de la llana i a donar una volta i em va acompanyar. És el mercat aquell ple de menjar i botiguetes que té tant encant, a la Christina també li encanta passejar per allà i més ara que comença l'ambient de nadal.

Vam estar passejant per allà fins les 5h de la tarda. Per dinar vam compartir una pita amb diferents amanides a dins i una safata de sushi, i per fer una mica de postre, una bossa de raïm.

Vam estar una bona estona a la botiga de gorros i barrets, en volia comprar un, i els que em coneixeu ja sabeu que em costa decidir... jejeje El final, un gorro verd amb forro polar a dins :)

També vam trobar una botiga amb tot de coses per fer collarets i el que vulguis, i no em vaig estar de comprar quatre coses per fer regals de nadal, ja ho tinc tot al cap! I al final, vam passar per la botiga de llanes i vaig trobar el que em faltava per acabar la bufanda. Ara si que l'he acabada!

Vam tornar a casa, una dutxa ràpida i havia quedat per sopar i veure una peli i al final vaig saber que el dia següent em lliurava de treballar al vespre, així que vaig poder agafar el bus cap a Squamish divendres al migdia. Aquest cop va ser una visita més curta, però igual de guai. Dissabte vespre havia de tornar cap a casa, que diumenge començava a treballar pel matí.

Al arribar a Squamish, tot nevat, i la Mire per fi feia servir bufanda i guans. Per cert, uns guans molt xulus que li han arribar en paquetet jeje

Vam anar a dinar, jo amb el meu tuper d'arròs, cogombre i pastanagues de casa. I després va tocar el primer cafè de molts al Starbucks d'aquesta visita a la Mire. Al arribar a casa seva ja

sopaven jeje Però nosaltres vam esperar una mica i vam anar de restaurante al Pepe Gringo.

Vam acabar prou tipes però després va caure una xocolata calenta, que ens va fer venir una mandra grandiosa i vam anar cap a casa.

Les àligues, si. Durant aquests mesos, Squamish està ple d'àligues del cap blanc i durant uns dies hi ha voluntaris que t'expliquen i si et fas voluntari, tens la oportunitat d'anar en barca pel riu per veure-les millor. I això és el que volíem la Mire i jo, el banco jeje Dissabte a les 9h del matí estavem apunt, amb la roba de més abrig que teníem, pantalons dobles, càmares apunt, tot per les àligues. I vam anar cap al centre on hi havia la trobada de voluntaris, abans uns croisants i madalenes i uns cafès.

Però no, les àligues que vam veure van ser les de les fotos que ens van passar mentre ens feien una xerrada, i és que aquest cap de setmana només era per apuntar-se i per rebre una mica d'informació, per part d'un apassionat de les àligues de cabell blanc i veu tranquila molt simpàtic.

Al "coffee break" érem fora. Nosaltres volíem veure les àligues! Però erem a downtown i vam acabar anant a passejar pel costat del mar, que estava tot entre nevat i gelat i s'havia d'anar en cuidado on posaves els peus. El paissatge molt bonic...

Després d'una bona caminada vam parar a comprar pa i un cop a casa vam dinar un entrepà de pa amb tomàquet amb pernil salat i una mica de fuet. Uffffffffffffffff què bo... mai me'l havia menjat amb tant de gust! Gràcies als pares de la Mireia que van tenir la genial idea d'enviar-li una mica de bones provisions jeje A part, el Ronan ens va donar una mica de sopeta calentona que sempre va bé!

Al acabar, vam anar a veure si podiem veure alguna àliga a la vora del riu, però feia boira, i només en vaig poder veure una jajaja Haurem de tornar-hi per poder veure-les...

Per acabar la visita squamishera, una altra xocolata calenta :) i bus cap a la ciutat de nou.

M'ho descuidava, la Mire se'n va aquest dijous una setmana a Mèeeeexic, amb la seva família i les nenes. Quiiiiiiiiiiiinaaaa envejaaaaa, amb el solet que tindràs allà... Un bon break del fred que fa aquí!

Diumenge vam anar amb les nenes a un mercat de nadal a Downtown. Era bonic però hi havia poc per comprar, tot eren figuretes de fusta caríssimes, i la resta era tot per menjar, diferents paradetes. Pel vespre vaig començar una nova creació, semblant a bufanda però més curta. Només per tapar el coll i es cordarà amb un botó, haig d'acabar la llana jeje

I avui, el de sempre, rentadores, rentaplats, netejar cuina, i anar a buscar a la Willa. Amb la novetat que hem fet el primer skype amb me germana, l'Ari, i m'ha fet molta il·lusió veure-la i xerrar una estoneta. Ja m'ha deixat ben clar que no és que no pensi en mi jeje, però té alguns problemes tècnics i no té internet a casa. Et trobo a faltar Ari!

Avui hem fet madalenes amb "blueberries" i han quedat prou bones!

PD. Pare, la foto de la llenya va per tu! :)

Una abraçada!

Cris