Seattle Odyssey

Un cap de setmana gafat! però després de tot, ho hem acabat disfrutant!

El pla era marxar divendres ben dora al matí, però el dia abans, la Mire es va posar malalta, amb el mateix que vaig tenir jo una setmana abans. Si, li vaig passar jo... el cap de setmana passat li debia passar el virus pobra! I clar, no va poder venir a passar la nit a Vancouver per poder marxar dora, així que vam reservar lloc al bus de divendres a les 2 del migdia. Però quan venia d'Squamish va i li perden la maleta... El conductor es va equivocar a la hora de posar-la al maleter, perquè posen les maletes en funció de les parades de la gent, i la va posar a una parada abans de la de la Mire. Així que suposem que un cop va treure totes les maletes, la gent va agafar la seva i la de la Mire es va quedar allà. Quina mala estona...

Vam perdre el bus de Seattle de les dues, però quan ja no teníem gaires esperances, va arribar la seva maleta. Vam estar esperant cinc hores a l'estació, però un cop amb la maleta, ja reiem jeje

El següent problema era que teníem un amic de la meva germana esperant-nos a l'estació de Seattle i anàvem a dormir a casa seva. Vaig estar provant de trucar-lo tota la tarda però després ens vam adonar de que no el podia trucar perquè no em deixen trucar a Estats Units amb el pla de mòbil que tinc... Així que vam anar a un estanc on hi havia internet, i vam pagar 2 dòllars per 10 minuts, però suficient per enviar-li un mail per avisar-lo del canvi de plans.

I no s'acaba, el bus cap a Seattle és de quatre hores, però quan estàvem a la frontera es veu que hi havia un problema en el sistema i no podien entrar les dades de la gent, així que vam haver d'estar esperant dues hores allà assentats, resant perquè el nostre bus no marxés i ens deixés allà tirades... Finalment van fer un apanyo amb nosaltres i vam poder arribar a Seattle, però a les 12.30 de la nit. L'amic de la meva germana, el Harlan, ens va demanar un taxi per arribar a casa seva, però abans vam anar a menjar algo, que teníem una gana... Vam anar a un bar i em van donar un troç de pizza gratis perquè el cambrer deia que feia estona que estava feta, però no sabeu lo de gust que me la vaig menjar jejeje

Un cop al taxi i al cap de quasi mitja hora, estàvem en mig d'una carretereta pujant una muntanya i tot fosc, sense saber on aniríem a parar... però si, no era un intent de segrest, el Harlan vivia perdut al mig de la muntanya. Una casa enorme, un gos dels que espanten però més bo que el pa, tres gats, dues nenes i una amiga que va conèixer al Congo. Vam estar xerrant una bona estona i vam anar a dormir. Estavem a la habitació de les nenes, i vam haver de fer fora al gos perquè roncava exageradament jeje

Al següent matí, vam anar a esmorzar i vam estar xerrant amb tots, però després el Harlan se'n va tornar a dormir, i vam veure que allò no ens acabava d'anar bé si volíem veure algo de la ciutat, perquè estavem molt lluny, no hi havia busos, els taxis caríssims i no volíem que haguéssin d'estar pendents de nosaltres de portar-nos i recollir-nos. Vam parlar amb ells i vam veure que el millor era passar la segona nit a un hostal, i vam fer bé! A mig matí estàvem a un hostal just al centre de la ciutat, davant del Pike Public Market, un dels llocs més visitats i en mig de tot l'ambientillo.

Un cop deixades les maletes, vam començar a caminar, i no vam parar fins al vespre. Vam anar al mercat a veure com tiràven el peix que la gent comprava per sobre els grans mostradors, però tampoc en vam veure gaires jeje Després vam caminar per davant del mar, Pionner Square, després direcció brodway però ens vam tornar a desviar per anar a Chinatown, que no tenia gaire cosa la veritat! Després tooooot el camí un altre cop per anar al Seattle Art Museum on hi ha una escultura de l'home martell, el Hammering man, que mou el martell amunt i avall. vam passar per la Seattle Public Library i si no em descuido res, vam tornar a un dels Starbucks del centre per reposar una mica els peus. Però abans de sopar encara vam anar a remenar unes quantes botigues i ens vam trobar a la Christina i la Theresa, que també estàven a Seattle pel seu compte. Per sopar vam anar al super i ens vam cuinar algo a l'hostal i vam estar xerrant fins que ens va venir el cansanci, que tampoc havíem dormit gaire la nit anterior.

El dimenge va començar més que bé amb un bon esmorzar a l'hostal, et podies fer ous i pancakes, hi havia brownie, fruita, suc, cafè, torrades amb mantega i mermelada. Vam menjar de tot, clar jeje i ens vam enrecordar de lo diferents que eren els esmorzars als albergs de Tuníssia de l'estiu passat, però en questió de tè guanyen els tunissians!

Vam començar la segona caminada del cap de setmana amb l'Olimpic Sculpture Park, que no mata, i vam seguir passenjant pel parc al costat del mar. Després vam anar cap a Seattle centre on hi ha el Pacific Science Centre. Hi ha com un museu de la ciència i el Experience Music Project, i altres coses com un parc d'atraccions (mort), un IMAX i un camp de futbol. També hi ha la famosa Space Needle, la torre on pots pujar i tens unes vistes de tota la ciutat, però era caret i els de la recepció de l'hostal ens van dir que podiem anar a un altre parc caminant que també hi havien bones vistes de tota la ciutat. I els vam fer cas... Vam caminar més d'una hora, passant per unes escales matadores i interminables per arribar-hi. I si, hi havien vistes, però amb una reixa al davant jejeje

Després vam quedar amb la Christina i la Theresa i mentres la Theresa pujava a l'Space Needle, les altres vam anar caminant, com no, cap a Downtown a fer un cafè per descansar una mica.

Li vam ensenyar on era la "paret dels xiclets" a la Christina i després vam anar a l'hostal a esperar pel nostre esperat sopar gratis, que ens va tornar a sorprendre gratament jeje

I res, ja s'havia acabat i havíem de tornar cap a agafar l'autobús i passar quatre hores més i tornar a passar la frontera, aquest cop vam ser les primeres, però no em van segellar el passaport.

Un cop a Vancouver, plovia, i vam haver de passar una altra odissea fins arribar a casa. I si, vam acabar caminant un altre cop vint minuts sota la pluja. Però per la Mire no es va acabar aquí perquè el dia següent, tornant cap a Squamish, va estar esperant hores i hores a que passés el bus sota la pluja!

Un cap de setmana una mica gafat si, però molt divertit també i ens hem fet tot Seattle!

Em quedo amb records com un grup de quatre homes cantant gospel davant el primer Starbucks de la història, un noi impressionant-nos fent el cub de rubik amb una sola mà mentres feia rodar el hulahop i amb l'altra mà feia rodar un diari com si fos una pizza!

O que no li entenguin el nom a la Mireia, com sempre, i li diguin Midea, o la pudor a peus després de caminar tot el dia o el dia de sol que vam tenir i vam disfrutar com llangardaixos jeje S'ha de dir que es podia notar que estaves a Amèrica, però segueixo preferint Vancouver, si.

Ah i la última anècdota és que esperant el bus de tornada a l'estació de Seattle em vaig trobar a una noia que havia anar amb mi a la universitat i ara està estudiant a la UBC a Vancouver, quina gràcia, si és que el món és un "panyueluuu"!

Aquest cap de setmana també pinta molt bé! La Mire coneix a una noia que està vivint aquí, a través d'un company de la gossera, i ens vol tenir de convidades. Anirem a dinar juntes, a l'Aquari, que la Mire i jo en teníem ganes, veure una obra punk i a prendre algo i segurament jo també em quedaré a dormir a casa seva. I diumenge a esmorzar amb una amiga d'aquesta noia i a passejar el seu gos.

El pròxim dia us explico, per avui ja està bé, però estic tenint dies d'arreglar papers i fer decisions, no s'acaba mai... però estic contenta, això és el que necessito!

Bona nit!

Una abraçada,

Cris

Starting a new year

He començat l'any amb nous objectius i expectatives, esperances i ganes de tot el que tinc per endavant. Vaig pensar uns quants propòsits i els estic cumplint, tot i que sóc de les que pensa que no cal esperar a tancar un any per fer-se nous propòsits.

He començat l'any amb ganes d'encaminar-lo. Pensar cap a on tiraré, cap a on vull anar... I no és gens fàcil! I a vegades, per molt que intentis organitzar-te, de sobre, tot canvia i acabes triant un altre camí. Però tot i així, m'agrada tenir-ho planejat jejeje Ara mateix tinc pendents decisions importants però poc a poc tot anirà sortint.

També he començat l'any amb bones notícies que animen molt i molt! Així que amb tot plegat puc dir que estic il·lusionada, perquè aquest any pinta ser un bon any amb molts canvis i noves experiències!

I després de la filosofada, posaré el blog una mica al dia que aquest cop se'm ha escapat de les mans, em salto la tornada a la rutina amb les nenes i la casa i em planto directe a aquest últim cap de setmana, quarta visita a Squamish :)

Dissabte matí vam agafar el cotxe amb la Christina cap al poblet de la Mire. Al arribar la vam acompanyar a passejar els gossos d'uns amics de la seva família, el Dusel i el Diesel, dos boxers moníssims, un d'ells un cadellet! Vam anar a dinar a Fish and Chips, no cal que digui què vam menjar no? peix arrebossat amb patates fregides, i pastís de poma de postre, clar!

Plovia, com tot el cap de setmana, però vam anar a veure les Shanon Falls, que segur que sense pluja tenen més encant, però són unes bones cascades. A la tarda vam acabar a la Quest University, mirant partits de bàsquet, per fer temps fins la hora de sopar, però ens va enganxar de veritat. Primer vam veure un partit femení i després la meitat del masculí. S'ha de dir que el masculí era més espectacular. Per sopar vam quedar amb les aupairs amigues de la Mire, al famós Shady Tree.

El diumege al matí estàvem apuntades per un voluntariat amb les àligues. A les 9.30 estavem al lloc on creiem que havíem quedat, però resulta que no era allà, i el "Bruce eagle" (batejat així per la Mire) ens estava esperant a un altre lloc, i va esperar durant una hora pobret.

Un cop estàvem allà i amb la mala consciència la Mire el va trucar i ens va dir que estava a casa però que venia cap a on érem. Però no parava de ploure i havíem d'estar 3 hores sota la pluja ves a saber què fent jeje Al final el vam trucar per dir-li que no marxés de casa que no anàvem suficientment equipades per la pluja i que ens veuríem el següent dia del voluntariat. I on vam acabar després? Patinant sobre gel! Feia anys i anys que no patinava sobre gel i va ser molt divertit! El millor, les classes de la Mireia per patinar enrrere, fent "llimonetes" jejejeje

Després de dinar vam començar a tirar cap a Vancouver, i de camí vam parar davant del mar per fer unes quantes fotos a la posta de sol i al arribar a Vancouver vam tirar cap a Seymour, una de les montanyes on pots pujar fins a dalt amb cotxe i hi ha unes bones vistes de tota la ciutat.

Em deixava d'explicar algunes coses... La setmana passada vam estar tots malalts a casa, un darrere l'altre! Ens pensàvem que ara ja ho havíem passat, però avui la Sabyne s'ha tornat a trobar malament, esperem que no torni a començar la ronda...

I el divendres passat havíem d'anar a creuar la frontera però la Laurie i el Todd es van posar malalts. Aquell vespre vaig tenir el primer "bajón" a casa, i tot per una tetera! Em va relliscar una part de la tetera preferida de la Laurie al terra, i es va trencar. Em vaig sentir fatal, perquè jo ho sabia que era la seva preferida, però ho estava recollint i el Todd no va dir res de l'estil "no et preocupis", al revés, només deien que "era la preferida"... Total que va venir la Sabyne amb una nota a la mà i al llegir-la posava "No Cristina" amb el meu nom tatxat amb una bona creu. Aquí ja va ser massa, encara em va fer sentir més malament i del disgust no vaig ni sopar. Però el dia següent ja va passar, ho vam parlar i arreglar. La Laurie em va dir que li sabia molt greu, que la Sabyne havia tingut un dia dels dolents, que els havia estat maleïnt a tots durant el dia, i es veu que jo tampoc em vaig escapar.... Només que penso el que els hi espera quan sigui adolescent!

I ara les últimes! Aquest cap de setmana anem amb la Mire a Seattle, de divendres a diumenge i segurament podrem estar-nos a casa d'un amic de la Clara, així que sembla que serà una escapada genial, en tinc moltes mooltes ganes!! Encara hem d'acabar de lligar unes quantes coses, però la Mire marxa d'aquí no gaire cap a casa ja, i serà una bona oportunitat de passar uns dies juntes i fer algo especial. Així que propera entrada, SEATTLE!

Bona nit!

Una abraçada,

Cris

New year's eve

Començo pel dia abans de cap d'any, perquè és el primer que recordo...

La Lea acabava de tornar de Calgary i vam quedar per anar al centre, les dues volíem remenar botigues en busca d'algo per cap d'any, però no va haver-hi èxit. També vam caminar cap a la botiga on em vaig fr el piercing al nas perquè me'l volia canviar, però em van recomanar que esperés una mica més... Així que ni vestit ni piercing, però vaig rebre un missatge de la Mire dient que anàven amb l'Adri a donar una volta per Stanley park. Jo ja havia pensat d'anar-hi perquè feia un dia de sol i s'havia d'aprofitar, tot i el fred... Una bona tarda passant l'estona amb ells, cares conegudes...

El dia següent vaig esmorzar amb calma, un cafè i bus cap a Park Royal en l'últim intent de trobar vestit. Volia algo senzill i mono i barat. Vaig anar a l'H&M i vaig estar dubtant molt amb un vestit, però sabia que no me'l posaria mai més, només aquella nit, i al final vaig tirar cap a una faldilla negra que junt amb una samarreta feia de vestit. I podria aprofitar tant la samarreta com la faldilla pel dia a dia. S'ha de ser pràctic...

Tornant cap a casa vaig comprar una bossa de raïm per fer les campanades, que cap de les meves amigues sabia de què anava! Al final, fins el mateix matí de cap d'any, no vam tenir la nit clara. Primer havíem de fer sopar totes juntes a casa la Christina i després volíem trobar una festa a alguna casa on poder anar. I al final ho vam tenir!

Un amic de la Seema anava a una festa a casa d'un amic i ens hi van convidar. Era una festa en petit comitè, i em sembla que no s'esperaven que de cop arribéssin 13 noies! jeje

El sopar va anar molt bé, cadascú va portar una cosa diferent per anar picant. Al final vam fer el sopar a casa la Seema, perquè ella viu a West Vancouver i la festa era prop de casa seva. Jo vaig fer sushi, com no! jeje

Un cop tipes, vam agafar les coses i vam anar caminant cap a la casa. I quina casa... Ja sabia que a West Vancouver hi havíen les cases més impressionants, i només s'havia de veure la entrada...

Vam entrar a la casa i hi havia una taula plena de menjar per picar... cada cop pintava millor! I no ens oblidem del jacuzzi que hi havia al jardí... Estavem a la planta baixa, i hi havia una cuina estil americà, una taula de billar, sofàs i una saleta amb una pantalla de plasma que no era petita... Així que bueno, vam celebrar el cap d'any en mig de tot aquest luxe, que per una nit no està gens malament!

Quan era hora de les campanades, vaig estar preparant el raïm per la Seema i per mi, però quins problemes... Cada cop que contava els grans de raïm me'n faltava algún perquè algú l'havia pispat jejeje Les campanades no van ser gaire a temps, perquè jo seguia esperant els quarts, però aquí van directe a les campanades... aquests canadencs... Però vaig acabar ficant-me tots els grans de raïm de dos en dos fins a acabar-los.

Després de les campanades, cap a fora el jacuzzi! Feia molt de fred a fora, així que jo vaig sortir vestida i em vaig treure la roba just abans d'entrar a l'aigua, però no vaig pensar que no era gaire bona idea deixar la roba allà al costat, i a la que vaig anar a recollir-la estava tota molla. Apa, a esperar a que la secadora em tornés a donar roba i de mentres, enrollada amb una tovallola jejeje

En resum, una bona nit i una bona entrada del nou any!

Ara que m'ha vingut al cap... Un dels matins que em va tocar estar amb les nenes, vam anar a caminar pel bosc amb uns quants amics de la classe de la Sabyne. Anàvem la Willa, la Sabyne i jo. El lloc era molt maco, un bosc d'aquells d'arbres prims i llargs i tot ple de molsa. Els gossos corrien amunt i avall i nosaltres anar caminant cap endins el bosc. En una part del camí, els abets estaven espolvorejats de neu i feia maco... Tot anava bé fins que la Sabyne es va començar a trobar malament, jo em pensava que feia "cuento" però al final es va posar a plorar perquè li feia mal la panxa. Deia que no podia caminar del mal i la vaig haver de carregar a l'esquena tot el camí de tornada, fins que de cop em diu que necessita anar al lavabo. Però clar, allà al mig del bosc poques opcions més tenia que sortir del caminet. Pobreta quina mala estona, el que tenia era que anar de ventre, i jo al costat es clar, perquè patia que la veiéssin els nens de l'escola... Després ja es va trobar bé, però jo ja tenia movilitzats al Todd i a la Laurie perquè ens vinguéssin a buscar.

El cap d'uns dies vam anar amb la Laurie i les nenes a casa d'uns amics i vam fer espelmes. Espelmes de les llargues. Em va agradar veure com es feien! Avui he estrenat la meva a la meva habitació :)

Hi havia un pot amb aigua calenta i a sobre un altre amb la cera desfeta, i havies de sucar el cordill un cop i un altre, deixar que es refredés i fer rodolar l'espelma sobre una peça de marbre per a que quedés fina. A part de les espelmes, a dins la casa hi havia tot de menjar boníssim, era com la inauguració de la casa, tota de fusta, que l'homa havia fet quasi tot ell solet...

Mare, ja sé que voldries fotos de la casa, però no em vaig atrevir a treure la càmara a dins de la casa jejeje

I res, demà les nenes ja tornen a l'escola perquè aquí no tenen res de reis! Aquí qui mana és el Santa claus... I aquesta setmana ja he tornat a la rutina de hot yoga i anar a córrer pel matí, seguint els nous propòsits de cap d'any, i es nota...

Una abraçada i bons reis per tothom!!!

Cris