Squamish II

Un altre dilluns, avui aprofito per escriure abans d'anar a la classe de hoy yoga i mentre digereixo el sopar, a les 6.30h de la tarda...

Dijous passat va ser un bon dia. Necessitava una mica més de llana per poder acabar la bufanda que em va tan bé ara que ja fa fred. Pel matí vaig quedar amb la Christina, que feia dies que no la veia i em venia de gust passar una estona mab ella. Vam quedar a Park Royal per fer un cafè, i després de posar-nos al dia, i això que només feia uns dies que no ens veiem però hi havia molt a dir, va dir-me que també tenia la tarda lliure. Perfecte! Tenia pensat anar a Granville Island en busca de la llana i a donar una volta i em va acompanyar. És el mercat aquell ple de menjar i botiguetes que té tant encant, a la Christina també li encanta passejar per allà i més ara que comença l'ambient de nadal.

Vam estar passejant per allà fins les 5h de la tarda. Per dinar vam compartir una pita amb diferents amanides a dins i una safata de sushi, i per fer una mica de postre, una bossa de raïm.

Vam estar una bona estona a la botiga de gorros i barrets, en volia comprar un, i els que em coneixeu ja sabeu que em costa decidir... jejeje El final, un gorro verd amb forro polar a dins :)

També vam trobar una botiga amb tot de coses per fer collarets i el que vulguis, i no em vaig estar de comprar quatre coses per fer regals de nadal, ja ho tinc tot al cap! I al final, vam passar per la botiga de llanes i vaig trobar el que em faltava per acabar la bufanda. Ara si que l'he acabada!

Vam tornar a casa, una dutxa ràpida i havia quedat per sopar i veure una peli i al final vaig saber que el dia següent em lliurava de treballar al vespre, així que vaig poder agafar el bus cap a Squamish divendres al migdia. Aquest cop va ser una visita més curta, però igual de guai. Dissabte vespre havia de tornar cap a casa, que diumenge començava a treballar pel matí.

Al arribar a Squamish, tot nevat, i la Mire per fi feia servir bufanda i guans. Per cert, uns guans molt xulus que li han arribar en paquetet jeje

Vam anar a dinar, jo amb el meu tuper d'arròs, cogombre i pastanagues de casa. I després va tocar el primer cafè de molts al Starbucks d'aquesta visita a la Mire. Al arribar a casa seva ja

sopaven jeje Però nosaltres vam esperar una mica i vam anar de restaurante al Pepe Gringo.

Vam acabar prou tipes però després va caure una xocolata calenta, que ens va fer venir una mandra grandiosa i vam anar cap a casa.

Les àligues, si. Durant aquests mesos, Squamish està ple d'àligues del cap blanc i durant uns dies hi ha voluntaris que t'expliquen i si et fas voluntari, tens la oportunitat d'anar en barca pel riu per veure-les millor. I això és el que volíem la Mire i jo, el banco jeje Dissabte a les 9h del matí estavem apunt, amb la roba de més abrig que teníem, pantalons dobles, càmares apunt, tot per les àligues. I vam anar cap al centre on hi havia la trobada de voluntaris, abans uns croisants i madalenes i uns cafès.

Però no, les àligues que vam veure van ser les de les fotos que ens van passar mentre ens feien una xerrada, i és que aquest cap de setmana només era per apuntar-se i per rebre una mica d'informació, per part d'un apassionat de les àligues de cabell blanc i veu tranquila molt simpàtic.

Al "coffee break" érem fora. Nosaltres volíem veure les àligues! Però erem a downtown i vam acabar anant a passejar pel costat del mar, que estava tot entre nevat i gelat i s'havia d'anar en cuidado on posaves els peus. El paissatge molt bonic...

Després d'una bona caminada vam parar a comprar pa i un cop a casa vam dinar un entrepà de pa amb tomàquet amb pernil salat i una mica de fuet. Uffffffffffffffff què bo... mai me'l havia menjat amb tant de gust! Gràcies als pares de la Mireia que van tenir la genial idea d'enviar-li una mica de bones provisions jeje A part, el Ronan ens va donar una mica de sopeta calentona que sempre va bé!

Al acabar, vam anar a veure si podiem veure alguna àliga a la vora del riu, però feia boira, i només en vaig poder veure una jajaja Haurem de tornar-hi per poder veure-les...

Per acabar la visita squamishera, una altra xocolata calenta :) i bus cap a la ciutat de nou.

M'ho descuidava, la Mire se'n va aquest dijous una setmana a Mèeeeexic, amb la seva família i les nenes. Quiiiiiiiiiiiinaaaa envejaaaaa, amb el solet que tindràs allà... Un bon break del fred que fa aquí!

Diumenge vam anar amb les nenes a un mercat de nadal a Downtown. Era bonic però hi havia poc per comprar, tot eren figuretes de fusta caríssimes, i la resta era tot per menjar, diferents paradetes. Pel vespre vaig començar una nova creació, semblant a bufanda però més curta. Només per tapar el coll i es cordarà amb un botó, haig d'acabar la llana jeje

I avui, el de sempre, rentadores, rentaplats, netejar cuina, i anar a buscar a la Willa. Amb la novetat que hem fet el primer skype amb me germana, l'Ari, i m'ha fet molta il·lusió veure-la i xerrar una estoneta. Ja m'ha deixat ben clar que no és que no pensi en mi jeje, però té alguns problemes tècnics i no té internet a casa. Et trobo a faltar Ari!

Avui hem fet madalenes amb "blueberries" i han quedat prou bones!

PD. Pare, la foto de la llenya va per tu! :)

Una abraçada!

Cris

First snow!

Ja ha passat una setmana i pico de la sortida a Tofino i tinc tot de coses per explicar... Moltes!

Els tres primers dies van ser com sempre amb les nenes quasi tot el dia, feines de cas, una mica de yoga... El que ara és la meva rutina jeje Dimecres vespre vam quedar amb les noies i dos amics de la Loïse al bar de sempre, que va tan bé per desconectar una mica d'estar amb les nenes...

El dijous vaig tenir un dia "casero" del tot. Vaig estar en pijama fins les 12h, fins que vaig veure que potser millor em vestia per menjar algo per dinar. Després van venir la Laurie i les nenes i em vaig posar a fer uns brownies que necessitaven per un festival de l'escola per dissabte. Haig de reconèixer que tot i seguir la recepta em van quedar una mica oliosos, massa mantega... Però bons igual! Per rematar el dia "casero" em vaig posar a fer regals de Nadal fent coses de feltre. És adictiu... I a més començo a tenir la febre de Nadal!

Divendres vaig quedar amb la Loïse pel matí i vam anar a Capilano Mall a fer un cafè juntes. Ella marxava el següen diumenge i volia passar més estona amb ella. Vam estar xerrant com dues hores, li vaig regalar un collaret dels que vaig fer, i vaig acabant escribint i dibuixant a una llibreta que ella portava sempre a sobre. Tinc la sensació que he tingut poc temps per conèixer-la, però que ens haguéssim portat molt bé. És espontània, divertida i flautista!

Al final se'ns va fer la hora de dinar i vam tornar al restaurant indi que vam anar el primer dia juntes i vam acabar a rebentar de tipes... Aquest cop vam decidir que amb un sol plat en teniem de sobres per les due jeje Ella porta aquí des del juny i ja li toca marxar i m'explicava lo díficil que era, deixar tot el que ara tenia aquí... I crec que per mi també ho seria!

Al vespre, haviem quedat unes quantes per sopar amb ella totes juntes i després anar a prendre algo. Jo havia de treballar i hi vaig anar després, just quan estaven acabant de sopar. Però quan haviem d'anar al pub vam estar fent cua més de mitja hora al carrer i va començar a nevar i feia un fred impressionant... Al final no vaig aguantar més l fred i vaig pensar que per estar després només mitja hora, que me'n anava cap a casa, que el dia següent m'havia d'aixecar dora. Així que res, cap a casa, caminant sota la neu!

Però el més bonic va arribar el dia següent, quan ens vam aixecar i estava tot nevadet... Em vaig despertar de l'enrrenou que feien les nenes de l'emoció jeje I vaig sortir amb elles a jugar a la neu amb la mateixa il·lusió jeje I de pas, algunes fotos... Ja m'he estrenat amb ninots de neu, baralles de boles de neu, i trineus!

Després d'un bon esmorzar, com cada dissabte, vam anar tots junts a l'escola de les nenes que celebraven el Christmas Fair. Al arribar, compraves uns tiquets per poder fer les diferents activitats i pomes caramelitzades. La majoria de les aules de l'escola estaven totalment decorades i cada una servia per una cosa diferent. La primera que vam anar, i una de les més visitades, era la "Cookie House". Hi havia cua i tot. Entraves a l'habitació mig a les fosques, amb unes quantes espelmes. Totes les parets estaven tapades amb teles fent com un passadís i totes les parets estaven plenes de galetes que penjaven de llacets. Tot de galetes de formes d'arbres de nadal, d'homenets de gingebre, d'estrelles i amb molts colors. Les galetes les havien fet els nens i nenes de l'escola. Després hi havia una dona vestida de fada i ens explicava una història i ens deia que cadascú podia triar una galeta. A mi, després de la galeta ja em tenien guanyada... jeje

Una altra habitació era el "Gnome Forest" i el mateix... Entraves a la habitació i amb tot de teles havien fet un recorregut per tota l'aula i a cada raconet del passadís t'anaves trobant tot de coses de gnomos, llumetes, com uns pessembres de gnomos, teles penjant del sostre que havies d'esquivar... I tot això ho havien preparat amb la participació dels pares i mares.

Després hi havia mercats de tot de coses fetes a mà pels nens, gorros, bufandes, arracades,etc. I un altre mercat on eren els pares i mares qui ho havien fet i ho havien aportat per vendre. I per rematar-ho hi havien unes carpes on podies menjar i tot era orgànic, com no, sopes, hot dogs vegetarians, cafè... La veritat que va ser divertit, les nenes feia temps que esperàven el festival i va ser molt maco. I jo em vai estar a punt de comprar un gorro, però em vaig resistir al final jeje També hi havien tot de tallers pels nens, pintant mocadors de seda, fent espelmes, etc.

Després vaig aprofitar que portava la càmara i vaig agafar el bus per anar a un parc a fer unes quantes fotos aprofitant la neu per fer alguna foto maca per fer postals de Nadal. Si puc aquesta setmana les portaré a revelar. Pel vespre em vaig sentir que m'estava sortint un encostipat i vaig preferir quedar-me a casa abans de passar més fred i posar-me malalta.

Diumenge, quina gràcia, va ser com estar a casa. Vam posar l'skype en marxa amb els pares que estaven passant la tarda de diumenge tranquils a casa, i potser vam estar dues hores o més... Primer ens vam posar al dia, primer la mare, després el pare. El pare em va explicar les mil coses que havia fer el cap de setmana, amb la seva llenya, vinya, les seves diverses aficions jeje Vaig veure una mica els gossos, tranquilets descansant a l'entrada de casa... La mare em va ensenyar com començar la bufanda que feia temps que tenia apunt per començar però necessitava saber com fer els primers punts. Així que primer unes quantes lliçons i després un concert per mi soleta del meu pare amb l'acordió. Repertori a la carta, què millor!

I semblava que estigués a casa, sentia l'espetec del foc i tot... Només em va faltar poder menjar encara que fos una escarxofa a la brasa! Ho trobo a faltar... I també m'agrada veure com els meus pares disfruten això de no tenir cap fill a casa, per fi! Jejeje

Després de passar la tarda de diumenge amb els pares, vaig passar la meva pròpia tarda anant a donar una volta en bici. Em vaig abrigar tant com vaig poder i vaig anar en direcció al mar, fins que vaig trobar un raconet on parar. Allà m'hi vaig estar sentada més de mitja hora, mirant el mar, pensant i amb el solet a la cara... Després vaig tornar cap a casa que em tocava cangur amb les nenes al vespre.

I de moment, aquesta setmana pinta bé! Ara acostumo a passar els matins amb la Willa, un cop la recullo i ens hem d'esperar a que la Sabyne acabi escola també. Ahir, però, una altra mare va recollir la Sabyne, així que vam anar directe a casa amb la Willa i vam passar la tarda pintant aquarel·les. Avui han tocat galetes de gingebre :)

I demà toca biblioteca fins que toqui recollir a la gran. Aquests dies està fent un fred impressionant, però aquest vespre he acabat la bufanda! De diumenge a dimarts, està prou bé!

I a partir de demà ja m'arriba el meu temps lliure i m'agrada perquè tinc bons plans! Demà quedar amb les noies, dijous toca peli i divendres potser cap a Squamish a passar una mica d'estona amb la Mire, que ja toca, i a veure les àligues! Sé que tinc una seguidora que té molta relació amb les àligues, així que ja faré un bon reportatge jeje Però es veu que per aquesta època de l'any, just al poble de la meva amiga, s'hi ajunten moltíssimes àligues, i hi va molta gent de tot arreu per veure-ho. Lurdes, tindràs informe! jeje

I aquí teniu les meves historietes, un dia més...

Que acabeu de passar una bona setmana! Una abraçada!

Cris

Tofino's trip

Dimecres, desfer la maleta i rentar roba per tornar a fer la maleta. Aquest cop pensant en la illa de Vancouver i en el fred que es preveia que faria.

Un cotxe de set places per cinc noies i jo sentada al darrera de tot entre maletes, bosses, abrics i més provisions.

A les 12h del migdia agafavem el ferri cap a la illa, una hora de cua i dues hores de trajecte. El ferri ens va deixar a Nanaimo i vam fer la primera parada per passejar pel port. Després, camí cap a Port Alberni, on teniem el primer hostal, que curiosament obria només per nosaltres. L'hostal tenia un toc de friki, que el seu nom ja ho deia: Fat Salmon Backpackers. Parets de colors, amb milions de postals, mànecs de portes fets amb estris de cuina, original i friki.

El problema és que la calefacció de la habitació no funcionava del tot i ens van donar doble ració de mantes. Per sopar, la primera racció d'espaguetis del viatge.

El dia següent em vaig despertar amb mal de panxa i em va seguir durant tot el dia... Així que estava una mica fastiguejada perquè em vaig haver de quedar al cotxe sense poder anar a fer les excursions que podiem fer a cada parada camí de Tofino. Al arribar al segon hostal, una passada d'hostal, em vaig fer un arròs bullit i al dia següent ja em vaig trobar bé i vaig agafar la càmara encara amb més ganes jeje

L'hostal de Tofino estava ple de joves i surfistes. Tofino és conegut per això, pel surf. I és que en ple novembre, encara hi han surfistes valents que disfruten de les onades amb el seu neopreno.

La cuina era enorme i feia gràcia cuinar entre tot de gent, menjars i olors diferents.

De moment, el temps es mantenia sense ploure, només una mica de plugim de tant en tant per recordar-te que seguies a la British Columbia.

El tercer dia vam fer totes les platges que vam poder del Pacific Rim National Park. És curiós però s'ha de pagar com un abonament per poder aparcar i passejar per allà, segons diuen pel manteniment.

La primera platja tenia incorporat una mitja hora de caminar per un "rain forest". I ja vam entendre d'on venia el nom. Era com si de cop estiguéssis en mig d'un bosc profund, frondós i humit. Hi havia un caminet de fusta per anar seguint fins arribar a la platja.

I quines platges... El paissatge era totalment hivernal, amb el cel ennuvolat i boirós. A l'aigua, uns quants surfistes revolcant-se per les onades del Pacífic. Miraves a banda i banda i només veies que platja. Riu-te de la Barceloneta, tot i que la temperatura de l'aigua, tot i ser estiu, segur que no és la mateixa jeje El bosc a tocar de l'aigua, grans roques i algunes casetes de fusta. De tant en tant podies veure algun gos corrent per la vora de l'aigua, per fer-me recordar el Sam per enèssima vegada...

La càmara de seguida em va quedar plena de fotos d'onades, surfistes i més surfistes, sorra, pedres i d'aquell paisatge. I també de les fotos típiques de fer el tonto amb les au pairs...

Era la última nit a l'hostal i per sopar haviem d'acabar les provisions així que vam cuinar tot l'arròs i pasta que en quedava, la típica alimentació quan estàs fora de casa, i ho vam acompanyar amb una mica de vi, que a aquestes noies d'Alemania i Àutria els hi agrada molt jeje

Últim dia al matí, tocava recollir maletes i bosses i vam anar a passejar per les platges de la vora del mateix poble de Tofino, que no s'havia de pagar, i potser per això hi havien encara més surfistes intentant mantenir l'equilibri sobre les seves taules.

Un dels millors dies per les fotografies. Seguiem amb la pluja fina i hi havia una mena de boira que ho cobria tot. No veies el final de la platja i la impressió que tenies, com va dir la Seema, era de caminar sobre els núvols.

Amb la resta de noies moltbé, sobretot amb dues d'elles. Un cop vas coneixent les noies vas situant les seves personalitats i et sents més aprop d'algunes i no tant d'altres, però crec que hem combinat molt bé per aquesta escapada. Uns dies agradables acabant de disfrutar la setmana de vacances.

I ja ha passat una setmana del viatge i aquesta setmana ha estat tranquila, treballant més del normal per compensar aquests dies i amb el fred que es nota cada dia més!!

Una abraçada!

Cris

Whistler with family

Segona parada, Whistler! La meca dels esquiadors i snowboarders, i dels que voldrien baixar amb patinet, com jo jeje

Dilluns al migdia la Laurie em va passar a recollir per Squamish amb les nenes i el cotxe ben carregat, per anar a passar uns dies a Whistler. Vam estar de dilluns a dimecres a un apartament d'uns amics de la família. Era una planta baixa d'una casa molt gran i la casa estava plena de taules d'snow, jaquetes, cascos, botes, tot apunt per disfrutar les pistes de Whistler. La família havia marxat just el mateix dia i ens van deixar la calefacció oberta i tot.

Per la tarda vam anar a veure la primera família d'amics, que tenien un nen. La parella són fotògrafs així que ja us podeu imaginar quina casa amb tot de fotos maquíssimes penjades a les parets. Al menjador hi tenien una super impressora per imprimir les fotos en quadres o paper de fotografia, vaig pensar que seria una bona inversió per amortitzar en un futur!

Al vespre vam anar a sopar a casa d'uns altres amics que ja havia conegut un dia que van venir a casa, però també vaig conèixer la seva au pair de França, la Laeticia, i té molt bona pinta.

El dia següent vam anar a esmorzar tots junts a casa dels fotògrafs i vam fer un esmorzar dels que m'agraden tant amb suc de taronja i un bon bol d'oat meal amb fruita. Després vam anar a caminar pel costat del riu amb tota la tropa de nens, que feien molt maco tots amb les jaquetes, botes d'aigua i gorros tot de colors.

Després de dinar vam anar cap a Whistler Village a passejar i feia un fred mortal... Pel matí ja havia fet un intent d'aigua neu i a mitja tarda feia molt molt fred. Ni un cafetó calent va fer efecte!

Whistler té encant. L'ambient que predomina és jove i amb l'estil concret dels esquiadors i snowers. Com diuen aquí, COOL.

I com a poble, hi ha tot d'urbanitzacions al voltant i el centre on hi ha una zona peatonal amb tot de botiguetes amb coses super maques però cares.

El dia següent, quan estava esperant el bus, em vaig trobar de casualitat al Sergi Hierro i es va estar esperant amb mi mentre xerravem. Em va explicar que cada dia hi arriben més joves amb la intenció de treballar com a monitors o a les botigues, i que hi ha mooooolta competència a la hora de trobar feina. Cada empresa ofereix unes quantes places de treball però s'hi presenta molta i molta gent per a les entrevistes. Sergi i Nil, espero que tingueu sort un cop pogueu començar a buscar feina!

I aquí s'acaba Whistler, dimecres matí bus cap a Vancouver city i rentar roba per tornar a fer la maleta per passar quatre dies per Vancouver Island amb les au pairs. M'he quedat escurada amb tant anar cap aquí i cap allà però ha valgut molt la pena! Ara toca estalviar...

Una abraçada a tots!

PD. ara m'ha vingut al cap que la Laurie em va explicar que quan jo no estava a Whistler van anar a caminar per la muntanya amb les nenes i van trobar un llac molt xulo, unes vistes molt maques, i la sabyne va dir: estic segura que si la Cristina estigués aquí no podria parar de fer fotos. Jaja quina gràcia em va fer...

Ara si, bona nit!