Busy days

Ens descuidem una mica i ja ha passat més d'un mes!

Quasi quasi ja fa tres mesos que vam aterrar, ens està passant el temps rapidíssim... Us portem algunes novetats i fotos de sortides que hem fet durant aquest agost.

Pa fresc cada dia

Hem passat un agost una mica diferent. El Dani segueix de moment treballant entre masses i pans, tot i que ja va rebent resposta d'altres llocs que li podrien ser interessants. Jo he estat treballant entre burritos i guacamole fins just ahir. Fins aquí tot bé, però ens ha costat una mica compaginar horaris. Només hem coincidit estant els dos de festa els dilluns, ja que molts dies el Dani s'aixeca a les 3 del matí i torna a les 12h, que era just quan jo començava a treballar. Al jo tornar a casa ell ja dormia. I així hem anat passant els dies. La bona part és que quan ell acabava de treballar passava per la meva parada a deixar-me una pasteta jeje Privilegis.

Per part meva, després de fer-se pregar una mica, m'han agafat per treballar en una acadèmia d'idiomes que està a Downtown. Es diu ILAC, International Language School of Canada. Estaré cobrint una baixa de maternitat d'una noia, però aquí en comptes de quatre mesos tenen un any sencer quan tenen un bebè. Horari de 8 a 16h de dilluns a divendres i un sou millor. Ja us podeu imaginar que estic encantada! Tot ha vingut d'un noi que va venir a una de les meves classes de ioga i em va dir que allà on treballa hi havia una oferta on podria encaixar. La feina consisteix en ser la persona de contacte tant d'estudiants com dels agents que els inscriuen d'Amèrica Llatina. Demà serà el primer dia i és com si fos el meu primer dia d'escola.

Lynn Canyon Park

Entre burritos i barres de pa ens ha donat temps de fer alguna sortida. Vam anar a Lynn Canyon Park, que queda aprop de casa. És conegut perquè té un pont penjant i uns gorgs naturals on t'hi pots banyar (si tens la sang freda de ficar-t'hi jeje). És un bon lloc per passejar pel costat del riu i sota un bosc d'arbres altíssims i endinsar-te en la natura.

Lynn Canyon Park, remullada pels valents

El Dani pel seu compte se'n va a córrer i està descobrint tot de camins i corriols pels voltants d'aquí North Vancouver. Vol estar preparat per si algun "runner" ens ve a fer visita jeje

Lynn Canyon Park

També vam anar a passejar per Stanley Park ja que voliem fer la volta completa al parc i deu ni dor al final quasi be no acabem! Pensavem que era una passejadeta però realment eren nou quilòmetres i en ple sol i sense provisions.

Panoràmica des d'Stanley Park

Totem Poles, Stanley Park

El pis ha millorat considerablement després d'una visita a l'IKEA. Vam llogar una furgoneta per anar a carregar uns quants mobles que ja teniem més que mirats. Ara ja tenim un pis ben acollidor per quan arribi la pluja! L'estiu ja s'està despedint i ja anem entrant en dies de núvols, algun ruixadet i més fresqueta.

Una mica més instal·lats al pis

Per cert, ja ens anem adaptant a les costums locals. Ja em trobat un lloc on anar a esmorzar algun matí de cap de setmana i els diumenges a casa els Robustillo Gómez toca sushi per sopar!

Esmorzars al Eight on George

Sushi dels diumenges

També fa unes setmanes vam ser tiets per tercera vegada i ens hem estrenat com a padrins. Per fi ha arribat el Roger! Molta il·lusió però també pena de no poder veure'l encara. La família creix, sort de les noves tecnologies! Des d'aquí estem molt contents per tots vosaltres.

Fins la propera, 

Cristina i Daniel

New home and new jobs!

Avui he tornat a tenir una mica de temps per escriure. Els de més aprop ja ho sabreu, però ja hem estrenat el nostre apartament a North Vancouver i ja estem els dos treballant! 

Tot ha anat molt ràpid. Just el dissabte passat per la nit vam passar la primera nit al pis nou, amb les quatre coses que havíem arreplegat: un futón, una tele, una cafetera i estris de cuina. Un kit bàsic per sobreviure més un extra, la tele.

Primers menjars al pis

La primera nit i el Dani ja s'havia d'aixecar d'hora per anar a treballar. El diumenge passat va començar a treballar de forner a un forn de pà del mercat de Lonsdale Quay. El forn forma part d'una franquícia i tenen varies botigues per tota l'àrea. Fan totes les masses, pa de molts tipus i molta varietat de pastes. Esperem a veure com porta això de començar a les quatre del matí, però la part bona és que cada dia porta un pa diferent a casa!

El mercat de Lonsdale Quay és bastant gran i el tenim a 10 minuts de casa caminant. Està just a tocar amb l'estació del Seabus, el barco que et porta des de North Vancouver fins al centre de Vancouver, amb trajectes d'un quart d'hora. Molta gent fa aquest trajecte cada dia, sobretot per la feina, i és un mercat amb bastant moviment. Hi ha de tot: fruiteries de cultius de granjes, peixateries, carnísseries, una cerveseria on tenen la seva pròpia cervesa, el forn on treballa el Dani, i tot tipo de parades de menjar per emportar o per menjar en el mateix mercat. I aquí és on entro jo, que fa uns dies he començat a treballar a una parada de menjar mexicà: Cilantro and Jalapeño. 

Dani, the baker

Va anar molt ràpid, fins ara m'havia centrat en trobar apartament i em vaig posar a buscar feina del meu perfil o algo temporals per passar l'estiu i el següent dia tenia dues entrevistes i el tercer dia ja estava preparant burritos, chimichangas i chilaquiles jejeje

Aquests primers dies també han sigut mogudets, fent que el pis fos més funcional. La primera setmana la recordarem dormint al menjador amb el futón, menjant asseguts al terra de la terrassa i aixugant-nos amb samarretes durant un parell de dies. Però ben contents!

Comença a agafar forma

Com es troba a faltar una taula quan no la tens...

 El llit, taula i cadires van arribar el divendres, amb el camió de trasllat que vam llogar i el Greg, un contacte canadenc amb vincles calderins, que ens ha ajudat moltíssim. Després de la feina ben feta vam fer un bon pa amb tomàquet (amb el pa del Dani, ep!) amb pernil salat i formatge, per donar les gràcies al Greg. L'altra recompensa serà fer de cangurs durant una nit de les seves dues nenes. La cosa ho mereix, perquè el Greg ens ha aconseguit els mobles i fins i tot una aspiradora gratis fent una crida per internet als seus amics. Entre això i els mobles de la mare del Todd ens hem estalviat molts diners! Tot i així, quan haguem cobrat la primera paga farem una visita a Ikea que queda més aprop, a Coquitlam.

Sopar delicatessen, pa amb tomàquet!

També tenim un parell d'anècdotes: la primera, que mai saps a qui pots conèixer al supermercat, i la segona, que ja coneixem al nostre veí.

De camí cap al supermercat un home ens va preguntar si erem espanyols, ens va sorprendre perquè estàvem parlant català clar. I res, resulta que li vam caure bé a un argentí d'uns 45 anys, que sentia empatía amb nosaltres perquè també havia "emigrat" cap a Canadà i xerrant xerrant ens ha regalat una arrossera perquè ell no la feia servir. Ens va deixar clar que a ell li anava més la carn i ens va dir que ja fariem un "asado argentino" com toca jejeje

La segona anècdota/susto de mort va ser quan el Dani sortia de casa a les 3 i pico del matí per anar a treballar i es va trobar un home estirat completament boca avall al terra només obrir la porta. Primer pensament: aquest tio està mort!! El va despertar i resulta que era el veí que no trobava les claus de casa i no podia entrar... L'home portava una bossa de fer esport i s'havia passat amb el post-partit perquè estava una mica... desorientat... I allà vam passar una estona el senyor i jo, intentant trobar les claus, remenant-se les butxaques i fent i desfent la bossa d'esport, fins que vam caure en que si havia arribat fins la porta del pis és que tenia claus per obrir la porta de l'entrada. Vam fer el camí al revés des del pis fins a la porta principal i ja va trobar les claus... D'això en farà una setmana i encara no ens l'hem tornat a creuar jeje Quin mal començament pobre home!

I aquestes són les novetats! Treballant però seguint buscant feina del nostre camp. A veure què més podem aconseguir!

Per altra banda el tema de les classes de ioga està funcionant cada vegada millor, les últimes classes amb set alumnes i molts d'ells repetint. També ha vingut algun canadenc que vol aprendre espanyol, i de pas se'n van relaxats cap a casa jeje Fins i tot l'altre dia va venir un calderí! Si és que què petit és el món... Amb tot plegat estic molt contenta d'haver engegat i començat el meu camí. Contenta per l'experiència que vaig guanyant i de veure que realment és algo que m'agrada i que ho disfruto molt.

I aquí us deixem per avui!

Fins la propera, 

Cristina i Daniel

Canada Day and Vancouver Island mini trip

Canada Day, July 1st

El dia 1 de Juliol va ser Canada Day i vam tenir el dia lliure i vam poder viure-ho una mica. Durant tot el dia fan tot d'activitats, música i desfilades pels carrers. Tothom surt al carrer i es vesteixen dels colors del país, blanc i vermell, es pinten la cara, es disfracen.. tot està permès! Vam anar a passejar pel centre a la tarda, quan feien la desfilada principal i quasi no hi havia lloc per veure-ho. Tancs militars, camions de bombers, cotxes de policia, mascotes d'equips de hoquei i tot d'entitats diverses desfilant pels carrers principals amb banderes, saludant i somrient sense parar. 

Vam estar-hi una estona, però després vam tornar cap a North Vancouver en busca de tranquilitat, i des d'allà vam veure els focs artificials a la nit, amb el mar i els rascacels de fons, un bon final!

Canada Day, desfilada a Downtown

Focs artificials des de North Vancouver

Feia uns dies havia arribat el Tomo, el nostre veí d'habitació japonès, però al cap de quatre dies va marxar perquè els professors de les escoles públiques estàn en vaga i no faràn escola durant l'estiu. Així que ha hagut de tornat cap a Japó!

La setmana passada vam marxar a Vancouver Island quatre dies, de dijous a diumenge i ens ha anat súper bé! Vam sortir pel matí, vam anar a buscar el ferri i en menys de dues hores (de ferri) arribàvem a la illa. Des d'allà vam agafar un bus que ens va portar fins al centre de Victoria, la capital de Vancouver Island.

Victoria, Vancouver Island

Victoria, Vancouver Island

Dies abans ens haviem posat en contacte amb gent local que ofereix casa seva per a que hi passis la nit, a canvi de res, a través d'una pàgina web. La primera nit havíem d'anar a dormir a casa d'un capità de vaixells, en Heldor, d'uns seixanta anys. L'home treballa de capità d'uns mini vaixells que fan de taxi, portant gent d'una banda a l'altra, i el vam esperar al port. Quan ens vam trobar ens va dir que pugéssim al barco i ens va portar a donar una volta! Ens va donar les claus de casa seva i ens va deixar a la banda del mar més aprop de casa seva... Sembla de bojos, oi? Però no... La gent que s'ofereix a tenir-te a casa seva ja està disposada a confiar, a fer-te sentir el més còmode possible i ajudar-te perquè la teva visita sigui més profitosa. La pàgina web és Couchsurfing, surferos de sofàs jeje

Taxi boats, Victoria

En Heldor ens va tractar com si fóssim fills seus, vam estar xerrant fins tard i el matí següent ens va fer un bon esmorzar i vam estar xerrant durant tres hores més abans de marxar. És impressionant com algú que no et coneix de res t'obre les portes a casa seva amb els braços oberts, sense demanar res a canvi.

A la terrassa del Heldor

El divendres a mitja tarda vam agafar un altre ferri per arribar a la illa de Salt Spring Island, molt més petita. Jo hi havia anat tres anys enrrere i en tenia molt bon record. I és que és una illa molt especial, sempre et quedes amb ganes de tornar-hi aviat.

Salt Spring Island

Salt Spring Island

Les dues següents nits les havíem de passar a casa d'una parella, però no vam estar sols, sino que hi havien dos més "couchsurfers" amb nosaltres. En total una noia japonesa, un noi francès, una parella de catalans i dos amfitrions canadencs. El resultat, molt divertit!

Vam arribar del ferri i la casa del Ben i la Kaleigh estava molt aprop. A la porta ens vam trobar una nota avisant de que no arribarien fins les 5-6pm, però dins la casa ens vam trobar a la Waka, la noia japonesa. La porta de la casa sempre oberta... Quina tranquilitat.

Ruckle Park, Salt Spring Island

Vam anar a buscar la casa de la Jeanne, una dona que em va acollir l'anterior vegada. Per sorpresa meva la vam trobar, la casa, però no a ella, s'havia mudat. De camí ens vam trobar a un noi amb bicicleta i ens va preguntar si erem els altres hostes de la parella de canadencs. I si, ja hi érem els quatre.

Pel vespre vam anar a un dels dos bars que hi havia per la zona, on hi feien un concert on anaven passant els músics, tot molt íntim i agradable. El millor en JP Maurice, que el podeu trobar pel Youtube.

JP Maurice a la Morningside Bakery

El dissabte pel matí vam anar tots junts, amfitrions i tot cap el mercat artesà de Ganges. El Ben amb la guitarra en mà per recollir diners per reformar el seu bany. Nosaltres de passeig entre les paradetes de menjar, pa i pastissos, formatges, fruita i verdures de l'illa, roba impresa a mà, i tot d'altres coses artesanes com joguines, ceràmiques, quadres, joies, etc. Fins i tot ens vam trobar un home que havia conegut tres anys enrere i que fa pastissos per hobby. S'enrecordava de mi i ens va donar pastissos per tots jejeje

Els homes de la casa netejant una pila de plats

El Ben i la Kaleigh feien un sopar a casa seva amb amics i ens hi van convidar. Cadascú va portar alguna cosa i al final vam ser uns dotze. Un dels amics va fer massa de pizza i no en va faltar durant tota la nit. Entre mossegada i mossegada vam començar a jugar a "Charades", un joc on es tracta d'endevinar el que l'altre jugador representa sense paraules, només amb gestos. I així vam passar la nit, entre canadencs de l'illa, com si fóssim uns més.

Ben's French toasts per esmorzar

I pels matins uns bons esmorzars tots junts a taula explicant-nos la vida i arreglant el món. Ens hem sentit tan bé amb les acollides fent de couchsurfers que ens hem decidit a fer el mateix amb el nostre pis.

Ah si! Que ja tenim pis! Avui mateix ens han donat les claus.  És molt acollidor, espaiós, amb molta llum i el millor... sense puces! Estem encantats!! 

Tenim tot el necessari per anar-hi a viure. Entre les coses que ens han donat de casa la mare del Todd i d'amics del Greg a través d'una crida per facebook, tenim tot el necessari! Llit, sofà, taula, cadires, estris de cuina, cafetera i més! Entre aquesta setmana i la que ve ho tindrem tot al pis, però segurament aquest dissabte-diumenge ja hi podem anar a viure! 

I més novetats fresques d'avui mateix: el Dani ha trobat feina!! Comença aquest diumenge a un forn molt aprop del nostre apartament. El forn està al mercat de Lonsdale Quay, on hi ha tot de petites botigues variades i de menjars. 

La cosa està encaminada! 

Fins la propera, 

Cristina i Daniel

El nostre primer intent de cuina índia

Getting started!

More news! 

Em sembla que hem deixat passar masses dies, quina feina recordar on em vaig quedar l'última vegada!

Tenim bastantes novetats: el Todd ha marxat a Tailàndia a fer el curs de professors de yoga. Nosaltres estem uns tres o quatre dies a la setmana amb els nens, des del matí fins a mitja tarda i ajudant amb les coses de casa. Són tres nens, un de 3, una de 7 i una de 10, i costa que es posin d'acord en l'activitat a fer. Ens hem recorregut biblioteques varies, uns quants parcs, granges, piscines... el que sigui per cansar-los! jejeje

Ha arribat la Yulia, una noia de 18 anys de Taiwan, que ha vingut a estudiar anglès i s'estarà a la casa durant dos mesos mentres estudia. Com anècdota: l'altre dia mentres sopàvem ella s'havia deixat la pastanaga crua i el pebrot al plat. S'ho anava mirant, mirant i rumiant... Fins que ens va preguntar que com es menjava! Es veu que no havia menjat mai pastanaga crua, ni pebrot cru, sempre cuinat!

El dimarts que ve arriba un altre noi, japonès, que també està estudiant anglès, però com que les escoles públiques estàn en vaga potser se'n torna cap a Japó. Podem dir que estem a una casa internacional, o a una casa patera, depen de com! 

També vam quedar amb el Greg i la Penny, uns amics d'uns calderins. Vam anar a dinar junts amb les seves dues filles i van ser molt agradables amb nosaltres.

Penny and Greg's family

Aquestes setmanes hem estat buscant pis i movent el tema de la feina. Hi ha un tema que ens ha complicat bastant trobar un pis que ens agradi: Vancouver està ple de puces! Sort que uns amics ens van avisar, perquè ens hem trobat un parell de vegades amb que anàvem a veure un pis i ens agradava molt. Bueno, bonito y barato. Pero després ens enteràvem de que tenia puces i que gent que hi havia viscut havia deixat avisos a una pàgina web on registren els pisos amb BEDBUGS (puces).

Entre pis i pis...

Després de veure'n uns quants, ahir vam començar els tràmits per llogar un apartament a North Vancouver, però ens han de dir si ens hi volen o no. Si ens el donen, estarem molt contents!

Un dia, entre pis i pis per veure, vam anar a un bar on havíem vist pel facebook que hi feien una festa espanyola. S'ha de dir que no hi vam anar a conèixer gent, sino a menjar tapes de truita de patates, croquetes i acompanyar-ho amb algunes Estrella.

Però no només hem estat entre nens i buscant pis, també hem tingut temps de fer excursions i conèixer el terreny. Vam anar a fer una excursió per Deep Cove, a East Vancouver. La zona és realment bonica, i amb tot de camins per fer excursions. Vam agafar un camí que et portava pels boscos fins arribar a una gran roca on podies veure tota la badia des de dalt.

Deep Cove

Deep Cove

Paddle surf, Deep Cove 

Deep Cove

Allà on anem pensem que seria un bon lloc per viure. La veritat que hem mirat pisos per moltes zones diferents, però North Vancouver ens atrau més perquè estàs més envoltat de natura. En 10 minuts et pots plantar al mig d'un bosc o a dalt de la muntanya per esquiar.

Deep Cove, des de dalt la roca

També vam anar a veure la zona de Kitsilano, que està per sota de Downtown, i queda més aprop de la University of British Columbia. La zona també és molt maca, amb les platges a tocar, però també és més cara.

Kitsilano Beach

Coyote pel parc

Ah! L'altre dia la Laurie es va emportar les nenes, una amiga i el petit al parc del costat de casa, després de sopar, a passejar una mica. Però van tornar corrents, es veu que hi havia un coyote passejant pel parc! En dos segons estavem tots pujats al cotxe, la Laurie, la Yulia, el Dani, quatre nens i jo. I cap al parc a veure el coyote! Vam trobar-nos uns veïns que també l'estaven mirant i ens van dir que no era el primer dia que el veien per aquí. Vam trucar a un telèfon d'assistència per donar avís i vam tornar cap a casa.

He començat a moure el tema del yoga ara que estic aquí. Vaig fer una crida a un grup d'espanyols i catalans a Vancouver i vaig veure que tenia bona resposta i he fet un grup al Facebook per poder organitzar-ho. De moment la idea és fer classes de ioga a l'aire lliure, que de parcs no en falten jeje Avui dimenge hem fet la primera classe i ha anat prou be! S'havien apuntat unes 20 persones, però l'amenaça de pluja ha fet que en fóssim 7, però al final ens ha fet sol i tot! Molt contenta de l'experiència, ara a per la següent trobada!

Primera trobada de yoga al parc

Yoga with Cris

Fins la propera!

Daniel i Cristina

We are back!

Bueno bueno... Tornem a engegar el blog! I aquesta vegada en som dos!

El dimecres 4 de juny vam arribar a Vancouver, després d'un vol una mica complicat. Aquests primers dos mesos ens estarem amb els Inouye, la familia amb la que vaig estar ja fa tres anys. Tres anys...

Sea bus

La rebuda de la familia va ser molt bona. Tenim la nostra habitació a la part baixa de la casa i al nostre costat hi ha l'habitació que era de la noia que cuidava els nens fins ara, però ja ha marxat.

la nostra habitació

Vam tenir uns quants dies per situar-nos, que vam aprofitar per fer tota la paperassa i resoldre temes de bancs, mòvils, etc. També hem tingut temps per passejar per llocs coneguts com Granville Island, un mercat molt gran ple de menjar, Stanley Park, on hem vist la posta de sol i hem fet el primer dia de platja i Main Street, que és un carrer ple de botigues de tot tipus i de segona mà i botigues més diferents de les típiques que trobes al centre.

Stanley Park

Stanley Park, third beach

Aquesta setmana ja hem començat a cuidar els nens. A la Sabyne (10 anys) i la Willa (7) els hi queden pocs dies per acabar l'escola i el petit Tejas, que té dos anys i mig no hi va. Avui ens ha tocat dia intensiu amb el Tejas i amb la Willa que suposadament estava malalta, però ens ha quedat clar que de malalta res de res...

Resulta que els Inouye han hagut de tancar l'estudi de ioga perquè hi ha molta competència de grans centres, pagaven un lloguer molt alt i l'Estat s'ha posat a treure profit del tema i els hi demana part dels beneficis. És una pena perquè portàven més de deu anys amb el seu centre però per altra banda els hi ha sigut una mica d'alleujament, perquè els hi absorvia quasi tot el temps. Així que ara estem tots buscant feina! De totes maneres ja tenen pensades algunes coses amb les que poden treballar. També tenen a l'aire si marxen de vacances o no, tenen bitllets per anar a l'altra banda de Canadà a veure més familia. El pare, el Todd marxa a finals de mes cap a Tailàndia perquè hi organitza un curs de professors de ioga i s'hi estarà un mes sencer.

A la casa hi ha coses que segueixen igual i altres que han canviat molt. El Todd segueix fent un menjar deliciós, sobretot els esmorzars dels caps de setmana. Les nenes han canviat clar, s'han fet més grans i els seus gustos també, tot i que segueixenen tenint la mateixa essència cada una. El petit està per descobrir però és tremendo. Però això ja ho anirem explicant...

The Chief, Squamish

The Chief, Squamish

El dilluns al matí vam animar-nos a anar amb el Todd i l'ex nanny a pujar el Chief, a Squamish. Ens vam llevar a les 4 del matí, vam arribar a Squamish cap a les 5 i vam estar pujant durant unes dues hores i una hora baixant. Les vistes genials, i més a aquelles hores intempestives... Però per rematar-ho a la tornada vam parar a un llac i ens hi vam banyar abans de tornar cap a casa, quan eren menys de les 9 del matí. Una manera diferent de començar la setmana!

The Chief, Squamish

The Chief, Squamish

Fins la pròxima!

Daniel i Cris

Salt Spring Island, so much fun!

Quins dies!

Dijous passat vam decidir amb l'Amaia que vindria a passar el cap de setmana a Salt Spring Island, la illa feliç  jeje Això volia dir que jo necessitava quedar-me una nit més a casa de la parella de jubilats encantadors i els hi vaig proposar d'ajudar-los en el que vulguéssin a canvia d'una nit més amb ells.

La Jeanne i el Rob s'acabaven de mudar així que em va demanar si podia treure roba que encara tenien en maletes i endreçar el que és el vestidor. Jo encantada, ordenant la roba en el quartet, escoltant música i fent skype.

Per la tarda vaig ajudar a la Jeanne a fer el seu "producte". Fa poc que s'ha posat a vendre uns gots de vidre forrats amb paper o teles, per posar les espelmes. I ens vam passar la tarda, les dues "mano a mano", fent potets i més potets pel mercat d'artesans que fan cada dissabte al poble principal de la illa, Ganges.

Divendres, després d'esmorzar, vaig aprofitar i vaig anar amb la Jeanne a Ganges. Em vaig despedir dels dos i la Jeanne em va dir algo com que havia estat com la seva filla, que mona... M'ha encantat conèixe'ls i puc dir que he après petites coses d'ells.

Un cop a Ganges vaig anar al centre d'informació i em van recomanar que ens estéssim a LakeSide Gardens, una mena de càmping amb cabanes davant del llac, i casetes més grans amb jacuzzi i tot.
Al arribar l'Amaia vam anar al super i vam comprar uns bons bistecs jeje Ella menja algo més de carn que jo, però només pollastre, i les ganes de bistec també les compartim!

Al arribar al llac, la oficina estava tancada i començava a ploure, però vam veure que la primera cabana estava oberta i ja ens hi vam instal·lar, després de deixar un missatge al contestador a l'home de l'oficina.
Quina monada de cabana!! En vam mirar unes quantes, però la primera era la més maca de totes. Just davant del llac, apunt per fer foc a fora, fogons, nevera, i un llit de matrimoni a dalt de tot. No podiem estar més contentes... Vam intentar fer la carn a la brasa, però no va haver-hi manera d'encendre el foc perquè només teniem un tronc i moll. Vam desistir i la vam fer als fogons. També teniem patates, però no teniem oli i vam fer un invent i vam poder menjar alguna patata jejeje

Després del que per nosaltres havia estat un tiberi, vam començar a veure una pel·lícula que ja teniem apunt, "No me abandones nunca". Va estar bé, una mica rara però, i l'Amaia es va adormir a menys de la meitat jejeje Raro que jo aguantés...

Dissabte vam esmorzar tranquilament, vam fer skype amb l'Ariadna i el Marc i vaig poder veure la panxeta! Vam agafar el bus i cap al mercat d'artesans! Feia sol tot i que el vent era fred. El mercat estava ple de paradetes de tot, de bisuteria, pastisseria, instruments, porcelana, gerres de vidre, formatges, pa, xocolata, remeis casolans, roba i molt més. I també hi havia la Jeanne amb els seus potets per les espelmes, que els hi ha posat el nom que li vaig proposar: Jolie Lights.

Vam estar passejant i passejant i al final del mercat, en el parc, hi havia un grup de nens i nenes cantant "Over the rainbow". Vam seguir caminant rodejant el port i vam anar a parar al Tree House Cafè, on vam parar a dinar. Una mica més de botigues després de dinar i vam tornar cap al Tree House Cafè, on hi havia música en directe de 6 a 9pm. Teniem una bona taula, aprop del grup i de seguida es va anar omplint així que vam dir que podiem compartir la taula amb algú. Se'ns van assentar dues dones simpàtiques, una d'uns 50 i pico i l'altra d'uns 60 i pico. Ens van estar interrogant una mica i després els hi epxlicàven la nostra història a tots els seus amics que anàven entrant jeje Els del grup de música eren molt simpàtics també i vam riure molt amb tot aquell grupet de gent de la illa, simpàtics, educats i feliços.

Per tornar a la nostra cabaneta havíem de trobar algú que ens hi portés, i com tots els illencs ens havien dit, fer dit a la illa era segur. Al cap de poc de caminar ens va parar un home que ens va anar explicant la seva vida i ens va deixar a la porta del càmping al costat del llac.

El pla per acabar la nit era posar-nos una pel·lícula i fer crispetes. No teniem mantega, però els hi vam demanar a la parelleta de la cabana del costat. El problema és que vam comprar les crispetes de bossa que es fan al microones, i al fer-les a la paella n ova resultar gaire, per no dir gens... Però tampoc ens va importar gaire, al cap de 20 minuts de pel·lícula ja dormiem les dues jejeje

Diumenge al despertar també feia bon dia! Vam esmorzar fent skype amb els pares, ensenyant on estàvem i vam anar a voltar pel càmping. Haguéssim volgut provar les canoes, que ens entrava dins el preu, però feia massa vent.

Ens vam passar el matí jugant, corrent cap aquí i cap allà anar fent fotos. Vam deixar de ser les "nannies" per ser les nenes! I amb aquells gronxadors davant del llac no podiem fer res més!

Després de disfrutar com petites vam recollir les coses i vam agafar el bus cap a Ganges i allà ens vam despedir amb l'Amaia, després d'un altre gran cap de setmana. A mi m'esperaven dos ferries més, un bus, el tren, el seabus i un altre bus abans d'arribar a casa i veure què m'hi trobaria. A casa hi havien els "ocupes", la família d'amics que han de tenir un bebè a casa aquests dies... A veure com va tot, però de moment la nena segueix aguantant dins la panxa. 

                          

                          

Vaig passar la setmana bastant tranquila, només amb una cosa al cap. Quan estava al ferry de tornada a casa em vaig adonar que a principis de maig se'm acaba el temps per estar per Canadà, perquè els de immigració encara no m'han dit res de la meva sol·licitud. I anar pensant em vaig adonar que ja en tenia prou. Que dos mesos més fent tanta feina com ara no els volia passar i que ja em pesaven massa les coses que trobo a faltar de casa. I així de precipitat vaig veure que volia tornar cap a casa, i un cop decidit em vaig sentir més tranquila. El següent pas era intentar canviar els bitllets i parlar amb la família, que encara estàven a Mèxic de vacances... 

Els bitllets, després d'una mica de complicació, vam aconseguir canviar-los, torno d'aquí menys de dues setmanes! Quan hi penso m'emociono, de les ganes que en tinc, però a la vegada sé que em costarà deixar el que tinc aquí i la vida que he fet i he compartit  aquests vuit mesos amb la Laurie, el Todd i les nenes. 

El segon as va costar més. El dijous a les 11 de la nit arribàven de Mèxic, però el següent matí havien de marxar dora cap al ferry per anar a Vancouver Island uns dies. Només arribar, la Laurie va anar directe al lavabo amb les nàusees. Les nenes van venir corrents a abraçar-me i no es deixaven parlar la una a la altra amb les ganes d'explicar-me coses del viatge, me les hagués menjat... I el Todd em diu que han d'anar a Vancouver Island perquè una neboda seva de 17 anys i tetraplègica de naixement ha mort. Quin panorama... Al final les notícies van esperar al matí següent. Ara ja està passat, ja ho saben fins i tot les nenes i ells s'ho han pres bé, cosa que m'ha aliviat moltíssim... 

D'aquí poc més, que vaig un cap de setmana endarrerida!
Bona nit,

Cris