Salt Spring Island, so much fun!

Quins dies!

Dijous passat vam decidir amb l'Amaia que vindria a passar el cap de setmana a Salt Spring Island, la illa feliç  jeje Això volia dir que jo necessitava quedar-me una nit més a casa de la parella de jubilats encantadors i els hi vaig proposar d'ajudar-los en el que vulguéssin a canvia d'una nit més amb ells.

La Jeanne i el Rob s'acabaven de mudar així que em va demanar si podia treure roba que encara tenien en maletes i endreçar el que és el vestidor. Jo encantada, ordenant la roba en el quartet, escoltant música i fent skype.

Per la tarda vaig ajudar a la Jeanne a fer el seu "producte". Fa poc que s'ha posat a vendre uns gots de vidre forrats amb paper o teles, per posar les espelmes. I ens vam passar la tarda, les dues "mano a mano", fent potets i més potets pel mercat d'artesans que fan cada dissabte al poble principal de la illa, Ganges.

Divendres, després d'esmorzar, vaig aprofitar i vaig anar amb la Jeanne a Ganges. Em vaig despedir dels dos i la Jeanne em va dir algo com que havia estat com la seva filla, que mona... M'ha encantat conèixe'ls i puc dir que he après petites coses d'ells.

Un cop a Ganges vaig anar al centre d'informació i em van recomanar que ens estéssim a LakeSide Gardens, una mena de càmping amb cabanes davant del llac, i casetes més grans amb jacuzzi i tot.
Al arribar l'Amaia vam anar al super i vam comprar uns bons bistecs jeje Ella menja algo més de carn que jo, però només pollastre, i les ganes de bistec també les compartim!

Al arribar al llac, la oficina estava tancada i començava a ploure, però vam veure que la primera cabana estava oberta i ja ens hi vam instal·lar, després de deixar un missatge al contestador a l'home de l'oficina.
Quina monada de cabana!! En vam mirar unes quantes, però la primera era la més maca de totes. Just davant del llac, apunt per fer foc a fora, fogons, nevera, i un llit de matrimoni a dalt de tot. No podiem estar més contentes... Vam intentar fer la carn a la brasa, però no va haver-hi manera d'encendre el foc perquè només teniem un tronc i moll. Vam desistir i la vam fer als fogons. També teniem patates, però no teniem oli i vam fer un invent i vam poder menjar alguna patata jejeje

Després del que per nosaltres havia estat un tiberi, vam començar a veure una pel·lícula que ja teniem apunt, "No me abandones nunca". Va estar bé, una mica rara però, i l'Amaia es va adormir a menys de la meitat jejeje Raro que jo aguantés...

Dissabte vam esmorzar tranquilament, vam fer skype amb l'Ariadna i el Marc i vaig poder veure la panxeta! Vam agafar el bus i cap al mercat d'artesans! Feia sol tot i que el vent era fred. El mercat estava ple de paradetes de tot, de bisuteria, pastisseria, instruments, porcelana, gerres de vidre, formatges, pa, xocolata, remeis casolans, roba i molt més. I també hi havia la Jeanne amb els seus potets per les espelmes, que els hi ha posat el nom que li vaig proposar: Jolie Lights.

Vam estar passejant i passejant i al final del mercat, en el parc, hi havia un grup de nens i nenes cantant "Over the rainbow". Vam seguir caminant rodejant el port i vam anar a parar al Tree House Cafè, on vam parar a dinar. Una mica més de botigues després de dinar i vam tornar cap al Tree House Cafè, on hi havia música en directe de 6 a 9pm. Teniem una bona taula, aprop del grup i de seguida es va anar omplint així que vam dir que podiem compartir la taula amb algú. Se'ns van assentar dues dones simpàtiques, una d'uns 50 i pico i l'altra d'uns 60 i pico. Ens van estar interrogant una mica i després els hi epxlicàven la nostra història a tots els seus amics que anàven entrant jeje Els del grup de música eren molt simpàtics també i vam riure molt amb tot aquell grupet de gent de la illa, simpàtics, educats i feliços.

Per tornar a la nostra cabaneta havíem de trobar algú que ens hi portés, i com tots els illencs ens havien dit, fer dit a la illa era segur. Al cap de poc de caminar ens va parar un home que ens va anar explicant la seva vida i ens va deixar a la porta del càmping al costat del llac.

El pla per acabar la nit era posar-nos una pel·lícula i fer crispetes. No teniem mantega, però els hi vam demanar a la parelleta de la cabana del costat. El problema és que vam comprar les crispetes de bossa que es fan al microones, i al fer-les a la paella n ova resultar gaire, per no dir gens... Però tampoc ens va importar gaire, al cap de 20 minuts de pel·lícula ja dormiem les dues jejeje

Diumenge al despertar també feia bon dia! Vam esmorzar fent skype amb els pares, ensenyant on estàvem i vam anar a voltar pel càmping. Haguéssim volgut provar les canoes, que ens entrava dins el preu, però feia massa vent.

Ens vam passar el matí jugant, corrent cap aquí i cap allà anar fent fotos. Vam deixar de ser les "nannies" per ser les nenes! I amb aquells gronxadors davant del llac no podiem fer res més!

Després de disfrutar com petites vam recollir les coses i vam agafar el bus cap a Ganges i allà ens vam despedir amb l'Amaia, després d'un altre gran cap de setmana. A mi m'esperaven dos ferries més, un bus, el tren, el seabus i un altre bus abans d'arribar a casa i veure què m'hi trobaria. A casa hi havien els "ocupes", la família d'amics que han de tenir un bebè a casa aquests dies... A veure com va tot, però de moment la nena segueix aguantant dins la panxa. 

                          

                          

Vaig passar la setmana bastant tranquila, només amb una cosa al cap. Quan estava al ferry de tornada a casa em vaig adonar que a principis de maig se'm acaba el temps per estar per Canadà, perquè els de immigració encara no m'han dit res de la meva sol·licitud. I anar pensant em vaig adonar que ja en tenia prou. Que dos mesos més fent tanta feina com ara no els volia passar i que ja em pesaven massa les coses que trobo a faltar de casa. I així de precipitat vaig veure que volia tornar cap a casa, i un cop decidit em vaig sentir més tranquila. El següent pas era intentar canviar els bitllets i parlar amb la família, que encara estàven a Mèxic de vacances... 

Els bitllets, després d'una mica de complicació, vam aconseguir canviar-los, torno d'aquí menys de dues setmanes! Quan hi penso m'emociono, de les ganes que en tinc, però a la vegada sé que em costarà deixar el que tinc aquí i la vida que he fet i he compartit  aquests vuit mesos amb la Laurie, el Todd i les nenes. 

El segon as va costar més. El dijous a les 11 de la nit arribàven de Mèxic, però el següent matí havien de marxar dora cap al ferry per anar a Vancouver Island uns dies. Només arribar, la Laurie va anar directe al lavabo amb les nàusees. Les nenes van venir corrents a abraçar-me i no es deixaven parlar la una a la altra amb les ganes d'explicar-me coses del viatge, me les hagués menjat... I el Todd em diu que han d'anar a Vancouver Island perquè una neboda seva de 17 anys i tetraplègica de naixement ha mort. Quin panorama... Al final les notícies van esperar al matí següent. Ara ja està passat, ja ho saben fins i tot les nenes i ells s'ho han pres bé, cosa que m'ha aliviat moltíssim... 

D'aquí poc més, que vaig un cap de setmana endarrerida!
Bona nit,

Cris