New year's eve

Començo pel dia abans de cap d'any, perquè és el primer que recordo...

La Lea acabava de tornar de Calgary i vam quedar per anar al centre, les dues volíem remenar botigues en busca d'algo per cap d'any, però no va haver-hi èxit. També vam caminar cap a la botiga on em vaig fr el piercing al nas perquè me'l volia canviar, però em van recomanar que esperés una mica més... Així que ni vestit ni piercing, però vaig rebre un missatge de la Mire dient que anàven amb l'Adri a donar una volta per Stanley park. Jo ja havia pensat d'anar-hi perquè feia un dia de sol i s'havia d'aprofitar, tot i el fred... Una bona tarda passant l'estona amb ells, cares conegudes...

El dia següent vaig esmorzar amb calma, un cafè i bus cap a Park Royal en l'últim intent de trobar vestit. Volia algo senzill i mono i barat. Vaig anar a l'H&M i vaig estar dubtant molt amb un vestit, però sabia que no me'l posaria mai més, només aquella nit, i al final vaig tirar cap a una faldilla negra que junt amb una samarreta feia de vestit. I podria aprofitar tant la samarreta com la faldilla pel dia a dia. S'ha de ser pràctic...

Tornant cap a casa vaig comprar una bossa de raïm per fer les campanades, que cap de les meves amigues sabia de què anava! Al final, fins el mateix matí de cap d'any, no vam tenir la nit clara. Primer havíem de fer sopar totes juntes a casa la Christina i després volíem trobar una festa a alguna casa on poder anar. I al final ho vam tenir!

Un amic de la Seema anava a una festa a casa d'un amic i ens hi van convidar. Era una festa en petit comitè, i em sembla que no s'esperaven que de cop arribéssin 13 noies! jeje

El sopar va anar molt bé, cadascú va portar una cosa diferent per anar picant. Al final vam fer el sopar a casa la Seema, perquè ella viu a West Vancouver i la festa era prop de casa seva. Jo vaig fer sushi, com no! jeje

Un cop tipes, vam agafar les coses i vam anar caminant cap a la casa. I quina casa... Ja sabia que a West Vancouver hi havíen les cases més impressionants, i només s'havia de veure la entrada...

Vam entrar a la casa i hi havia una taula plena de menjar per picar... cada cop pintava millor! I no ens oblidem del jacuzzi que hi havia al jardí... Estavem a la planta baixa, i hi havia una cuina estil americà, una taula de billar, sofàs i una saleta amb una pantalla de plasma que no era petita... Així que bueno, vam celebrar el cap d'any en mig de tot aquest luxe, que per una nit no està gens malament!

Quan era hora de les campanades, vaig estar preparant el raïm per la Seema i per mi, però quins problemes... Cada cop que contava els grans de raïm me'n faltava algún perquè algú l'havia pispat jejeje Les campanades no van ser gaire a temps, perquè jo seguia esperant els quarts, però aquí van directe a les campanades... aquests canadencs... Però vaig acabar ficant-me tots els grans de raïm de dos en dos fins a acabar-los.

Després de les campanades, cap a fora el jacuzzi! Feia molt de fred a fora, així que jo vaig sortir vestida i em vaig treure la roba just abans d'entrar a l'aigua, però no vaig pensar que no era gaire bona idea deixar la roba allà al costat, i a la que vaig anar a recollir-la estava tota molla. Apa, a esperar a que la secadora em tornés a donar roba i de mentres, enrollada amb una tovallola jejeje

En resum, una bona nit i una bona entrada del nou any!

Ara que m'ha vingut al cap... Un dels matins que em va tocar estar amb les nenes, vam anar a caminar pel bosc amb uns quants amics de la classe de la Sabyne. Anàvem la Willa, la Sabyne i jo. El lloc era molt maco, un bosc d'aquells d'arbres prims i llargs i tot ple de molsa. Els gossos corrien amunt i avall i nosaltres anar caminant cap endins el bosc. En una part del camí, els abets estaven espolvorejats de neu i feia maco... Tot anava bé fins que la Sabyne es va començar a trobar malament, jo em pensava que feia "cuento" però al final es va posar a plorar perquè li feia mal la panxa. Deia que no podia caminar del mal i la vaig haver de carregar a l'esquena tot el camí de tornada, fins que de cop em diu que necessita anar al lavabo. Però clar, allà al mig del bosc poques opcions més tenia que sortir del caminet. Pobreta quina mala estona, el que tenia era que anar de ventre, i jo al costat es clar, perquè patia que la veiéssin els nens de l'escola... Després ja es va trobar bé, però jo ja tenia movilitzats al Todd i a la Laurie perquè ens vinguéssin a buscar.

El cap d'uns dies vam anar amb la Laurie i les nenes a casa d'uns amics i vam fer espelmes. Espelmes de les llargues. Em va agradar veure com es feien! Avui he estrenat la meva a la meva habitació :)

Hi havia un pot amb aigua calenta i a sobre un altre amb la cera desfeta, i havies de sucar el cordill un cop i un altre, deixar que es refredés i fer rodolar l'espelma sobre una peça de marbre per a que quedés fina. A part de les espelmes, a dins la casa hi havia tot de menjar boníssim, era com la inauguració de la casa, tota de fusta, que l'homa havia fet quasi tot ell solet...

Mare, ja sé que voldries fotos de la casa, però no em vaig atrevir a treure la càmara a dins de la casa jejeje

I res, demà les nenes ja tornen a l'escola perquè aquí no tenen res de reis! Aquí qui mana és el Santa claus... I aquesta setmana ja he tornat a la rutina de hot yoga i anar a córrer pel matí, seguint els nous propòsits de cap d'any, i es nota...

Una abraçada i bons reis per tothom!!!

Cris