Seattle Odyssey

Un cap de setmana gafat! però després de tot, ho hem acabat disfrutant!

El pla era marxar divendres ben dora al matí, però el dia abans, la Mire es va posar malalta, amb el mateix que vaig tenir jo una setmana abans. Si, li vaig passar jo... el cap de setmana passat li debia passar el virus pobra! I clar, no va poder venir a passar la nit a Vancouver per poder marxar dora, així que vam reservar lloc al bus de divendres a les 2 del migdia. Però quan venia d'Squamish va i li perden la maleta... El conductor es va equivocar a la hora de posar-la al maleter, perquè posen les maletes en funció de les parades de la gent, i la va posar a una parada abans de la de la Mire. Així que suposem que un cop va treure totes les maletes, la gent va agafar la seva i la de la Mire es va quedar allà. Quina mala estona...

Vam perdre el bus de Seattle de les dues, però quan ja no teníem gaires esperances, va arribar la seva maleta. Vam estar esperant cinc hores a l'estació, però un cop amb la maleta, ja reiem jeje

El següent problema era que teníem un amic de la meva germana esperant-nos a l'estació de Seattle i anàvem a dormir a casa seva. Vaig estar provant de trucar-lo tota la tarda però després ens vam adonar de que no el podia trucar perquè no em deixen trucar a Estats Units amb el pla de mòbil que tinc... Així que vam anar a un estanc on hi havia internet, i vam pagar 2 dòllars per 10 minuts, però suficient per enviar-li un mail per avisar-lo del canvi de plans.

I no s'acaba, el bus cap a Seattle és de quatre hores, però quan estàvem a la frontera es veu que hi havia un problema en el sistema i no podien entrar les dades de la gent, així que vam haver d'estar esperant dues hores allà assentats, resant perquè el nostre bus no marxés i ens deixés allà tirades... Finalment van fer un apanyo amb nosaltres i vam poder arribar a Seattle, però a les 12.30 de la nit. L'amic de la meva germana, el Harlan, ens va demanar un taxi per arribar a casa seva, però abans vam anar a menjar algo, que teníem una gana... Vam anar a un bar i em van donar un troç de pizza gratis perquè el cambrer deia que feia estona que estava feta, però no sabeu lo de gust que me la vaig menjar jejeje

Un cop al taxi i al cap de quasi mitja hora, estàvem en mig d'una carretereta pujant una muntanya i tot fosc, sense saber on aniríem a parar... però si, no era un intent de segrest, el Harlan vivia perdut al mig de la muntanya. Una casa enorme, un gos dels que espanten però més bo que el pa, tres gats, dues nenes i una amiga que va conèixer al Congo. Vam estar xerrant una bona estona i vam anar a dormir. Estavem a la habitació de les nenes, i vam haver de fer fora al gos perquè roncava exageradament jeje

Al següent matí, vam anar a esmorzar i vam estar xerrant amb tots, però després el Harlan se'n va tornar a dormir, i vam veure que allò no ens acabava d'anar bé si volíem veure algo de la ciutat, perquè estavem molt lluny, no hi havia busos, els taxis caríssims i no volíem que haguéssin d'estar pendents de nosaltres de portar-nos i recollir-nos. Vam parlar amb ells i vam veure que el millor era passar la segona nit a un hostal, i vam fer bé! A mig matí estàvem a un hostal just al centre de la ciutat, davant del Pike Public Market, un dels llocs més visitats i en mig de tot l'ambientillo.

Un cop deixades les maletes, vam començar a caminar, i no vam parar fins al vespre. Vam anar al mercat a veure com tiràven el peix que la gent comprava per sobre els grans mostradors, però tampoc en vam veure gaires jeje Després vam caminar per davant del mar, Pionner Square, després direcció brodway però ens vam tornar a desviar per anar a Chinatown, que no tenia gaire cosa la veritat! Després tooooot el camí un altre cop per anar al Seattle Art Museum on hi ha una escultura de l'home martell, el Hammering man, que mou el martell amunt i avall. vam passar per la Seattle Public Library i si no em descuido res, vam tornar a un dels Starbucks del centre per reposar una mica els peus. Però abans de sopar encara vam anar a remenar unes quantes botigues i ens vam trobar a la Christina i la Theresa, que també estàven a Seattle pel seu compte. Per sopar vam anar al super i ens vam cuinar algo a l'hostal i vam estar xerrant fins que ens va venir el cansanci, que tampoc havíem dormit gaire la nit anterior.

El dimenge va començar més que bé amb un bon esmorzar a l'hostal, et podies fer ous i pancakes, hi havia brownie, fruita, suc, cafè, torrades amb mantega i mermelada. Vam menjar de tot, clar jeje i ens vam enrecordar de lo diferents que eren els esmorzars als albergs de Tuníssia de l'estiu passat, però en questió de tè guanyen els tunissians!

Vam començar la segona caminada del cap de setmana amb l'Olimpic Sculpture Park, que no mata, i vam seguir passenjant pel parc al costat del mar. Després vam anar cap a Seattle centre on hi ha el Pacific Science Centre. Hi ha com un museu de la ciència i el Experience Music Project, i altres coses com un parc d'atraccions (mort), un IMAX i un camp de futbol. També hi ha la famosa Space Needle, la torre on pots pujar i tens unes vistes de tota la ciutat, però era caret i els de la recepció de l'hostal ens van dir que podiem anar a un altre parc caminant que també hi havien bones vistes de tota la ciutat. I els vam fer cas... Vam caminar més d'una hora, passant per unes escales matadores i interminables per arribar-hi. I si, hi havien vistes, però amb una reixa al davant jejeje

Després vam quedar amb la Christina i la Theresa i mentres la Theresa pujava a l'Space Needle, les altres vam anar caminant, com no, cap a Downtown a fer un cafè per descansar una mica.

Li vam ensenyar on era la "paret dels xiclets" a la Christina i després vam anar a l'hostal a esperar pel nostre esperat sopar gratis, que ens va tornar a sorprendre gratament jeje

I res, ja s'havia acabat i havíem de tornar cap a agafar l'autobús i passar quatre hores més i tornar a passar la frontera, aquest cop vam ser les primeres, però no em van segellar el passaport.

Un cop a Vancouver, plovia, i vam haver de passar una altra odissea fins arribar a casa. I si, vam acabar caminant un altre cop vint minuts sota la pluja. Però per la Mire no es va acabar aquí perquè el dia següent, tornant cap a Squamish, va estar esperant hores i hores a que passés el bus sota la pluja!

Un cap de setmana una mica gafat si, però molt divertit també i ens hem fet tot Seattle!

Em quedo amb records com un grup de quatre homes cantant gospel davant el primer Starbucks de la història, un noi impressionant-nos fent el cub de rubik amb una sola mà mentres feia rodar el hulahop i amb l'altra mà feia rodar un diari com si fos una pizza!

O que no li entenguin el nom a la Mireia, com sempre, i li diguin Midea, o la pudor a peus després de caminar tot el dia o el dia de sol que vam tenir i vam disfrutar com llangardaixos jeje S'ha de dir que es podia notar que estaves a Amèrica, però segueixo preferint Vancouver, si.

Ah i la última anècdota és que esperant el bus de tornada a l'estació de Seattle em vaig trobar a una noia que havia anar amb mi a la universitat i ara està estudiant a la UBC a Vancouver, quina gràcia, si és que el món és un "panyueluuu"!

Aquest cap de setmana també pinta molt bé! La Mire coneix a una noia que està vivint aquí, a través d'un company de la gossera, i ens vol tenir de convidades. Anirem a dinar juntes, a l'Aquari, que la Mire i jo en teníem ganes, veure una obra punk i a prendre algo i segurament jo també em quedaré a dormir a casa seva. I diumenge a esmorzar amb una amiga d'aquesta noia i a passejar el seu gos.

El pròxim dia us explico, per avui ja està bé, però estic tenint dies d'arreglar papers i fer decisions, no s'acaba mai... però estic contenta, això és el que necessito!

Bona nit!

Una abraçada,

Cris