Starting a new year

He començat l'any amb nous objectius i expectatives, esperances i ganes de tot el que tinc per endavant. Vaig pensar uns quants propòsits i els estic cumplint, tot i que sóc de les que pensa que no cal esperar a tancar un any per fer-se nous propòsits.

He començat l'any amb ganes d'encaminar-lo. Pensar cap a on tiraré, cap a on vull anar... I no és gens fàcil! I a vegades, per molt que intentis organitzar-te, de sobre, tot canvia i acabes triant un altre camí. Però tot i així, m'agrada tenir-ho planejat jejeje Ara mateix tinc pendents decisions importants però poc a poc tot anirà sortint.

També he començat l'any amb bones notícies que animen molt i molt! Així que amb tot plegat puc dir que estic il·lusionada, perquè aquest any pinta ser un bon any amb molts canvis i noves experiències!

I després de la filosofada, posaré el blog una mica al dia que aquest cop se'm ha escapat de les mans, em salto la tornada a la rutina amb les nenes i la casa i em planto directe a aquest últim cap de setmana, quarta visita a Squamish :)

Dissabte matí vam agafar el cotxe amb la Christina cap al poblet de la Mire. Al arribar la vam acompanyar a passejar els gossos d'uns amics de la seva família, el Dusel i el Diesel, dos boxers moníssims, un d'ells un cadellet! Vam anar a dinar a Fish and Chips, no cal que digui què vam menjar no? peix arrebossat amb patates fregides, i pastís de poma de postre, clar!

Plovia, com tot el cap de setmana, però vam anar a veure les Shanon Falls, que segur que sense pluja tenen més encant, però són unes bones cascades. A la tarda vam acabar a la Quest University, mirant partits de bàsquet, per fer temps fins la hora de sopar, però ens va enganxar de veritat. Primer vam veure un partit femení i després la meitat del masculí. S'ha de dir que el masculí era més espectacular. Per sopar vam quedar amb les aupairs amigues de la Mire, al famós Shady Tree.

El diumege al matí estàvem apuntades per un voluntariat amb les àligues. A les 9.30 estavem al lloc on creiem que havíem quedat, però resulta que no era allà, i el "Bruce eagle" (batejat així per la Mire) ens estava esperant a un altre lloc, i va esperar durant una hora pobret.

Un cop estàvem allà i amb la mala consciència la Mire el va trucar i ens va dir que estava a casa però que venia cap a on érem. Però no parava de ploure i havíem d'estar 3 hores sota la pluja ves a saber què fent jeje Al final el vam trucar per dir-li que no marxés de casa que no anàvem suficientment equipades per la pluja i que ens veuríem el següent dia del voluntariat. I on vam acabar després? Patinant sobre gel! Feia anys i anys que no patinava sobre gel i va ser molt divertit! El millor, les classes de la Mireia per patinar enrrere, fent "llimonetes" jejejeje

Després de dinar vam començar a tirar cap a Vancouver, i de camí vam parar davant del mar per fer unes quantes fotos a la posta de sol i al arribar a Vancouver vam tirar cap a Seymour, una de les montanyes on pots pujar fins a dalt amb cotxe i hi ha unes bones vistes de tota la ciutat.

Em deixava d'explicar algunes coses... La setmana passada vam estar tots malalts a casa, un darrere l'altre! Ens pensàvem que ara ja ho havíem passat, però avui la Sabyne s'ha tornat a trobar malament, esperem que no torni a començar la ronda...

I el divendres passat havíem d'anar a creuar la frontera però la Laurie i el Todd es van posar malalts. Aquell vespre vaig tenir el primer "bajón" a casa, i tot per una tetera! Em va relliscar una part de la tetera preferida de la Laurie al terra, i es va trencar. Em vaig sentir fatal, perquè jo ho sabia que era la seva preferida, però ho estava recollint i el Todd no va dir res de l'estil "no et preocupis", al revés, només deien que "era la preferida"... Total que va venir la Sabyne amb una nota a la mà i al llegir-la posava "No Cristina" amb el meu nom tatxat amb una bona creu. Aquí ja va ser massa, encara em va fer sentir més malament i del disgust no vaig ni sopar. Però el dia següent ja va passar, ho vam parlar i arreglar. La Laurie em va dir que li sabia molt greu, que la Sabyne havia tingut un dia dels dolents, que els havia estat maleïnt a tots durant el dia, i es veu que jo tampoc em vaig escapar.... Només que penso el que els hi espera quan sigui adolescent!

I ara les últimes! Aquest cap de setmana anem amb la Mire a Seattle, de divendres a diumenge i segurament podrem estar-nos a casa d'un amic de la Clara, així que sembla que serà una escapada genial, en tinc moltes mooltes ganes!! Encara hem d'acabar de lligar unes quantes coses, però la Mire marxa d'aquí no gaire cap a casa ja, i serà una bona oportunitat de passar uns dies juntes i fer algo especial. Així que propera entrada, SEATTLE!

Bona nit!

Una abraçada,

Cris