viernes, 4 de febrero de 2011

Great Weekend


Avui escric sobre el cap de setmana passat, que ens vam trobar amb uns coneguts de la Mireia que viuen a Vancouver. En realitat, la Mire coneix a la seva germana, així que era el primer cop que ens coneixíem i ens van tractar com reines.




El dissabte al migdia em van passar a buscar amb el Ronan, que ens va deixar just al carrer on viuen la Maria Angels i el Ben. Tenen una història divertida, i resulta que la família d'ella viuen a Moià jeje. Al arribar ens van ensenyar el pis on s'acaben d'instal·lar i vam sortir a caminar pels carrerons de Chinatown, ple de botigues amb pots enormes de llavors, arrels i tot de peix assecat que deixava anar una bona oloreta jeje Sembla mentida la de menjar que tenen que no en tinc ni idea de què és...





Vam parar a menjar al Gorila Food, de menjar orgànic i vegetarià, molt bo però platets petits! Però ho vam arreglar a l'Starbucks amb un bon cafè i un trocet de pastís abans d'anar a la Public Library. Encara no hi havia anat, és enorme... i vaig descobrir un petit racó del cel jejeje Totes unes estantaries plenes de llibres de partitures, allà hi podré trobar el que vulgui!!




Després vam tornar al seu pis i vam fer un picapica-sopar amb formatgets i torradetes, molt bo. I ja estàvem apunt per la obra de teatre! Era sobre una banda de punk que va ser coneguda a Vancouver i al entrar ens van donar taps per les orelles jeje No sabíem com seria la obra, però la veritat que va ser divertit, ens va agradar tot i no entendre tooooot el que deien i ens perdíem la meitat de les bromes, però també anàven tocant en directe i era animada.



Un dissabte sense parar, però diumenge encara més. Ens vam despertar i vam fer un bon esmorzar. Jo no havia menjat Nutella des de que vaig arribar a terres canadenques, i també teníen tot de mermelades i altres potets que estàven fets a la granja dels pares del Ben.
Tot i que ja estàvem tips, vam anar a fer un Dim Sum. Jo no ho havia sentit mai, però es veu que és bastant típic aquí. S'acostuma a fer els diumenges quan la gent s'aixeca més tard i fan un esmorzar-dinar tot a la vegada. Són com tapes però a l'estil xinès, i tu estàs assegut i els cambrers i cambreres van passant per les taules amb uns carrets amb tot de caixetes de bambú, cada una amb una cosa diferent. I tu esculls i menges, esculls i menges, i veus tè. I així fins que no puguis més jeje A part vam conèixer a la dona que els llogava l'anterior vivenda i que tenen molt bona relació, i l'actual llogatera també.




Després del Dim Sum vam anar cap a Stanley Park. Feia un dia preciós amb sol i tothom passejava al carrer, tot i que deu ni do el fred que feia...

Vam caminar fins arribar a l'Aquarium i allà vam passar la resta de la tarda, veient dofins, nútries, foquetes, peixos varis, cocodrils, tortugues, tot el que acostuma a haver als aquariums vaja. Molt divertit també!






Per acabar encara millor el cap de setmana vam anar a menjar unes "empanadilles" en un petit local.

Quan ens van dir que érem les seves convidades anava de veritat, ens han tractat més que bé i hem rigut molt també. Gràcies!

Conèixer gent maca i parts de Vancouver que encara no havia vist, i sense parar de fer coses!
Un cap de setmana ben aprofitat :)





A veure com surt aquest que comença, però estic en modo estalvi i de moment només faig que yoga i anar a la botiga de llanes. He començat una nova bufanda de les rodones, a veure què surt!

Tinc més novetats d'aquesta setmana, però ho deixo per la següent entrada que ja se'm tanquen els ulls.

Bona nit!

Cris







5 comentarios:

  1. Mai.....de la vida...havies parlat tannnnnnnn del menjar !!! Ara ...que això dels carrets amb caixetes de bambú i triar i menjar...ja m'agradaria a mi també, eh? Tota la visita gastronòmica del cap de setmana ...deu n'hi do...!!Petons guapa meva!!

    ResponderEliminar
  2. Jo crec que el tofu se'm està pujant al cap i no paro de parlar de menjar i menjar jeje, la veritat que el cap de setmana passat vam menjar moooolt bé jeje

    Hi ha una au pair que em diu que quan parlo de menjar poso cara satisfacció i que arrugo el nas jejejje

    ResponderEliminar
  3. Hola Cristina això d'aquets carrets amb caixetes de bambú i tu pots triar el menjar que vulguis ho trobo genial. Sembla menjar japonés. Els canadencs tenen menjar propi? Petonets

    ResponderEliminar
  4. Crissss!! M'han encantat totes les fotos!!! M'hauras de fer un reportatge, a veure si lo de sortir malament a les fotos no és cosa meva i tu ho pots arreglar jajajaja
    Un petó reinaaaa!

    ResponderEliminar
  5. Hola guapíssima, trobo a faltar les cròniques. Espero que només sigui per falta de temps. Una abraçada

    ResponderEliminar