Mireia's Birthday

Aquest cap de setmana m'ha sentat genial després de males notícies i de pensar massa.

Però abans de que me'n oblidi... aquests canadencs són la òstia!

Estava tornant cap a casa en bus, s'aixeca un noi i va cap el conductor. Aquest li dona com una mena de telèfon per parlar a tot el bus i el noi, que no semblava tenir cap problema psíquic, va i diu: "Qui coneix la cançó del Rudolph?? Qui vol cantar??" I una noia del fons: "Jo cantaré!"

I sisi, tots els que estaven al bus, i jo també però només podia fer lalala perquè no em sabia la lletra, vam començar a cantar-la seguint al noi. I jo vinga riure... estan tocats!

Dissabte pel matí vaig anar a Park Royal a imprimir les fotos que necessito per fer l'àlbum per la família, el pitjor va ser triar les fotos entre les vuit centes que en tinc de les nenes... Ara em falta acabar-lo, però crec que quedarà maco!

Vaig anar a buscar a la Mire als peus de Grouse Mountain, que hi havia anat amb la seva família a fer un esmorzar i ara hi ha tot d'activitats nadalenques, a part de les pistes d'esquí. Vam anar cap a casa mentre ens explicavem tot lo últim i ens vam fer una amanida amb força condiment per dinar. OHHH la Mire em va regalar una foto nostra ampliada amb uns gorros de nadal, és més guaiiiiii! Hauré de fer una foto perquè la veieu...

Vam agafar les coses i vam tornar cap a Park Royal, on havíem quedat amb la Christina, la conductora, per anar cap a Squamish a celebrar l'aniversari de la Mire :)

Vam arribar a casa la Mire, vam preparar el llit inflable i mentre la Mire es canviava vam acabar de preparar el regalet. Senzill però venint de mi no pot ser res més que un marc amb unes quantes fotos nostres que les pot anar canviant. Ah i una mandarina! Jajaja Jo trobo a faltar la carn, i ella les amanides i la fruita! Després li vaig posar el vídeo amb el muntatge de fotos d'aquí Canadà i les meves visites a Squamish. Per cert, que quan el vaig tenir acabat no em vaig poder aguantar i li vaig ensenyar a la seva mare la primera jeje

I amb una bona gana vam anar a sopar amb unes quantes au-pairs més amigues de la Mire. Jo tenia moltíssima gana i al veure el menú vaig veure clar el que volia: Our bigger best burger!

I aquí vaig fer l'error de la nit. Primer vam demanar uns nachos amb la Mire i la Christina, però era una muntanya! I vaig menjar i menjar però no em vaig poder acabar la hamburguesa, era enorme, la més gran que havia vist jo. I em vaig atipar tant que vai estar plena tota la nit i fins i tot quan vam anar a dormir no parava de donar voltes del malestar i no podia dormir. Ja estàn avisades que el pròxim dia em parin jejeje

Després del sopar vam anar a un pub i va estar molt bé, molt divertit, i fins i tot va venir el Ronan, el pare d'aquí de la Mire. Quin home... és com un nen petit! És molt molt divertit!

I no ens en vam adonar que ja tancaven el pub!

El diumenge ens vam aixecar dora i vam anar a passejar per l'Spit, per veure si veiem foques, però cap ni una, massa fred! jajaja

I després vam anar a caminar una mica més a prop del riu, on es poden veure les àligues de bastant a prop! Lurdes, aquí en tens algunes fotos! Feia gràcia veure com estaven a dalt dels arbres amb les ales obertes per assecar-les. I els paissatges, com sempre, maquíssims... A més que ens va fer un dia maquíssim, amb sol! El dissabte quan pujàvem estava nevant i deu ni do el fred! Al tornar cap a Vancouver, vas vorejant el mar i vam anar seguint com s'anava ponent el sol... Una bona manera d'acabar la visita a Squamish!

Res, un cap de setmana dels bons!

Aquesta setmana suposo que serà rareta amb els meus horaris. Avui m'ha tocat un dia llarg amb quatre nens, perquè clar, no tenen escola! Com es nota... si normalment ja acabava cansada, avui encara més! Sort que demà serà una mica més light...

El dia de nit bona anirem a ajudar a donar sopa als sense sostre a downtown amb la Laurie i el Todd i les nenes. Crec que està molt bé, una bona cosa a fer, ja explicaré!

Un dia d'aquests la Laurie em tallarà el cabell, que ja ha crescut massa! A veure com se li dona...

Sembla mentida com passa el temps, ja tenim el Nadal aquí!! Venen dies de controlar la melancolia... Sense tots els meus! però encara que us trobi molt a faltar, crec que venen uns dies especials.

Bones festes a tots! Disfruteu d'aquests dies que ja estàn ben merescuts, menjeu forços torrons i vigileu amb el cava! Gaudiu!

Bona nit,

Cris