These last days...

Ha tornat la normalitat!

Després de la setmana passada amb tanta feina, aquesta setmana he tornat a treballar el normal d'hores i tot ha anat més calmat. Dilluns només vaig haver d'anar a buscar a la Willa i vam anar al parc, dimarts vam anar a caminar pel bosc per fer temps per recollir a la gran, i dimecres, dia de biblioteca.

Estic disfrutant les estones que estic només amb la Willa perquè canvia molt, si estem soles ella es porta bé, és dolça, riem, està més tranquila i tot és més fàcil. A vegades amb la germana i els pares acotuma a fer més el tonto jeje Em sembla que no ho havia explicat, però fa uns dies mentre dinavem em va deixar anar: "Thank you for let me share this lunch with you..." (gràcies per deixar-me compartir aquest dinar amb tu)

I a mi se'm va caure la babeta...

Dimecres al vespre vam anar al bar del karaoke, suposadament podiem anar-hi a sopar gratis. La cosa va ser que una de les "nanny" que em trobo sempre mentre m'espero per recollir la Willa, sempre va al mateix pub els dimecres pel karaoke. Dimarts em va dir que hi feien un sopar gratis, i que no havia de fer res, només anar allà i que podriem sopar gratis. I clar, jo vaig avisar a tots els meus amics, però tothom tenia el dubte... Sopar gratis perquè si??

Dimecres al matí li vaig tornar a preguntar... Estàs segura que podem anar allà a sopar i serà gratis? I sisi, ella convençuda! Jo per si de cas, vaig sopar a casa abans d'anar-hi, a més el Todd havia fet uns raviolis boníssims... vaig pensar que no passava res si havia de sopar dues vegades jeje

Arrivem allà i el primer què fa el meu amic és preguntar a la cambrera que ens prenia nota: què podem sopar de gratis? i amb la cara que va fer la noia ja vam veure que de sopar sense pagar, res de res... Es veu que hi havia tot un grupet que anaven arribant, i era l'aniversari d'un d'ells, i els hi pagava el sopar, entre ells la noia que jo conec... Un timo! Però la nit va ser divertida igual :)

Dijous vaig tenir el dia lliure, pel matí vaig estar fent unes quantes postals de Nadal, provant i provant se'm va fer la hora de dinar. Per la tarda vaig anar a imprimir-les a Park Royal i vaig quedar allà amb la Seema. Per cert pare, em vaig enrecordar de tu quan vaig trobar al super les galetes aquelles que t'agraden tant de mantega, les walkers. Em vaig menjar el paquet sencer jeje Sempre les compravem quan estavem de viatge amb l'autocaravana!

Quan ella va haver de marxar, jo em vaig quedar passejant per le botigues. Ja tinc el regal de Nadal per la Laurie i el Todd! Quan estava revelant les fotos, vaig veure tot d'àlbums de fotos, i em vaig enamorar d'un, que és enorme, de pell de color marró fosc... És totalment del meu gust, si, sembla que me l'hagi comprat per mi... però no me'n vaig saber estar. La idea és revelar algunes de les tantes fotos que tinc de les nenes, i començar l'àlbum, però cada mes, anar afegint algunes fotos més de les que vagi fent. Crec que és algo que poden guardar i mirar sempre que vulguin i fa gràcia recordar moments quan veus les fotografies, fins i tot quan les nenes siguin més grans podràn recordar que van tenir una au pair, la "Tixina" com em diu la Willa... jeje

Necessitava cartolines per acabar les postals i al preguntar em van recomanar una botiga. Es diu Michael's i em va tornar boja... Vaig estar-hi durant dues hores i mitja. És una botiga enorme, però enorme de veritat, amb tot el que et puguis imaginar per fer manualitats, collarets, pintar, fer postals, segells per estampar... tot. Vaig començar a agafar coses i coses, però a la que vaig arribar a la caixa vaig haver de fer un pensament i em vaig quedar tres cosetes... Però cada setmana hi puc anar i anar-me fent el meu propi taller de manualitats jeje

Divendres pel matí vaig estar ajudant a casa a preparar-ho tot per la festa ambientada en Bollywood que feien pel vespre a casa pels alumnes de yoga. En un principi, jo em podia quedar a la festa, però al final la Laurie va pensar que si les nenes rondaven per allà seria impossible, i va maquinar un pla alternatiu. Jo aniria amb les dues nenes a dormir a casa uns amics, que també tenien una festa aquell divendres, i jo em quedaria amb els seus dos nens també. Així que vaig canviar una festa a l'estil indi, amb tatoos de henna, menjar, molt menjar i beure per anar a dormir sola amb quatre renacuajos al meu voltant veient "el trencaclosques" i una mica de Pipi Calzaslargas...

Jo anava mentalitzada de que m'hauria de carregar de paciència, però va anar prou bé. Els altres dos nens ja els conec bastant i són maquíssims i juguen molt bé els quatre. La nena és la millor amiga de la Sabyne i el petit és de la mateixa edat que la Willa i fan molta gràcia jugant junts. La seva mare m'ho va deixar tot preparadíssim, havia fet el sopar, tenia les palomites, la pel·lícula, tot. I els seus nens, després de la pel·lícula, rentar-se les dents i tot, cadascú va anar a la seva habitació sense dir res i es van posar a dormir, quins sols de nens!!! jejeje

Les nenes i jo vam dormir a la habitació de les golfes, i tenia una nena a cada banda, la Willa enganxada al meu coll jeje Per sorpresa meva, va ser la Willa qui va trobar a faltar a la mama, i no la Sabyne, però van ser cinc minutets i es va adormir. Vam dormir de 8 del vespre a 7 del matí, així que em vaig aixecar com una rosa, tot i no dormir de tirada. Per esmorzar, el Dave ens va fer pancakes de plàtan, què bons...

I pel matí venia la Mire cap a Vancouver a passar el cap de setmana juntes, i vam quedar que ens trobaríem a Park Royal. Al arribar me la vaig trobar fent bones compres de nadal, jo hi hauré d'anar aquest dijous. Forros polars per 5 dolars, s'ha d'aprofitar jeje

Després de les compres vam anar cap a casa a deixar la bossa i dinar. Vam fern-nos una mica d'amanida, que la Mire va agraïr moltíssim, és com jo amb la carn. El que s'arriba a trobar a faltar quan no es té, oi? Un cop tipes vam estar xerrant i xerrant i se'ns van fer quasi les 5 i per fer temps abans del plan de la nit vam anar a donar voltes per centres comercials, plovia bastant. El plan era anar a veure com cantaven nadales des de barques que decoren i il·luminen, però se'ns va fer tard i al ploure ens van dir que segurament acabarien abans, així que no ens la vam jugar i vam decidir anar directament a Downtown a prendre algo. No vam tenir gens de sort, a cada pub que entravem o estava ple o hi havia massa temps d'espera per entrar-hi, així que una mica frustrades, vam tornar cap a casa que també estàvem cansades de tant voltar...

Diumenge, el Todd va fer un dels seus super esmorzars, més pancakes però aquests de poma jeje amb iogurt i maple syrup i la Mire ben contenta també! Després vam anar a voltar per Granville Island, el mercat de menjar, fruites i verdures, i les petites botigues que m'agraden tant. Almenys va deixar de ploure i vam estar donant voltes i vam menjar allà, després de que ens costés triar tant perquè tot fa bona pinta... I com no, una galeta i una pasta de poma de postres mmmmmm

I cap a casa a recollir les seves coses, que havien quedat amb la seva família que la recollirien a Park Royal, així que vam aprofitar per fer un cafè amb la Christina i la Seema. Són les més maques, i estic segura que la Mire també s'hi farà!

Un cap de setmana que ha passat volant però molt contenta de tenir a la Mire per aquí, i el cap de setmana següent més, que és el seu aniversari!!

Avui m'he aixecat amb males notícies des de Sant Feliu... Em sap molt de greu, és molt injust... Molts ànims a tots els que la coneixíeu i estimàveu, sé que és un cop dur per molts dels meus amics i pel meu germà... Aquestes coses donen una altra impressió de la vida però s'ha de tirar endavant, una abraçada a tots!!

I aquí un dia més, us deixo, mentre escolto unes quantes havaneres que m'ha fet arribar el meu pare i crec que em faràn molta companyia aquests dies. A veure si els hi puc ensenyar "El meu avi" a les nenes jeje

Bona nit!

Cris