martes, 22 de marzo de 2011

Up and down



Una setmaneta amb molta feina. 

La Laurie segueix trobant-se fatal, quasi no surt del llit i té bastantes nàusees. El Todd va molt enfeinat i una mica cansat i les nenes segueixen igual de felices. La veritat és que estàn molt atentes amb la seva mare, que ja està en plena fase de capritxos. 

El temps segueix igual, va ploure molt menys diumenge que va fer sol! Però avui, dilluns, hem tornat a la pluja... 

Dilluns, dimarts i dimecres vaig estar treballant com sempre, i també em va tocar aixecar-me més dora que de costum per preparar les nenes per anar a l'escola. Però dijous vaig desconectar bastant, me'n vaig anar a downtown a una altra conferència de màrketing, aquesta es deia "Branding - More than a logo" i van ser tres hores. La dona era maquíssima i ho va fer molt amè i interessant. Fins i tot després em va dir que li enviés un mail i m'enviaria més informació i coses. També vaig conèixer un dels que també estava a la conferència, un noi de Taiwàn, que va estar estudiant espanyol a Salamanca durant 9 mesos, i ara vol obrir un negoci d'importar eines de la fàbrica dels seus pares a Taiwàn. 

Despés vaig anar a caminar pel centre, fins a la botiga dels piercings, i me'l vaig canviar, però no sé si em convenç encara... Granville Street estava ple, era Sant Patrick's Day i quasi tothom anava amb alguna cosa de color verd, barrets de trèbols, ulleres, samarretes, etc. I alguns dels pubs irlandesos que hi ha a aquest carrer estaven pleníssims, i això que eren les 4 i pico de la tarda! Vaig passejar, mirar botigues i corrents cap a yoga, que ja feia tard! 






Divendres vaig sortir a prendre algo després de molt! Vam anar a un pub que està molt bé, amb música en directe i jocs de taula. També hi ha una saleta on hi ha dos "jenga" enormes per jugar i passar l'estona. 

Dissabte vam celebrar l'aniversari de la Léa, que en veritat és avui, però el cap de setmana que ve la majoria d'au pairs estaràn a Whistler. Vam anar a sopar a casa la Christina, que tenia a la família fora perquè la majoria de nens tenen ara dues setmanes de festa per el seu "Spring Break" però les meves nenes les tenen a l'abril. Ja espero que arribi...

Érem la Christina, Léa, Seema, Marianne (de finlànda) i jo. Vam donar una mica de voltes però vam acabar a un pub amb una música no gaire del meu estil, però vaig aguantar una bona estona jeje  A la que sonava alguna cançó que coneixia m'animava més jeje A la foto podeu veure el contrast de color... Necessito sol! 




Diumenge feia solet i després de pul·lular una mica per casa, vaig anar a córrer. La temperatura perfecte. 
Després havia de començar amb les nenes, però al final vaig lliurar. Havia quedat amb la Mireia i els seus pares per despedir-los, que avui ja tornaven cap a casa... Després d'uns petits problemes van arribar a casa i vam estar xerrant, explicant els seus dies per Vancouver Island, i al final, dient adéu... Mire, ja t'ho he dit molts cops, però et trobaré molt a faltar. Això de venir les dues a Canadà és algo que sempre recordarem i tenir-te aquests mesos per aquí ha estat genial! Quina pena que ja marxis... 

Ahir vaig anar a una classe nova de yoga, Anusara Inspired però amb música en directe. El mateix professor, cap al final de la classe, mentres ja estàs en la última postura de relax final, va començar a tocar la guitarra i va cantar una mica també.  Va acabar de relaxar-me del tot, un bon afegit a la classe. 




I ara una de les notícies que feia bastant que esperava per poder dir i ara ja tinc permís! SERÉ TIETA!!!!! Tieta per primera vegada... Encara ara quan hi penso m'emociono! És algo que esperava amb molta il·lusió i el meu nebodet/a s'està coent fa uns mesos jeje Em sap greu no viure-ho en directe, però arribaré als últims tres mesos d'embaràs. La setmana passada vaig veure les fotos de la primera ecografía, quina gràcia... I ara a esperar si serà nen o nena!
He començat a fer un petit llibret escribint totes les coses que estàn passant ara fins que neixi, i com ho estic vivint jo des de lluny, però a la vegada molt aprop. El que em serà difícil és aconseguir les fotos, però ja tinc algún "compinche", oi mare?
Aquí teniu una de les fotos de la eco, però no es veu gaire bé perquè vaig fotografiar la pantalla de l'ordinador mentre feiem skype. El cigronet o mongeteta ja comença a tenir forma! 




Ahir no vaig acabar la entrada, vaig anar a yoga i al tornar vaig anar directe a dormir. Vaig pensar en anar a la primera classe del matí, perquè al vespre tenia cangur. Doncs si, mhe aixecat a les 5 menys 10 amb tota la meva força de voluntat, m'he vestit, menjat un plàtan i he anat a esperar el bus. Però no, el bus no ha passat. M'he estat allà plantada uns vint minuts fins que he tornat a casa i al tornar a mirar a l'horari he vist que a aquestes hores del matí el bus no passa per davant de casa, com de costum, sino que comença la ruta a dalt de tot de la pujada... Ara ja ho sé, però quina manera de començar el dia... au cap al llit un altre cop! 

Avui ha estat un dia una mica cansat i llarg però me'n vaig al llit pensant que també estic aprenent molt de nens. Què fas quan la Willa s'amaga sota el seu llit i et diu que no vol sopar? Avui m'ha donat per dir-li que si era una serp mig amagada i que provés de mossegar-me, que ella no ho sabia però jo tenia un gust molt molt bo. Ha sortit del llit, primer pas, però un cop al menjador un altre cop, el segon repte era que mengés. Un cop estàn al llit és quan arriba la calma absoluta!

Avui m'han arribat bones notícies des de l'altra banda del "xarco". Sembla que si, que trobarem la manera per seguir endavant, però avançant junts aquest cop. I això m'agrada molt més :)




Demà ja acabo amb els dies durs de la setmana, i començaré a planejar les dues setmanes d'abril i també pensar algo per aquest cap de setmana, que el següent el treballaré sencer. Algo distret i si puc treure la càmara a passeig, millor! 

Que tingueu tots una bona setmana!
Bona nit, 

Cris

2 comentarios:

  1. Quin munt de coses i d'emocions no? ja m'ho explicaras amb més detalls..... per cert gamberra, com pot ser que estant tant lluny hagis aconseguit veure el/la mongeta abans que jo!!!!!!!! quin parell de germanes més gamberres!!!! petonasoss

    ResponderEliminar
  2. Clareta, ja toca skype! que fa dies que no et veig la cara! Jo puc estar lluny però us segueixo de ben aprop a tots! jeje
    una abraçada germana guapa!

    ResponderEliminar