New things happening...

La setmana estava passant tranquileta, però tot ha canviat!

Dilluns, dimarts i dimecres vaig estar treballant bastant amb les nenes i fent la feina de casa, com de costum, però dimecres quan vam anar a recollir a la Sabyne amb la Willa la gran em va deixar anar "tinc un secret molt gran, però no el puc dir a ningú, tot el dia que m'aguanto...". Això em va fer saltar l'instint femení i el meu cap va començar a lligar coses que havien passat al meu voltant darrerament. Crec que ja sé el teu secret, li vaig dir, i els ulls se li van obrir de cop. Quan ja estàvem al bus de camí a casa em va demanar que li digués què era el que jo pensava que era el seu secret. Millor espero, no em vull equivocar, li vaig respondre. Però no li servia, va insistir i insistir i li vaig acabar dient. La Laurie està embarassada!

Aquell vespre, quan ells estaven posant les nenes a dormir, li van donar la notícia a la Willa, que va dir " li puc dir a la Tixina?" i va venir corrents a dirm-ho i em va tirar de la mà fins la seva habitació on estaven tots sentats a un dels llits, mirant fotos de com són els fetus setmana a setmana.

"Congratulations!, I'm soo happy for you" i ells: "Can you stay one more year??" jejeje La feinada que els hi ve a sobre, no m'ho puc ni imaginar!

La Laurie quan està embarassada es troba fatal, ja fa dies que fa una cara que espanta, vomita, no té quasi energia, i això li acostuma a durar tooooot l'embaràs. Avui en parlàvem, i ella diu que és la seva manera de fer nens jeje i que ho accepta, que no serveix de res queixar-se, sobretot pels del teu voltant, però ha de ser tan dur... Té la sensació de que serà un nen.

Avui me'n he adonat del que això suposarà per mi. És com si un dels adults de la casa està de baixa, així que hauré d'assumir més feina clar, com el Todd. De moment demà el Todd anirà a fer la classe de les 6 del matí enlloc de la Laurie i jo prepararé les nenes per anar a l'escola.

Les nenes estàn emocionadíssimes. També van reaccionar de maneres diferents. La Sabyne va deduir el que passava i quan la Laurie estava agotada al llit, per culpa d'un suposat encostipat, la Sabyne li va preguntar si tenia un secret, i després que si estava embarassada. I després va reaccionar com un adult, com si fos ella qui hagués de tenir el bebé jeje Això és massa per mi, necessito temps per assimilar-ho, no puc fer-me càrrec d'un altre bebé, és massa informació de cop, com m'ho faré amb un altre bebé, deia Quina gràcia... I la Willa simplement va respondre amb excitació i emoció des del primer moment. Així dieu que ja no seré la petita? jejeje

Les nenes m'han dit que puc ser la seva tieta i del futur bebé jejejeje Elles acostumen a tractar com a tiets i tietes a als amics més propers dels seus pares, no només als germans.

Bueno, aquest era el bombasso! Però també tinc altres coses per explicar.

Ahir vam quedar per sopar amb la Mire i els seus pares, que han vingut a passar les dues últimes setmanes viatjant junts, abans de tornar ja cap a casa. Havíem quedat que em passarien a recollir a les 7 a casa, però una mica abans em va trucar la Mire dient que havien tingut un petit problema amb el GPS i l'adreça i que havien anar en una direcció que no eren i que estaven en mig d'unes muntanyes, cada cop amb més neu jejeje Una hora i mitja més de viatje pobres... Però van arribar, i vam anar a un restaurant de menjar prou variat per escollir, que em van recomanar el Todd i la Laurie. I vam xerrar i xerrar, però sobretot vam parlar dels canadencs. I és que jo ja m'hi ha mig acostumat, però recordo que va ser una de les coses que em van sorprendre més al arribar, i és que els canadencs tenen un tracte excel·lent. Respecten, somriuen, agraeixen i estàn sempre disposats a ajudar a qualsevol. Ni la pluja dia rere dia els fa oblidar la seva amabilitat, no és excusa que tinguis un mal dia. I és que quan et tracten bé tu també respons amb amabilitat. N'hauríem d'aprendre, deixar de bordar perquè hem tingut un mal dia.

I la tercera cosa d'avui és que he anat a la primera conferència de màrketing. He trobat un centre on fan conferències cada dia i em va animar bastant perquè crec que poca cosa més puc fer aquí d'àmbit més encarat al meu futur diguem professional, sense arruinar-me clar. Vaig pensar que era perfecte per acabar de treure suc a la meva experiència aquí a Canadà. Avui tocava "Social Media and Online Marketing Tactics". M'hi vaig apuntar sense saber què em trobaria, si estaria al nivell per seguir el fil en anglès. Però avui ho he fet, dues hores de xerrada, interessant, però el millor és que ho he entès tot. Avui he vist clarament la millora que he fet en aquests mesos. I això encara li dona més sentit a tot plegat.

Aniré fent les xerrades que pugui, triant les més interessant i no gaire cares, però la idea em té molt contenta.

Demà tinc festa, no tinc cangur al vespre perquè hem fet canvi per dissabte, però haig d'anar a dues classes de yoga. Aquest mes estic fent un "challenge", un repte, de fer 30 dies seguits de yoga. Si et saltes un dia, has de recuperar la classe en els següents set dies. I com que diumenge passat, per culpa d'un mal de panxa sobtat, i dimecres no hi vaig anar, em toca recuperar-ho.

Els que estàn fent el repte entren en un sorteig de sis mesos gratis de yoga, però per mi no té sentit perquè jo no pago res, així que el repte és només personal jeje Realment noto que em senta bé, ja no només perquè estic més en forma, sino també més a nivell emocional, més receptiva, més contenta, més a gust.

Sense notícies del Sam