martes, 15 de marzo de 2011

Willa's Birthday


Una setmana dureta de passar, amb moltes ganes de tenir una mica de temps lliure el dijous.
El diumenge vam celebrar l'aniversari de la Willa, que ja n'ha fet cinc, amb una festa a casa. Però no una festa normal i corrent, sinó una de japonesa, com no podia ser menys jeje A la Willa li encanta tot el que sigui japonès o tingui algo a veure.




Dissabte a la nit, el Todd i jo netejant "mano a mano", i fins les 23 passant l'aspirador...
I ell després encara es va posar a fer el pastís, amb farina de patata, tapioca i arròs, perquè la Willa és al·lèrgica al blat i no sé quantes coses més, fins i tot la xocolata i el tofu ara!



I diumenge al matí preparant el menjar, sushi, begudes i ja van començar a arribar els petits amiguets de la Willa i la Sabyne. De 10 del matí a 4 o 5 de la tarda. I clar, després la Laurie estava esgotada i em vaig posar a fer el sopar, pizza d'espelt, que em va quedar prou bona!



I aquesta setmana doncs bastant cansada, ajudant als matins a preparar les nenes per l'escola perquè el Todd va a fer les classes que la Laurie acostumava a fer pel matí.





Un merder, això de l'embaràs serà un merder! Ara ja ho he vist, se'm ha girat feina de cop perquè la Laurie es troba fatal... I intentar que les nenes no la maregin gaire és tot un repte.
I clar, quan en teoria tinc lliure i podria fer coses em sap greu deixar-la sola quan el Todd està fent classes perquè en prou feines surt del llit i fer el sopar i posar a les nenes al llit deu ser un gran esforç. Però bueno, ja veurem com va anant tot i jo em posaré a lloc també perquè sino no faig res més.





Aquest dijous segurament aniré a una altra conferència de màrketing, ja en tinc una de vista que pot estar bé encara que és més careta. Fa dies que no vaig a les llanes, però es que primer haig d'avançar-ho a casa i no trobo el temps. Ara he començat uns escalfadors per les mans, amb la mateixa llana que el gorro.


I com és costum en mi, tinc dies d'aquells que ho haig d'organitzar tot, i he començat a buscar feina, més màsters i posar les coses una mica a lloc. Però a vegades, com més et poses a organitzar, menys control sents que tens.


En canvi, fa dies que no penso en les dues setmanes que tindré lliures a l'abril, estava esperant a veure si tinc notícies del visat però a males aniré a fer una mica de ruta per Vancouver Island. Potser que agafi la guia i comenci a mirar per on anar! M'aniràn molt bé aquestes dues setmanes...



3 comentarios:

  1. Aiiiiii...si...si...un bon merder!! La mare fatal...i les nenes amb una cara de felicitat en les seves cares!!A veure com t'en vas sortint de tot plegat...això de fer-se gran ...ai..ai..però mira de trobar el teu temps...perquè sino...pots haver de necessitar d'anar al psiquiatre tuuu!! i emsemble que no entra per la seguretat social de Vancouver oi?

    ResponderEliminar
  2. Quan més decisions has de pendre, més en surten bé !
    Endavant, que ara tens en les teves mans el que vols i pots fer. Segur que estaràs satisfeta de tu mateixa !
    Una bona abraçada
    Enric

    ResponderEliminar
  3. Tornaré lela mare! jejeje el pare tindrà feina amb mi quan torni jeje

    Espero que si Enric, que siguin les decidions encertades, però la gràcia és que almenys puc decidir oi? Una altra abraçada per tots vosaltres!

    ResponderEliminar