We need a break

Cap de setmana genial per Victoria, Vancouver Island. 

Dijous al vespre vaig anar a casa la Seema a dormir, així podia agafar el primer ferry cap a Nanaimo, Vancouver Island, a les 6.30 del matí. Ella viu a West Vancouver, a prop de la terminal. 

Vam estar xerrant fins tard i al cap de quatre hores em vaig despertar per anar a agafar el bus que em deixava a la terminal del ferry. 

Allà estava, a aquelles hores del matí, a una parada del bus d'una carretera petita que rodeja el mar i ben carregada.  Veig venir el bus i li faig senyals amb les mans, però el bus va i passa de llarg! No podia ser... Després de tot ja em veia esperant dues hores a la terminal per agafar el següent ferry, però al final el següent bus em va deixar just a temps per comprar el bitllet i agafar el ferry. 

Al arribar a Nanaimo, vaig agafar un bus cap a Duncan. Havia quedat amb la Amaia, una menorquina que fa un mes i mitg que també fa d'au pair i que està amb la família on hi havia una altra au pair que havia conegut i que ja va tornar cap a casa seva i ella va ser qui ens va posar en contacte. 

Tenia moltes ganes de conèixer-la, tenia bones sensacions amb ella jeje 

Em va venir a buscar a la parada de bus i vam anar a fer un picnic (pa amb tomàquet!) al Llac Cowichan, a uns 40 minuts en cotxe del seu poble. Feia sol i semblava que el llac era per nosaltres dues del silenci que hi havia. Quina tranquilitat... La seva família tenen una caravana just davant del llac i ens vam instal·lar a la terrasseta. Vam passar unes bones hores xerrant i xerrant, com tot el cap de setmana, que no hem parat de xerrar i explicar-nos mitja vida! 

Quan va ser hora, vam anar a buscar el bus cap a Victoria, la capital de Vancouver Island, on passaríem el cap de setmana dormint a casa una parella de 26 anys, que ens vam posar en contacte a través de la pàgina de CouchSurfing. La parella molt maca, per mi que estaven fent un doctorat a la universitat de Victoria. Això de que la gent ofereixi casa seva i el seu sofà per a que els viatjants hi vagin a dormir ho trobo tan curiós... És donar una confiança a algú que no coneixes, a canvi de res, que em sorprèn. Però si, suposo que ho fan per conèixer gent, sentir i explicar històries i fer una bona obra jeje

Pel vespre, estavem tan cansades que després de tan xerrar ens vam quedar adormides al sofà i després ja vam deixar-nos caure al llit del matrimoni al mateix menjador. Ens van fer falta dos minuts com a molt abans d'adormir-nos jeje

Dissabte al matí vam començar per el Beacon Hill Park, que diuen que és el germà bessó del Stanley Park de Vancouver, que tant m'agrada. Feia solet i encara es veia més verd i ple de flors de tots colors, ànecs, estancs, arbres enormes i galls d'indi. 

D'allà vam arribar caminant cap a la costa rocosa i vam passejar fins arribar a la platja. Hi havia gent fent parapent i kitesurf i s'hi estava molt bé...

Caminant cap al port et trobes amb el Parlament, amb un estil molt diferent al que trobes per Vancouver. 

Per tota la ciutat es nota un aire diferent, victorià. 

Per dinar ens vam anar a atipar de pasta a un restaurant que també és a Vancouver i està boníssim i no és car. Per baixar una mica el menjar vam caminar fins a Chinatown i per un carrer ple de botiguetes d'estil vintage, de segona mà i botigues d'aquelles que tenen coses curioses i molt mones. 

Amb la Amaia era molt divertit, hem anat descobrint que tenim molt en comú i feia gràcia tots els comentaris que feiem que una deia que li agradava algo i a l'altra també...

Quan ja en vam tenir prou vam anar a buscar un supermercat per comprar algo per sopar, els famosos noodles que només necessites aigua calenta per fer-los, una bossa de raïm i iogurt. 

Diumenge. Per esmorzar mielpops a la canadenca i iogurt i una super madalenda amb trocets de xocolata (o xocolati, com ella diu). Vam començar per el Craigdarroch Castle, del baró Dunsmuir, amb trenta-nou habitacions laberintístiques. Per cert, ens hi vam trobar a uns espanyols, cosa difícil de trobar!

Vam començar a caminar per les botiguetes una altra vegada i per casualitat vam entrar a una on la propietària ens va començar a explicar que el seu fill viu a Barcelona. Una dona encantadora... Després de xerrar una mica, la Amaia va voler comprar una petita llibreta que hi era en tots colors (si, la passió per les llibretes i tonteries d'aquestes també la compartim...) La dona li va regalar i em va dir a mi que en triés una altra! Contentes per tot el dia ja!

Vam passejar pels carrerons, botigues, i ens vam trobar a una trobada d'uqueleles al Market Square. Quina gràcia! Caminant per allà cmencem a sentir música i de cop ens trobem a un escenari i tot el públic, la majoria gent gran, tocant Imagine de John Lenon amb l'uquelele. Un bon espectacle!

I des d'on estavem mirant el show vam veure una botiga de boles i més boles per fer-te collarets i hi vam anar directe. Ja era la segona que paravem i a la primera ja haviem comprat unes quantes boles per fer-nos una pulsera ben mona. 

No sabem quanta estona ens hi vam passar allà, remanant boles i boles, de tots colors i mides. I el colmo va ser quan de cop li ensenyo unes quantes boles que tenia a la mà per fer-nos un clauer i vinga a riure les dues perquè ella tenia les mateixes boles a les seves mans també! Això ja comença a espantar jejeje

Ben contentes amb una bossa de boles per fer arracades, polseres i clauers vam anar a menjar uns talls de pizza i després un frapuccino al Starbucks, idea de la Amaia, i què bo...

Vam tornar a casa a buscar la maleta de l'Amaia que havia d'agafar l'autobus per tornar a Duncan, i vam tornar al centre per esperar a que sortís. Després vaig estar fent algunes fotos més i vaig esperar durant una hora a que s'encenguéssin les llums del Parlament per poder fer alguna foto jeje

Després d'aquest cap de setmana juntes ja hem fet plans pels dos següents! :)

Ara estic aposentada a l'Starbucks, mirant la gent com passa i xerrant amb família i amics, i amb la Sara, que hem fet el nostre primer skype! jejeje 

D'aquí unes hores agafaré un ferry que em portarà a Salt Spring Island, una petita illa davant de Victoria, que pel que m'han dit és molt verda, amb un mercat d'artesans molt bonic i sobretot vi i formatge! Aquests dies m'estaré a casa d'una dona de 57 anys i el seu marit, que ella és professor de yoga. Jo ja vaig preparada per si em vol donar alguna classe, es clar!

Deu ni do el rotllo que he deixat anar avui, es nota el canvi d'humor...

Següent entrada des de la illa dels formatges!

Fins aviat! 

 Cris