Leaving it behind

Aquesta setmana he passat els dies que se'm han fet més difícils dels set mesos que ja porto aquí. Em vaig desanimar perquè veia que em demanaven massa, que no he fet res més que estar per ells, i em vaig cansar.  I quan estàs cansada, tot se't fa més pesat, sents més la sensació de no tenir el teu espai, penses més en el que tens a casa, i només penses que en tornar.

Per sort he tingut pocs moments d'aquests, perquè és odiós i les hores passen lentes, lentes. 

Però diumenge va ser el súmmum, amb un toc especial de la petita Willa que em va dir que era la pitjor cangur del món, enmig d'una rabieta. 

Van veure que estava cansada i el dia següent la Laurie va venir a parlar-ho i em va dir que li sabia greu, que tot s'ha descontrolat una mica i em va dir que el matí següent comencés més tard.

Vaig anar a la cafeteria, em vaig agafar un cafè i una super madalena i vaig estar esperant a la Theresa, que venia a despedir-se i a demanar-me que li passés tres quartes parts de les meves fotos. Ja se'n ha entornat cap a Àustria i, igual que la Mireia, em va dir que ella sentia que ja estava satisfeta, que ja havia acabat amb Canadà.

Després vaig fer skype amb les meves dues germanes, primer la Clara i després l'Ariadna, i entre les dues em van distreure. Fins i tot vaig poder veure el meu futur nebodet o nebodeta en un vídeo de la última ecografia, quina gràcia...

I quan va ser hora, vaig tornar cap a casa i la Laurie ens va portar a la biblioteca amb la Willa i després vam anar a recollir a la Sabyne a l'escola. Quan vam arribar a casa, la Laurie ens va dir que es trobava millor i que volia que anéssim a sopar a fora. Vam anar-hi ella i les nenes i va ser una bona estona, vam riure i entre això i la pizza i la pasta em va tornar el bon humor. Ja veieu... doneu-me algo bo per menjar i se'm passen els mals jeje

A més, de tot el planning d'hores per aquestes últimes setmanes abans de LES VACANCES, almenys aquest cap de setmana me'n ha tret unes quantes i a veure si així es passa més ràpid. I crec que aquests dies m'estàn cuidant més. Em van deixar batut per esmorzar i avui el Todd m'ha portat un cafè a la habitació per sorpresa. Petits detallets que després fa que tu també responguis amb més ganes. 

I deixant de banda estats d'anims i famílies... El dissabte passat vaig anar al Whytecliff Park, a West Vancouver. Vaig sortir de casa que feia sol, però al arribar ja hi havien els nuvolets de sempre, però almenys no plovia clar. Aquest parc és famós perquè hi van molts submarinistes, m'agradaria poder veure-ho, però diuen que sota l'aigua és preciós. Hi ha una gran roca que dona al mar i allà em vaig plantar a mirar com passaven barcos i ferries fins que el fred se'm va colar als òssos. 

Aquest dijous va ser un bon dia, vaig anar al Vancouver Cherry Blossom Festival, per celebrar que els cirarers han florit. Ho feien a l'exterior de l'estació de l'Skytrain, a la parada de Burrard, on està ple de cirerers ara florits. Va començar amb una batucada peculiar, i sobretot rosa jeje I entre ritme ens van portar a davant de l'escenari on, durant una hora i mitja, van anar passant tot de grups totalment diferents.   La batucada va acabar la seva actuació, després una tribu de primeres nacions d'Squamish, un grup de percussió que no sé d'on eren però eren impressionants, i un grup de música folk de tot arreu, fins i tot, rumba flamenca. Una hora i mitja que va fer que omplís la memòria de la càmara de fotografies i vídeos. Era per disfrutar-ho i contra tota predicció, feia sol! 

Al acabar vaig fer algunes fotos més pels voltants i vaig anar a menjar una pita. Després, sense voler, em vaig trobar davant del centre comercial i no vaig poder evitar comprar algo de roba primaverenc i, després d'anar tres cops a la botiga, em vaig comprar un impermeable que volia. Va ser divertit, dubtava entre el lila i el fúcsia i, qui em coneix, sap que sóc... diguem... indecisa. I ja portava una estona allà intentant decidir quan em vaig trobar a un madrileny, ell apostava pel fúcsia. I va i després em trobo una catalana!! i ella també va dir fúcsia, així que m'he quedat el fúcsia però amb sense treure-li l'etiqueta per si de cas jejeje

Queda una setmana per tenir les vacances, i tinc la ruta una mica planejada però encara em queden llocs per mirar, on dormir i saber com arribar-hi. Però en tinc moooooltes ganes! El Todd i la Laurie em van aconsellar que passi uns dies a una illa al costat de Vancouver Island, Saltspring. La Laurie diu que és preciós, verda i amb cabretes, i potser em puc estar a casa uns amics seus. Nosé si ho vaig explicar, però els dies que els Inouye estaràn a Mèxic de vacances, vindrà una altra família d'amics a casa, perquè la dona està embarassada i tindrà el bebè a casa. Pot ser que encara que marxi uns dies a Vancouver Island, al tornar em trobi tota la paramenta i un bebè apunt de néixer... Primer vaig pensar en estar ben lluny, però també pot ser tota una experiència, ja es veurà!

Ah! i bones notícies! La Laurie em va preguntar si trobava a faltar menjar més carn i em va dir que en compraria més! Ho sento tofu, però on hi hagi un bon bistec... jejeje

Bona nit, per vosaltres, jo encara tinc unes horetes de dia.

Una abraçada

Cris