lunes, 29 de noviembre de 2010

Squamish II


Un altre dilluns, avui aprofito per escriure abans d'anar a la classe de hoy yoga i mentre digereixo el sopar, a les 6.30h de la tarda...

Dijous passat va ser un bon dia. Necessitava una mica més de llana per poder acabar la bufanda que em va tan bé ara que ja fa fred. Pel matí vaig quedar amb la Christina, que feia dies que no la veia i em venia de gust passar una estona mab ella. Vam quedar a Park Royal per fer un cafè, i després de posar-nos al dia, i això que només feia uns dies que no ens veiem però hi havia molt a dir, va dir-me que també tenia la tarda lliure. Perfecte! Tenia pensat anar a Granville Island en busca de la llana i a donar una volta i em va acompanyar. És el mercat aquell ple de menjar i botiguetes que té tant encant, a la Christina també li encanta passejar per allà i més ara que comença l'ambient de nadal.




Vam estar passejant per allà fins les 5h de la tarda. Per dinar vam compartir una pita amb diferents amanides a dins i una safata de sushi, i per fer una mica de postre, una bossa de raïm.
Vam estar una bona estona a la botiga de gorros i barrets, en volia comprar un, i els que em coneixeu ja sabeu que em costa decidir... jejeje El final, un gorro verd amb forro polar a dins :)



També vam trobar una botiga amb tot de coses per fer collarets i el que vulguis, i no em vaig estar de comprar quatre coses per fer regals de nadal, ja ho tinc tot al cap! I al final, vam passar per la botiga de llanes i vaig trobar el que em faltava per acabar la bufanda. Ara si que l'he acabada!




Vam tornar a casa, una dutxa ràpida i havia quedat per sopar i veure una peli i al final vaig saber que el dia següent em lliurava de treballar al vespre, així que vaig poder agafar el bus cap a Squamish divendres al migdia. Aquest cop va ser una visita més curta, però igual de guai. Dissabte vespre havia de tornar cap a casa, que diumenge començava a treballar pel matí.

Al arribar a Squamish, tot nevat, i la Mire per fi feia servir bufanda i guans. Per cert, uns guans molt xulus que li han arribar en paquetet jeje



Vam anar a dinar, jo amb el meu tuper d'arròs, cogombre i pastanagues de casa. I després va tocar el primer cafè de molts al Starbucks d'aquesta visita a la Mire. Al arribar a casa seva ja
sopaven jeje Però nosaltres vam esperar una mica i vam anar de restaurante al Pepe Gringo.
Vam acabar prou tipes però després va caure una xocolata calenta, que ens va fer venir una mandra grandiosa i vam anar cap a casa.




Les àligues, si. Durant aquests mesos, Squamish està ple d'àligues del cap blanc i durant uns dies hi ha voluntaris que t'expliquen i si et fas voluntari, tens la oportunitat d'anar en barca pel riu per veure-les millor. I això és el que volíem la Mire i jo, el banco jeje Dissabte a les 9h del matí estavem apunt, amb la roba de més abrig que teníem, pantalons dobles, càmares apunt, tot per les àligues. I vam anar cap al centre on hi havia la trobada de voluntaris, abans uns croisants i madalenes i uns cafès.






Però no, les àligues que vam veure van ser les de les fotos que ens van passar mentre ens feien una xerrada, i és que aquest cap de setmana només era per apuntar-se i per rebre una mica d'informació, per part d'un apassionat de les àligues de cabell blanc i veu tranquila molt simpàtic.

Al "coffee break" érem fora. Nosaltres volíem veure les àligues! Però erem a downtown i vam acabar anant a passejar pel costat del mar, que estava tot entre nevat i gelat i s'havia d'anar en cuidado on posaves els peus. El paissatge molt bonic...




Després d'una bona caminada vam parar a comprar pa i un cop a casa vam dinar un entrepà de pa amb tomàquet amb pernil salat i una mica de fuet. Uffffffffffffffff què bo... mai me'l havia menjat amb tant de gust! Gràcies als pares de la Mireia que van tenir la genial idea d'enviar-li una mica de bones provisions jeje A part, el Ronan ens va donar una mica de sopeta calentona que sempre va bé!

Al acabar, vam anar a veure si podiem veure alguna àliga a la vora del riu, però feia boira, i només en vaig poder veure una jajaja Haurem de tornar-hi per poder veure-les...



Per acabar la visita squamishera, una altra xocolata calenta :) i bus cap a la ciutat de nou.
M'ho descuidava, la Mire se'n va aquest dijous una setmana a Mèeeeexic, amb la seva família i les nenes. Quiiiiiiiiiiiinaaaa envejaaaaa, amb el solet que tindràs allà... Un bon break del fred que fa aquí!



Diumenge vam anar amb les nenes a un mercat de nadal a Downtown. Era bonic però hi havia poc per comprar, tot eren figuretes de fusta caríssimes, i la resta era tot per menjar, diferents paradetes. Pel vespre vaig començar una nova creació, semblant a bufanda però més curta. Només per tapar el coll i es cordarà amb un botó, haig d'acabar la llana jeje




I avui, el de sempre, rentadores, rentaplats, netejar cuina, i anar a buscar a la Willa. Amb la novetat que hem fet el primer skype amb me germana, l'Ari, i m'ha fet molta il·lusió veure-la i xerrar una estoneta. Ja m'ha deixat ben clar que no és que no pensi en mi jeje, però té alguns problemes tècnics i no té internet a casa. Et trobo a faltar Ari!



Avui hem fet madalenes amb "blueberries" i han quedat prou bones!


PD. Pare, la foto de la llenya va per tu! :)

Una abraçada!
Cris

4 comentarios:

  1. vale...vale...ja veig que ja ha arribat l'hora d'enviar-te algún paquetet!!! ja m'en he enterat!!
    No t'amoïnis dona....que tot arriba ...akesta vida!!

    ResponderEliminar
  2. Et felicito per la bufanda t'ha quedat xulíssima. I les magdalenes que tal la pinta que tenen és fantàstica. Fa tan fred com sembla a les fotos? el gorro moníssim. Petonets

    ResponderEliminar
  3. Jajaja Mare! No era intencionat! però un paquetet... no anirà gens malament!! :)

    Mercè! Gràcies, la bufanda em va super bé! Aquí a Vancouver a fet uns dies de fred fred, però ara torna a ploure, que és el normal. Diuen que dijous potser torna a nevar a la ciutat! Però a la que puges una mica amunt, es nota que encara fa més fred! Les madalenes prou bones per ser les primeres! D'aquí poquet ja podré agafar alguna recepta de les teves!

    Una abraçada!

    Veig que tinc seguidores fidels entre els amics i amiges de casa :)

    ResponderEliminar
  4. Vaja, quin lloc mes bonic ! Potser son les fotos que han quedat molt bucòliques. La bufanda i el gorro et quedan super. Ptnets.

    ResponderEliminar