Dimecres, desfer la maleta i rentar roba per tornar a fer la maleta. Aquest cop pensant en la illa de Vancouver i en el fred que es preveia que faria.
Un cotxe de set places per cinc noies i jo sentada al darrera de tot entre maletes, bosses, abrics i més provisions.
A les 12h del migdia agafavem el ferri cap a la illa, una hora de cua i dues hores de trajecte. El ferri ens va deixar a Nanaimo i vam fer la primera parada per passejar pel port. Després, camí cap a Port Alberni, on teniem el primer hostal, que curiosament obria només per nosaltres. L'hostal tenia un toc de friki, que el seu nom ja ho deia: Fat Salmon Backpackers. Parets de colors, amb milions de postals, mànecs de portes fets amb estris de cuina, original i friki.
El problema és que la calefacció de la habitació no funcionava del tot i ens van donar doble ració de mantes. Per sopar, la primera racció d'espaguetis del viatge.
El dia següent em vaig despertar amb mal de panxa i em va seguir durant tot el dia... Així que estava una mica fastiguejada perquè em vaig haver de quedar al cotxe sense poder anar a fer les excursions que podiem fer a cada parada camí de Tofino. Al arribar al segon hostal, una passada d'hostal, em vaig fer un arròs bullit i al dia següent ja em vaig trobar bé i vaig agafar la càmara encara amb més ganes jeje
L'hostal de Tofino estava ple de joves i surfistes. Tofino és conegut per això, pel surf. I és que en ple novembre, encara hi han surfistes valents que disfruten de les onades amb el seu neopreno.
La cuina era enorme i feia gràcia cuinar entre tot de gent, menjars i olors diferents.
De moment, el temps es mantenia sense ploure, només una mica de plugim de tant en tant per recordar-te que seguies a la British Columbia.
El tercer dia vam fer totes les platges que vam poder del Pacific Rim National Park. És curiós però s'ha de pagar com un abonament per poder aparcar i passejar per allà, segons diuen pel manteniment.
La primera platja tenia incorporat una mitja hora de caminar per un "rain forest". I ja vam entendre d'on venia el nom. Era com si de cop estiguéssis en mig d'un bosc profund, frondós i humit. Hi havia un caminet de fusta per anar seguint fins arribar a la platja.
I quines platges... El paissatge era totalment hivernal, amb el cel ennuvolat i boirós. A l'aigua, uns quants surfistes revolcant-se per les onades del Pacífic. Miraves a banda i banda i només veies que platja. Riu-te de la Barceloneta, tot i que la temperatura de l'aigua, tot i ser estiu, segur que no és la mateixa jeje El bosc a tocar de l'aigua, grans roques i algunes casetes de fusta. De tant en tant podies veure algun gos corrent per la vora de l'aigua, per fer-me recordar el Sam per enèssima vegada...
La càmara de seguida em va quedar plena de fotos d'onades, surfistes i més surfistes, sorra, pedres i d'aquell paisatge. I també de les fotos típiques de fer el tonto amb les au pairs...
Era la última nit a l'hostal i per sopar haviem d'acabar les provisions així que vam cuinar tot l'arròs i pasta que en quedava, la típica alimentació quan estàs fora de casa, i ho vam acompanyar amb una mica de vi, que a aquestes noies d'Alemania i Àutria els hi agrada molt jeje
Últim dia al matí, tocava recollir maletes i bosses i vam anar a passejar per les platges de la vora del mateix poble de Tofino, que no s'havia de pagar, i potser per això hi havien encara més surfistes intentant mantenir l'equilibri sobre les seves taules.
Un dels millors dies per les fotografies. Seguiem amb la pluja fina i hi havia una mena de boira que ho cobria tot. No veies el final de la platja i la impressió que tenies, com va dir la Seema, era de caminar sobre els núvols.
Amb la resta de noies moltbé, sobretot amb dues d'elles. Un cop vas coneixent les noies vas situant les seves personalitats i et sents més aprop d'algunes i no tant d'altres, però crec que hem combinat molt bé per aquesta escapada. Uns dies agradables acabant de disfrutar la setmana de vacances.
I ja ha passat una setmana del viatge i aquesta setmana ha estat tranquila, treballant més del normal per compensar aquests dies i amb el fred que es nota cada dia més!!
Una abraçada!
Cris
uauuuu!! Quins paissatges Cristina!!!Dues hores de ferry ....potser et va recordar els que varem agafar a Noruega amb l'autocaravana?Sort que no t'ha agafat per fer surf!!! Quines onades..mare meva.Així que en els hostals que anaveu tot-hom es feia el seu menjar? Quín pupurri de tot hi devia haver!!Gràcies per fer-nos saber coses....del costat del Pacific!!
ResponderEliminarJa ha nevat a Vancouver?
ResponderEliminarQuè tal la llar de foc "de mentida"? Escalfa de veritat?
ResponderEliminarSi que em va recordar a Noruega si, i a Irlanda! La majoria de gent dels hostals es cuinava cadascú el seu menjar i depèn de quina hora era hi havia overbooking jeje Cadascú es cuinava, menjava i netejava lo seu. Hi havia un gran menjador i sala d'estar amb llar de foc (de les de mentida) amb vistes al mar... Molt bonic!
ResponderEliminarSiiiiii, ahir ens vam aixecar i estava tot nevadet a la ciutat! Però això ho deixava per la següent entrada... mira que ets impacient! jejeje
Jo no estic acostumada a veure el mar a l'hivern i menys el pacífic però mirant les teves fotos ha de ser xulíssim!! Que bé que et van les botes!!! les teves amigues deuen passar fred amb les "bambete" .Una abraçada
ResponderEliminarRealment un lloc molt especial. Molt xules les fotos. Llàstima del fred, oi?
ResponderEliminarSegur que us han parlat d'un lloc que hi ha a la Illa d'un bosc de sequoies gegants Cathedral Groove. Si tens oportunitat val molt la pena i Victoria també. Segur que poc a poc ho aniràs visitant tot. No descartis fer una col.lecta amb els seguidors del blog. Molts ptnts.
Mercè, les botes em van genials! no hi ha dia que no pensi que vaig fer una bona compra.. amb aquest fred, les porto cada cada dia!
ResponderEliminarLurdes! i tant, haig de tornar a la illa de Vancouver per anar a Victoria i fer més ruta, que hi ha molt per veure i molt bonic! I la teva idea, m'agrada! jajajaja
una abraçada!