Whistler with family

Segona parada, Whistler! La meca dels esquiadors i snowboarders, i dels que voldrien baixar amb patinet, com jo jeje

Dilluns al migdia la Laurie em va passar a recollir per Squamish amb les nenes i el cotxe ben carregat, per anar a passar uns dies a Whistler. Vam estar de dilluns a dimecres a un apartament d'uns amics de la família. Era una planta baixa d'una casa molt gran i la casa estava plena de taules d'snow, jaquetes, cascos, botes, tot apunt per disfrutar les pistes de Whistler. La família havia marxat just el mateix dia i ens van deixar la calefacció oberta i tot.

Per la tarda vam anar a veure la primera família d'amics, que tenien un nen. La parella són fotògrafs així que ja us podeu imaginar quina casa amb tot de fotos maquíssimes penjades a les parets. Al menjador hi tenien una super impressora per imprimir les fotos en quadres o paper de fotografia, vaig pensar que seria una bona inversió per amortitzar en un futur!

Al vespre vam anar a sopar a casa d'uns altres amics que ja havia conegut un dia que van venir a casa, però també vaig conèixer la seva au pair de França, la Laeticia, i té molt bona pinta.

El dia següent vam anar a esmorzar tots junts a casa dels fotògrafs i vam fer un esmorzar dels que m'agraden tant amb suc de taronja i un bon bol d'oat meal amb fruita. Després vam anar a caminar pel costat del riu amb tota la tropa de nens, que feien molt maco tots amb les jaquetes, botes d'aigua i gorros tot de colors.

Després de dinar vam anar cap a Whistler Village a passejar i feia un fred mortal... Pel matí ja havia fet un intent d'aigua neu i a mitja tarda feia molt molt fred. Ni un cafetó calent va fer efecte!

Whistler té encant. L'ambient que predomina és jove i amb l'estil concret dels esquiadors i snowers. Com diuen aquí, COOL.

I com a poble, hi ha tot d'urbanitzacions al voltant i el centre on hi ha una zona peatonal amb tot de botiguetes amb coses super maques però cares.

El dia següent, quan estava esperant el bus, em vaig trobar de casualitat al Sergi Hierro i es va estar esperant amb mi mentre xerravem. Em va explicar que cada dia hi arriben més joves amb la intenció de treballar com a monitors o a les botigues, i que hi ha mooooolta competència a la hora de trobar feina. Cada empresa ofereix unes quantes places de treball però s'hi presenta molta i molta gent per a les entrevistes. Sergi i Nil, espero que tingueu sort un cop pogueu començar a buscar feina!

I aquí s'acaba Whistler, dimecres matí bus cap a Vancouver city i rentar roba per tornar a fer la maleta per passar quatre dies per Vancouver Island amb les au pairs. M'he quedat escurada amb tant anar cap aquí i cap allà però ha valgut molt la pena! Ara toca estalviar...

Una abraçada a tots!

PD. ara m'ha vingut al cap que la Laurie em va explicar que quan jo no estava a Whistler van anar a caminar per la muntanya amb les nenes i van trobar un llac molt xulo, unes vistes molt maques, i la sabyne va dir: estic segura que si la Cristina estigués aquí no podria parar de fer fotos. Jaja quina gràcia em va fer...

Ara si, bona nit!