martes, 2 de noviembre de 2010

HaLLoweeN!


Ufff se'm acomula la feina...

Comencem per divendres. Al aixecar-me vaig decidir que d'aquell dia no passava que em comprés les botes d'aigua, les de la Laurie em van grans i no són gaire discretes que diguem jeje
Vaig quedar amb la Loïse i vam anar al centre comercial de Park Royal. Vam començar mirant botes i més botes d'aigua, però al final m'he comprat unes Timberland que són 3 en 1 jeje, em serviran per la pluja, per la neu i per la muntanya. Són negres i forrades per dins, quin gust tornar a tenir els peus calentons... Squamish, ja estic preparada! jejeje




Per pagar les botes va ser complicat, però ho vaig aconseguir a l'últim intent. Abans de marxar de casa vaig mirar quants diners tenia al compte canadenc, però en l'estona d'agafar el bus cap al centre comercial, al ser final de mes, em van cobrar el telèfon mòbil. Ja per començar li vig preguntar a la noia si podia pagar una part amb targeta i l'altra part en efectiu. Però cada cop que passavem la targeta m'ho denegaven, fins a l'últim intent! Salvada... Això si, durant el finde ni un sol cafè!



Divendres nit em tocava nenes, i repòs per Halloween! Dissabte matí vam aprofitar el sorprenent sol que feia, tot i que el fred es notava igual, per anar a Queen Elisabeth Park. Un parc enorme amb uns arbres enormes, i tot ple de colors de tardor, amb les fulles dels arbres, el verd del terra i les fulles caigudes... Tot era vermell, groc, taronja, verd i marró i amb la llum el sol era preciós. Vam passar-hi el dia fins que el sol ja s'amagava i va començar a fer un fred del bo i vam tornar cap a casa.



Per la nit, aquest dissabte em tocava treballar perquè els Inouye tenien un event de yoga. La meva nit de Halloween va perillar, però al final no em vaig quedar sense! Abans de sopar vam estar fent carbasses de Halloween amb les nenes, ai que divertit jeje Em sembla que jo era la que remenava la carbassa amb més entusiasme jeje



Mentre les nenes ja dormien, jo vaig començar la operació disfressa. Tenia una perruca afro de les nenes, i vaig anar remenant la roba que tenia per l'armari que quedés més a joc, i després una mica de maquillatge i llest! La Sabyne es va despertar a mitja nit i tota adormida al veure'm em va dir: m'agrada la teva disfressa; i se'n va tornar cap al llit jeje






Va començar a ploure i jo havia de fer una ruta de busos durant una hora per arribar a la casa on es feia la festa. Però vaig tenir sort i el Todd es va oferir a acompanyar-m'hi en cotxe. La nit va anar molt bé, al final vam acabar trobant-nos totes les au-pairs allà així que va ser divertit. La meva primera festa d'aquestes rollo americanes i més que aprovada!





Però després de la festa, el dia següent les nenes em van despertar a les 7 del matí, quin mal em va fer jeje Primer la Willa va entrar per demanar-me un tutú rosa que m'havia provat el dia anterior com a possible disfressa, i al cap d'una estona, les tenia a les dues mirant fotos amb mi al meu llit jeje




Després d'una bona dutxa vaig disfrutar de l'esmorzar de diumenge del Todd. Això ho va compensar tot... Aquell diumenge quedava el més important de Halloween, anar casa per casa recollint caramels! A les 4, la Laurie i les nenes van arribar a casa i ens vam disfressar tots. Les nenes de gheises, la Laurie d'una mena de fada afro hippy jeje i jo de mim. Senzill i ràpid, que només teniem mitja hora per preparar-nos.



Vam anar a sopar a casa d'uns amics, tota la casa plena de nens, disfresses i bosses de caramels apunt per ser omplertes jeje Després vam anar a recollir al Todd a l'estudi de yoga i ens esperava amb el seu tutú de ballarina rosa jeje




Vam anar a West Vancouver, una de les zones més cares per viure de tota British Columbia. Hi havia tot un veïnat on havien tancat la circulació de cotxes i totes les cases estaven decorades i apunt per repartir caramels. Era com a les pel·lícules... Fosc, tot de nens corrent amunt i avall amb les seves disfresses, petards, focs artificials, les cases il·luminades i plenes de carbasses, esquelets, vampirs, mòmies. N'hi havien amb música i tot! I anavem casa per casa, ticant a la porta i dient "Trick or treat" i caramelet a la bossa. L'ambient era sorprenent. Les cases enormes i decorades "a lo grande".






Quan ja no quedava cap casa sense visitar, vam anar a casa dels amics amb els que anavem, i després de contemplar tots els caramels que havien aconseguit els nens, vam anar al carreró del darrere i vam encendre uns quants focs artificials. Tot plegat va ser bastant màgic...



La Laurie i el Todd no són gaire partidaris de que les nenes es mengin la quantitat de caramels que recullen, així que tenen al senyor "Great Pumkpin", que durant la nit recull els caramels i els reparteix als nens que no en tenen, i a canvi els hi deixa un petit regalet.



En resum, un altre gran cap de setmana. I ja espero amb ganes el que ve, que per fi aniré a Squamish, a veure a la Mire, conèixer la seva família, pujar muntanyes com una squamish girl verdadera i esperar no trobar-me cap puma jeje Ah, i fer panallets! :)



A més, segurament després d'Squamish aniré a Whistler amb la meva family, que tenen uns dies de festa, i després si puc, empalmaré amb quatre dies amb les au pais cap a Vancouver Island. Ja veurem si ho puc fer tot, però de ganes no en falten...







8 comentarios:

  1. només resumiré amb un: QUE BÉ QUE VIUSSSS!!! quina enveeeeeeeeeeeeejaaaaaaaaaaaa

    ResponderEliminar
  2. Hola, Cristina.
    Si vols veure el teu SAM, al l'entrada d'aquest cap de setmana del sotaescala.blogspot.com surt !
    Sembla que estiguis dins d'una película de Holywood, enchufada ( i a sobre aprens anglès, oi ?)

    ResponderEliminar
  3. Quina bona pinta tenen aquestes botes !! Genial les disfresses, però la la millor la d'en Todd.
    Em sembla que hi vam estar a Whistler, si no recordo malament és com una mena de Baqueira. Anireu a esquiar?? Ja ens expicaràs. Ptnts

    ResponderEliminar
  4. Jo també penso que el millor va ser el Todd!! Increible la foto que vas posar al facebook del Todd amb samarreta imperi i tutu...genial.
    Estàs aprofitant moltes cel-lebracions diferents al nostre país.
    Tu també estàs molt diver amb la perruca afro.Petonets

    ResponderEliminar
  5. Tal com ho pintes, ni unes vacances te les podries muntar millor. I, aixó, mesos i mesos !!!
    El fet que ho escriguis en el bloc fa que ens arribin els esquitxos de la teva felicitat.

    Miquel

    ResponderEliminar
  6. Cristina feia dies que no mirava el teu blog. Veig que continues gaudint de l'estada Vancouver, de les festes , de les fotografies, .... de tot. Com els els hi agrada disfressar-se, je je ..,. el millor el Tob amb et tutu, je, je

    ResponderEliminar
  7. Quants dies sense noticies !!! Espero que ho estiguis passant molt bé. Ja trobo a faltar les teves novetats. Ptnts.

    ResponderEliminar