Remembering Squamish

Ho sé, se'm ha acomulat la feina, i ara em toca fer memòria...

Ahir vaig arribar a casa després de passar un cap de setmana a Squamish amb la Mire, tres dies a Whistler amb la família i quatre dies de ruta amb unes quantes au pairs per Vancouver Island.

Ara toca calma, ha estat massa de cop i necessito recuperar diners, sobretot, perquè de ganes de viatjar no me'n falten!

Començo per Squamish, uns dies genials amb la Mire! Dissabte matí, jo i maleta vam sortir a les 7 del matí de casa per agafar l'autobus cap a Squamish. El bus sortia a les 8 i en teoria arribava al poblet de la Mire a les 9:30h però a les 9h ja estava plantada a l'estació i la Mire em va venir a buscar. La nostra segona retrobada va ser diferent, aquest cop em vaig trobar amb una verdadera squamish girl que em va venir a buscar en bici jeje

Vam anar cap a casa seva i després a buscar la bici que faria servir jo a casa d'uns amics, i haig de dir que la primera mitja hora a Squamish ja prometia... La Mire en bici i jo caminant, ens vam passar la casa dels amics i vam tornar a fer el camí però les dues pujades a la bici, difícil mantenir l'equilibri però molt divertit jeje

Primera sortida, el Chief, una muntanya des d'on es veu tota la vall i Squamish, però ho has de suar abans... Comences a pujar la muntanya i no pares, només pots que anar amunt i amunt! Sort que amb l'excusa de les fotos feiem paradetes, a part de totes les paradetes extres que li vaig demanar a la squamish girl jeje S'ha d'anar amb cuidado amb els ossos (i pumes, però no és gens usual) i per tal d'espantar els possibles ossos pel camí anavem picant de mans i fent soroll i la Mire anava controlant, jo ja tenia prou feina en pujar jejeje

Un cop a dalt, les vistes eren impressionants, el mar, el poble, les muntanyes, però la rasca que feia també era impressionant! Cinc minuts per menjar l'entrepà, unes quantes fotos i cap avall. Just començar a baixar va començar a ploure i anavem tan decidides que no vam seguir les senyals i al cap de dos minuts estavem entre roques i sense camí per baixar. Per cert, les roques mullades relliscaven molt, ho vaig poder ben comprovar. Relliscada i caiguda com un sac de patates, la Mire ja em veia rodolant muntanya avall jeje Al final vam trobar una parella que ens va ensenyar el camí de tornada :) Ara m'ha vingut al cap que la Mire no parava de dir que ja arribavem al cim, però no... la pujada no s'acabava mai... al final va optar per no dir-me res més jeje

Al vespre vaig poder veure la nova família de la Mire en estat pur. Son encantadors. Van fer un soparet especial per sopar tots junts i sabeu què? El Ronan va fer BARBACOA!!! Ohhhhh quin gust menjar un bon bistec... El millor que em podien fer! Ara ja els estimaré sempre jeje Una mica de carn, amanida cèsar, patata al forn i una mica de xerrera. El Ronan és molt bromista i la Jenn és encantadora, super atenta. El bebè és una monada i bastant actiu i la nena és bona però una mica massa enganxada a la mare. Oi Mire?

Per la nit vam anar a prendre algo primer a un dels típics "neighborhood pubs" i després vam anar a un altre on hi havia música en directe. Al arribar a casa vam deborar uns quants panallets que va fer la Mire, ai que bé que van sentar!

El diumenge tocaven les foques. Vam agafar la bici i després de passar per sol i pluja vam arribar a una entrada al mar. Les vistes eren maquíssimes però de foques no se'n veia ni una... La Mire ja patia però al final va veure un caparronet de la primera foca i si estaves atenta se'n anaven veient, tot i que de lluny. Va valer la pena, i al tornar va sortir l'arc de sant martí i la Mire va haver d'esperar una bona estona a que jo fes el reportatge jeje

De recompensa per la volta en bici, que al final van ser 16 km, vam anar a mejar una super hamburguesa, que es va fer esperar molt i molt, però quin gust... Després una xocolata calenta i una cookie de xocolata extragran.

I dilluns? Salmons. Vam anar caminant cap al riu a veure com morien els salmonets. Jo no ho havia vist mai i impressiona... Vas caminant per la vorera del riu i hi ha tot de salmons morts i alguns de vius que no saben què els hi espera després de deixar els ous... Però és tot, els peixos, salmons enormes, i la olor... No cap que expliqui quina olor feia oi? Ecs

Vam anar a menjar algo i al migdia em va venir a recollir la Laurie amb les nenes per anar a passar uns dies a Whistler. Però això ho deixo per demà...

Bona nit!

Cris