News!

Aquesta setmana se'm ha passat molt ràpida. Crec que ja podem dir que la època de pluja està aquí. Normalment a casa estaria d'un "humor de perros" pel temps, però aquí és com si ja ho tinc en ment que toca pluja i més pluja. Però ja veurem d'aquí unes setmanetes... El que em molesta més són les mil gotetes que t'apareixen a les ulleres només sortir de casa i que és inútil que les netegis perquè al cap de dos segons tornaran a estar igual jeje

A part de la pluja ja es comença a notar més el fred. Aquesta setmana la Sabyne ha començat a quedar-se a dinar a l'escola, desrpés del seu "periode quilomètric d'adaptació" des de setembre. Això vol dir que de dilluns a dimecres haig de recollir a la petita a les 12 i a la gran a la 1.10, i la Willa i jo hem de dinar entre mig. O sigui que surto de casa amb tot el menjar, tapers, aigua, a l'esquena i és com un repte.

Aquesta setmana el dilluns vaig provar de quedar-nos a la mateixa escola dinant a una taula de fusta. Vam anar bé de temps però feia una "rasca" que a la segona mossegada ja notava tot el fred al cos. Dimarts va anar millor perquè va fer un "break" de la pluja i feia solet, i vam quedar-nos a la taula de fusta. Dimecres però, va ser una mica com una cursa. Plovia i feia fred i la millor opció que tinc de moment és recollir a la Willa i anar a dinar a l'entrada de la biblioteca que hi ha una sala coberta. El problema és que es tarda uns 15 minuts en arribar-hi, si vas amb nens clar. Així que a la que recullo a la Willa haig d'intentar que no s'entretingui gaire jugant amb els nens de classe, hem d'anar fins la biblioteca, dinar sense que es distregui gaire, tornar cap a l'escola sense que rondini gaire i estar a temps per recollir a la Sabyne. Sembla que no, però és tot un repte jeje

La Willa té un caràcter molt potent, com el seu nom vol dir, i és dolça a la vegada. Quan no vol fer algo que li dius et deixa anar un "I DON'T LIKE YOU" ben consistent i amb uns bons morros, que no m'haig de prendre com res personal, li diu a la Laurie també, i al cap de dos segons t'està dient qualsevol cosa amb un somriure encantador...

Aquesta setmana l'he notat més aprop. Se'm assenta a sobre quan esperem a la Sabyne a l'escola, al bus s'adorm a sobre, m'agafa més de la mà, i em busca i s'està amb mi quan estic a la meva habitació quan la Laurie ja està a casa. La Laurie em va dir que l'altre dia la Willa li va dir: I really like Cristina (però amb la seva manera de dir el meu nom, que és algo com Tixina jejeje)

Deixant el tema infantil, aquest dilluns vaig anar a una classe de hot yoga amb la Laurie, a última hora del dia. Això de poder anar amb ella en cotxe s'agraeix, perquè en veritat són 10 minuts arribar-hi però no si hi vas en bus. Trobo a faltar tenir el meu cotxe... He tornat a la època en que et passes tot el dia pendent de no perdre el bus, s'esperar i esperar a la parada, i amb el fred no ve gaire de gust... La sort que tinc és que em paguen un bono mensual i puc anar a tot arreu sense preocupar-me de pagar els tiquets.

Dimarts vam quedar amb l'au pair team a Tim Hortons, una cadena que com l'Starbucks i el McDonald's està a tot arreu, però és més d'esmorzars i berenars, amb tot tipus de madalenes, galetes i panets. Vam estar xerrant una bona estona, el finde passat elles van anar totes juntes a Victoria i tenien anècdotes a explicar, és clar.

Dimecres vam tornar al pub de Lonsdale Quay a la nit de karaoke. Erem la Christina, la Jeanette, la Lea i la Seema, una altra noia que he conegut, de Frankfurt, que és maquíssima i està enamorada de Barcelona jeje

Estavem prenent algo i va venir un dels del bar per veure si voliem sortir a cantar i just abans haviem comentat de cantar la de Lady Marmalade de Moulin Rouge totes juntes, i li vaig dir, però de broma i em va dir que vale, que era la següent! Jo intentant-li explicar que no coneixia bá la cançó que només coneixia l'estribillo, però res... Al final, i per sort, la Seema va sortir amb mi i vam fer un bon ridícul, però ens ho vam passar bé. Aquestes són les coses que es poden fer aquí jejeje Aquest cop vam tenir un còctel gratis, que ja va compensar la vergonya jeje

Dijous, el meu dia lliure, es presentava molt bé. Havia quedat pel matí amb la Loïse per tocar la flauta juntes a casa seva, i vam estar tocant durant tres hores... Vam dinar juntes i vam tenir una idea per a la tarda. Un dia d'aquesta setmana vaig començar a pensar que m'agradaria fer-me un piercing al nas, que sempre m'han agradat però mai m'he decidit a fer-me'l. La Laurie en té un i feia dies que me'l mirava... Dimecres nit els hi vaig comentar a les noies i dijous, quan li vaig comentar a la Loïse em va dir que ella se'n volia fer un a l'orella. Les dues teniem la tarda lliure així que ens en vam anar a Downtown, al carrer principal, on hi ha una tenda enorme de piercings i tatoos, molt coneguda. I després de pensar-nos-ho una mica ella ja té el piercing a la orella i jo al nas. El noi que ens el va fer va ser molt amable, et distreia una mica abans de fer-te'l i ens va donar confiança. I res, ja el tinc! Estic contenta, m'agrada!

Al tornar a casa, la Laurie em va demanar si li podia donar-li un cop de mà. Tenen un cap de setmana complicat. És Halloween i tenen un event de yoga al dissabte, i a part ahir la Sabyne va celebrar el seu aniversari a l'escola i la Laurie es va passar el matí fent pastissos. I clar, la cuina estàva feta un desastre i necessitava deixar apunt el dinar de la Sabyne pel dia següent. Ella encara estava fent feina a l'ordinador i no podia anar a dormir molt tard que avui s'havia d'aixecar a les 4.30. La vaig ajudar amb molt de gust, pobra. Això de ser mare, professora de yoga i propietària és molta, molta feina...

I avui vull anar al centre en busca i captura d'unes botes d'aigua, que ja no puc esperar més. Però això de buscar la bota perfecta porta el seu temps, i no és que siguin barates no... I a les 18h em toca quedar-me amb les nenes, així que es presenta un dia tranquil i demà dissabte també. És Halloween i tothom surt, però jo treballo de 18 a 23.30 o una mica més. La Loïse i la Christina aniràn a una festa a una casa d'aquí Nort Vancouver, així que potser quan acabi hi puc anar un ratet. Ja veurem!

Petons i abraçades!