domingo, 10 de octubre de 2010

Thank's Giving!


Començaré per divendres...

Pel matí vaig fer una mica d'skype amb l'Astrid, que esperem que es recuperi aviat! Vaig agafar el bus per anar a la botiga de collarets i vaig comprar un parell de coses que em feien falta. Ara ja puc fer arracades i collarets per un tub que no ho acabaré jeje



Un cop allà va venir la Theresa, que viu a la zona, i vam anar a fer "cookies" a casa seva. Vam fer servir un paquet que ja tens la barreja feta i els trocets de xocolata i tot. Ens vam entretenir i després en vam menjar unes quantes, però eren massa dolces! Imagina't com eren perquè jo ho digui... Me'n vaig emportar unes quantes a casa, però no sé què va passar que de camí van desaparèixer.... jeje



Divendres nit em tocava quedar-me amb les nenes. Els pares les van posar a dormir i van sortir, jo els hi vaig acabar de llegir un conte i després van voler anar a dormir al llit dels pares, que com que tenien permís, cap problema! Cinc minuts i ja dormien! La petita em deia que toqués la flauta abans d'anar a dormir, però ja les tenia calmades i no volia esverar-les un altre cop jeje Sort que s'acontenten amb un: tomorrow...



Dissabte matí vaig omplir-me de valor i vaig anar a fer una classe de hot yoga i al acabar em va trucar la Theresa per quedar i vam anar a Granville Island on hi ha un mercat enorme de menjar, fruita, verdures, forns i tot de botiguetes. Un pla perfecte perquè plovia bastant i estavem sota sostre, vam fer un cafè amb vistes al port i vam tornar cap al centre. Just quan parlavem de què fariem per la nit, el Neil em va enviar un missatge per si volia anar a la bolera amb els seus amics, i la Christina, una de les au pairs d'Àustria, es va animar a venir. Primer vam anar a casa del Neil, que la comparteix amb un japonès, i van anar arribant la resta i vam anar tots junts cap a la bolera en una furgoneta de les típiques de viatges, allà tots apretadets i tocant al sostre jeje


La bolera molt bé, em sembla que era la meva tercera vegada, com a molt, que jugava als bolos i va ser divertit! Els nois tenien molt més estil, s'ha de reconèixer, i d'aquí poc tenen un torneig de bolos a la universitat i s'entrenaven jeje Al final vam tornar a casa del Neil i del Josh i van estar tocant la guitarra. M'han entrat ganes de tornar a aprendre una mica d'acords, potser me'n ensenya...




I diumenge.... Thank's Giving! Jo ja tenia assumit que no provaria el famós "turkey" que es veu a les pel·lícules perquè, que jo sàpiga, encara no hi ha turkey fet de tofo jejeje La meva família m'havia convidat a sopar amb ells per celebrar el thank's giving i vam anar a casa d'un dels cosins del Todd. Una casa enorme, moltíssima gent, i encara més menjar. Això és el que és Thank's Giving, un menjar fins a no poder més.




Va estar molt bé, feia gràcia perquè hi havia la mare del Todd, germans, els fills dels germans, i hi havia una barreja enorme. Alguns dels germans del Todd s'han ajuntat amb una parella no asiàtica i els fills tenen rastres asiàtics i eren guapíssims. El menjar, cada família portava alguna cosa, i et podies servir com en un buffet. Imagina't.. jo que estic a base de verdures, el que vaig arribar a menjar! Hi havia sushi, salmó, puré de patata, arròs, mil salses, plats que no sé ni descriure, amanides, brocoli i el famós "turkey", boníssim! Vaig repetir dos cops.. i de postres "pumpkin cake" i tè per fer baixar tot el menjar :)




La casa tenia tot de raconets i la gent es va anar ajuntant i cadascú xerrava de lo seu, mentres els nens jugaven a dalt. I jo, doncs anar escoltant amb el platet de postres a la mà i fent algunes fotos. El meu primer "thank's giving" més que aprovat!


Diumenge al matí, quan vaig arribar a casa, només obrir la porta em vaig trobar una nota, i vaig pensar que era de la Laurie, però no... era de la Mireia!! Ja la tenim a Vancouver i es veu que van passar per casa meva per fer-me una visita sorpresa i jo no hi era... No sabeu la ràbia que em va fer... M'hagués encantat veure-la per sorpresa! Ara hem d'esperar una setmaneta, però segurament aquest cap de setmana podrà venir a la city i podrem celebrar la seva arribada i el meu aniversari! Quines ganes Mire de veure't! I la il·lusío que em fa saber que estàs més que bé a la nova família, ja et tocava!!




Avui dilluns els canadencs també tenien festa, i aquest matí he quedat amb la Christina. Després de canviar de plans deu cops, hem acabat anant a la English bay, una de les platges. No teniem gaire estona, i ens ha anat just per poder sentar-nos davant del mar i xerrar, perquè quan haviem de marxar ha començat a ploure. Bus cap a casa i tarda amb les nenes fins les 5.30. He fet el sopar i hem menjat i ja ha arribat el Todd, així que jo he anat a suar el "turkey" a la classe de hot yoga jeje




Em descuidava que el dissabte vaig comprar una llana moooolt maca al mercat, de colors marrons, beige, taronja, verds... Em vull fer una bufanda, però potser necessitaré ajuda! Mare et veus capaç de fer-me classes via Skype?? jejeje pot ser divertit...

Ara si, bona nit!




5 comentarios:

  1. Cristina que és és el Turkey? És carn rostida? xai? Veig que també hi carbassa!! ja m'explicaràs com la cuineu. Un petonet

    ResponderEliminar
  2. thank's giving ? A part de menjar molt, què es el que celebren ?
    Ptnets.

    ResponderEliminar
  3. Turkey és el famós "pavo" que cuinen al forn, boníssim! Això de la carbassa no ho sé, perquè jo era convidada i no ho vaig cuinar jeje però potser per haloween sabré com ho fan!

    A part de menjar fins a rebentar, res, es reuneixen amb la família i passen el sopar junts, això és tot! però és un booon sopar!

    ResponderEliminar
  4. que guai tiaaaaaaa!!! Estas com en una película d'aquestes americaness!!! però més tirant a Woody Allen (per la barreja ètnica dic ejjeje).
    Un petonàs i segueix tant guapísssima com sempre :)

    ResponderEliminar
  5. si Sara si.. i espera que ve Halloween! jeje m'ha fet gràcia això del Woody Allen! una abraçada i gràcies pel piropo "tiaguena"!

    ResponderEliminar