martes, 19 de octubre de 2010

My 22 and Mireia's Welcome!


Què puc dir d’aquest cap de setmana? Només que ha estat genial...

Moltíssimes sorpreses, molts pastissos, una família que ha fet tot el que ha pogut perquè em sentís feliç i la retrobada amb la Mire... Molt especial!

Dissabte matí em vaig despertar sentint a les nenes corrent amunt i avall pel passadís, que no és extrany, però vaig sentir que deien: Happy Birthday? Ohh come on, we need help! I corredisses i més corredisses...

No era difícil pensar que estaven preparant alguna de les seves, i fins i tot em va fer cosa sortir de l’habitació jeje Però quan no vaig poder més vaig obrir la porta i em vaig trobar tot de cartellets penjats a la porta que deia: HAPPY BIRTHDAY!


Primera sorpresa...

No em vaig poder estar de fer el primer somriure i les nenes van venir cap a mi i em van fer una super abraçada! Les dues anaven vestides amb vestits i la Willa em va preguntar: com és que no portes el teu vestit d’aniversari?? Em va agafar la mà, em va portar a la meva habitació, em va obrir l’armari i em va triar el jersei que va voler, a falta d’un vestit millor jeje

La sorpresa de les nenes és que m’havien preparat com un saló de bellesa, per preparar-me pel meu aniversari, és clar! I em van pintar les ungles dels peus, cada ungla d’un color, molt bonic jeje Sort que no els hi va donar per tallar-me el cabell almenys! Jeje


Quan la Laurie i el Todd es van despertar van començar a preparar un super esmorzar. Batut de maduixa i fruits del bosc, creps d’espinacs i formatge i creps de maduixa, pera i iogurt... Mare meva... no podia parar de menjar-ne! I les nenes van parar la taula per la ocasió!



Les nenes tot el dia que m’anaven fent regalets, qualsevol cosa que pillaven, m’ho embolicaven i m’ho venien a regalar jejeje quina monada...

Després del primer “atracón” la Laurie i el Todd em van regalar una bufanda molt maca i una targeta on deia que podia anar a fer un curset de bijuteria, el cap de setmana que ve, a Chinatown. Van pensar que m’agradaria i em fa il·lusió!

Ens vam equipar i van dir que podiem anar junts a fer alguna excursió per algun lloc que encara no hagués vist, i vam triar el Lighthouse Park. El Todd va preparar dinar per emportar-nos i vam marxar tots cap allà. Abans d’arribar vam parar a un “Garage Sell” on famílies que es muden de casa, posen tot el que no volen al carrer i ho venen tiradíssim de preu. Vam parar a dos diferents jeje


El Lighthouse Park arriba al mar, i vam parar a unes roques per fer el picnic. Jo estava encantada... Un dia preciós, davant del mar, amb unes vistes maquíssimes i amb aquesta família que m’està cuidant moltíssim...


Al tornar a casa van arribar la família d’amics més propers que tenen i vam preparar un sopar junts. Jo havia de marxar una mia dora perquè havia d’anar a recollir a la Mire, i abans de marxar em van portar un pastís de xocolata i em van fer bufar les espelmes... Una altra sorpresa, em va fer tanta il·lusió que quan estava al bus anant cap a buscar a la Mire ja em notava amb la tonteria a sobre.


Només va faltar veure a la Mire esperant al carrer des del bus, començar a córrer cap on ella era i fer-li una super abraçada! Aquí si que se’m va escapar tota la emoció, encara se’m fa raro això de que estiguem les dues juntes aquí a Canadà! Em va regalar un ram de flors maquíssim, jo li vaig donar un petit regalet de benvinguda, unes de les arracades que he fet, i les dues teniem regalets mútus de les nostres nenes per donar a l’altra jeje

Mentre no paravem de xerrar vam anar tirant cap a Downtown per anar al puc de jazz on ens esperava el Neil, i abans d’entrar la Mire es va agafar algo per menjar, pobra, que encara no havia sopat. El pub no era ben bé com m’esperava, la mitjana d’edat era més alta jeje però la música ho va compensar.

Si Mire, no em puc estar de dir que pobra es va aborrir una mica, no és gaire musical com per aguantar una bona sessió de jazz jejeje Però després vam anar a un dels pubs típics i va estar molt bé! Ens vam trobar a un altre amic del Neil i vam estar fent uns billars.


Al agafar el bus, jo anava amb el ram de flors i el conductor em va preguntar i de cop, va agafar un telefonet i va començar a parlar pels altaveus, dient que era el meu aniversari. Així que tot el bus, que eren tot de joves que anaven o tornaven de pubs, van fer un HAPPY BIRTHDAY conjunt jejeje Jo no sabia on posar-me... La següent estratègia va ser dir que era l'aniversari de la Mire :)

Al tornar a casa vam haver de caminar una mica i feia un fred considerable. El dia més fred des de que estic aquí. Un cop a casa vam tardar poquíssim en caure adormides jeje

Al matí següent, quan estavem fent el mandra pel llit van venir les nenes, que feia dies que tenien curiositat per veure a la Mire, tant parlar d'ella... Al final ens vam aixecar, esmorzar, i vam anar al super a comprar quatre coses per fer una truita de patates pel picnic.



Tornava a fer un dia genial i vam anar a Stanley Park amb les altres au pairs, i al arribar ens vam trobar que hi havia moltíssima gent perquè feien com una mena de manifestació en contra dels grans baixells pescadors que hi ha a la vora del mar. Hi havia un escenari i un grup de música tocant. Quan vam trobar les noies estaven a la gespa esperant amb tot de globos i una corona de princesa amb el meu nom... No m'ho esperava gens...


Cadascu havia portat alguna cosa i la Mire i jo vam menjar l'entrepanet de truita de patates, i després no vaig parar de picar i barrejar, mmmm... Les noies em van donar un regalet i tot, un monaderet molt bonic que van comprar el dia que vam anar al mercat de Granville Island.


Em van explicar que com que jo vaig arribar tard, elles van començar a voltar i van veure aquest monader que els hi va agradar a les dues i me'l van comprar. I un cop vaig arribar jo, vaig parar a la mateixa parada i vaig estar una bona estona mirant monaders i bolsos, perquè eren realment macos... I elles dissimulant perquè l'home de la botiga no digués res i xafés la sorpresa jeje


Després de tot em van donar una capsa enorme que hi havien tot de "cupcakes", unes madalenes amb una mena de nata montada de colors a sobre. N'hi havia moltíssimes... Amb tot vaig estar contentíssima, un aniversari molt molt especial!


Per rematar-ho, de cop va venir un noi, el cantant de la banda, i ens va preguntar per qui eren els globos i ens va regalar dos cd del seu grup! A canvi jo li vaig donar una madaleneta jejee Tots contents!

Al recollir el tenderete, teniem tots els globos i els vam començar a repartir pels nens i nenes que hi havien al parc, i de cop ens vam trobar que venien nens de tot arreu en busca d'un globo. Feien una gràcia les cares que feien a la que tenien el globo...


Vam acabar la tarda donant una volteta per Downtown, per les botigues amb la Mire, i per sopar vam intentar que provés el sushi però no li va acabar de fer el pes jeje Vam acabar sopant jo el sushi i ella uns entrepanets de pernil dolç i vam tornar cap a casa.



Ens vam adormir juntes mentre esperavem a que el Todd acabés la feina al despatx, que és on hi ha el llit de convidats. Havia estat un altre dia molt mogut...

I ja per fi dilluns, que debeu estar cansats de llegir... Al final vaig haver d'anar a recollir a les nenes de l'escola. No podia acompanyar a la Mire de compres per Park Royal, on tenia el bus de tornada, així que vam anar juntes cap al bus i ens vam despedir. Però això de saber que la tinc tan aprop i que ens anirem veient, ha canviat molt les coses! Propera parada: SQUAMISH!


Dilluns encara vaig tenir la última sorpresa... El meu germà es va currar un super vídeo amb tot de fotos meves, nostres de quan erem petits i de la família. Ai quan ho vaig veure, quina plorera... Al sentir la música les nenes van venir a veure què era i ho vam tornar a mirar juntes i jo plena de llàgrimes.. Em va encantar Lluís, mooltes gràcies!


I això és tot... Té valor si ho heu llegit tot! jeje

I ja veieu, un aniversari molt molt especial! Gràcies a tots els que heu pensat en mi i m'heu escrit algun comentari, m'han fet moltíssima il·lusió! :)








7 comentarios:

  1. Mira quí ho havia de dir...ser "reina por un dia" als 22 anys...al Stanley Park...de Vancouver!!Envoltada de globus blanc i blaus...i amb corona i tot!!I amb una amiga de Caldes...acabada d'arribar!! I tan que va ser genial.

    ResponderEliminar
  2. I ara el reste d'aniversaris que et queden per endavant com els hem de celebrar???' Això no hi ha qui ho superi... jo proposo que la pròxima vegada sigui un avió sencer qui li canti "Happy Birthday", jejeje, lo del bus és lo que m'ha fet més gracia. Petonassos.

    ResponderEliminar
  3. Molt molt especial... Només faltaveu VOSALTRES!!!

    ResponderEliminar
  4. kin booon resumm!!! el que més m'ha agradatt és el final!! propera parada...Squamish!! La jenn t'espera x aki kuan vulguis, no hi ha cap problema!! Quines ganes!!

    Me'n alegro d'haver col·laborat una miqueta perque fos un cumple especial!!

    (ja veus que llegia blog pq ja sabia mitja vida teva vancouverense abans que m'ho expliquessis pero aki sta el primer comentari jeje)

    ResponderEliminar
  5. Genial !! la celebració i el redactat. Molts ptnets.

    ResponderEliminar
  6. per molts anys cristina. La teva mare em va parlar del teu blog i avui l'he estat llegit una mica.

    Rosa de Mollet

    ResponderEliminar
  7. Mire!! el teu primer comentari! quin honor :)
    i tant, la Jenn m'espera i espero que els ossos també jeje encara que sigui de lluny! I no ho dubtis, el més especial va ser tenir-te amb mi pel meu aniversari!

    Lourdes, moltes gràcies! Veig que estàs al dia de les meves aventures! :)

    Rosa, quina gràcia! Et recordo, la família de la "R"! Encara recordo quan anavem a veure teatre tots junts, imagina't! Gràcies pel comentari

    ResponderEliminar