sábado, 25 de septiembre de 2010

Resum dels últims dies


Bueno, bueno... Feia uns dies que no escrivia, primer perquè el primer dia no vaig tenir res emocionant i els altres dies per falta de temps jeje

Aquesta setmana s'està notant que el pare no hi és, però torna a mitjans de la setmana que ve. El dimecres per la tarda vaig estar amb les nenes fins a posar-les a dormir. La sort és que tenien una "playdate", havien quedat amb una amiga que va venir a jugar a casa, i van estar jugant molt entretingudes i jo vaig anar fent una mica de feina de la casa. A la hora de dormir estaven una mica engrescades encara, tot i haver fet un bany llarg llarg... i em vaig inventar una història de fades, que si tancaven els ulls ben fort i s'estaven quietes, quan s'adormissin vindrien les fades... i ja les veus a les dues calladíssimes i apretant els ulls ben fort fins que es van adormir. Això de les fades és un bon recurs! Al dia següent la petita em va dir que una fada havia vingut i li havia tocat els ulls jejeje




El dijous era el meu dia lliure, només havia de preparar les nenes per l'escola al matí, i vaig anar a fer una classe de hot yoga amb la Laurie, però al arribar al centre de yoga vam tenir un incident jeje Ella m'estava ensenyant que si baixes el pistonet de la porta del cotxe i la tanques, el cotxe ja queda tot tancat. Però al fer la demostració es va oblidar d'algo important.. les claus. S'havien quedat dins del cotxe! Va deixar anar uns OHMYGOD! i vam pensar què podiem fer perquè ella havia d'obrir el centre de yoga que just aquell dia ella estava sola a recepció.
Doncs res, trucada a un taxi i la Cris se'n va directe a casa, agafa toooootes les claus que troba intentnant encertar amb la de recanvi del cotxe, i se'n torna cap al centre. I tot solucionat!




Després per la tarda vaig quedar amb la Theresa i la Jeanette per tornar a Park Royal, centre comercial, i ja vaig comprar-me una targeta de número canadenc per la Blackberry que m'han deixat la família (un dels primers models que devien sortir, perquè és enorme! però m'anirà més que bé) La cosa és que com que no tinc un ID canadenc no em poden fer contracte i no puc fer servir internet. Cada més pagaré una quota fixa i puc trucar i enviar tots els missatges que vulgui. Algo curiós és que quan algú et truca, tu no veus el número! Encara que el tinguis guardat al mòbil, si tens una trucada perduda, no saps de qui és, et surt número desconegut! Has de pagar per saber qui et truca! Quina colla aquests canadencs... però ja tinc mòbil!




Després vaig anar a casa la Theresa, perquè estava sola, la seva família no hi era i em va ensenyar la seva casa, vam sopar juntes i vam veure una peli. Tenen un gat que sembla un gos de lo gras que està, i tenen un piano!! Em vaig treure una mica el mono de tocar-lo :)
Plovia i al final la Theresa em va acompanyar a casa, i li vaig agraïr moltíssim perquè amb la peli ja se'm tancaven els ulls i em feia molta mandra fer mitja horeta de bus.

Una altra "anècdota" és que dimecres la Sabyne es va despertar al matí i la Laurie ja havia marxat cap a obrir el centre de yoga i em va venir a picar a la porta de la meva habitació a les 5 del matí perquè no podia dormir i vaig acabar dormint amb ella a la habitació de les nenes. Però el dia següent em va tornar a despertar a les 5 del matí i tota dormida li vaig dia, vine aquí al meu llit. Però ahir, que ja m'ho veia a venir, la Sabyne va tornar a picar a la porta a les 5 a aquestes hores intempestives i me la vaig tornar a ficar a dormir amb mi... però al cap de 5 minuts, la petita també va picar la porta i vam acabar les tres dormint al meu llit individual com sardinetes jejeje Sort que demà la Laurie no ha d'anar al centre de yoga i no em vindran a despertar jeje


I res, ahir divendres, en teoria havia d'estar amb les nenes per la tarda però al final em van donar lliure i al migdia després de dinar vam anar al Downtown amb la Theresa en busca d'un ipod per ella, i després vaig quedar amb la Jeanette per anar a Capilano Mall, un altre centre comercial, per donar una volteta, i em vaig comprar unes botes negres amb una mica de talonet, perquè aquestes alemanes i austríaques són molt altes i al seu costat sóc un taponet!


Després ja vam anar directes a Lonsdale Quay on haviem quedat amb unes quantes au pairs més. Ahir n'érem sis perquè la Theresa es va quedar dormida a casa! Vam anar a sopar, em vaig demanar un entrepanet amb pollastre perquè no hi havien bistecs... I ens vam quedar al bar del costat que hi havia ambientillo i un home cantant i tocant la guitarra.



Al tornar cap a casa, vaig estar buscant un banc perquè no tenia monedes per pagar el bus, i després de moltes voltes el vaig trobar, vaig anar a demanar canvi, i a la que vaig arribar a la parada de bus, a dalt de tota la pujada, vaig veure que l'últim bus feia estona que havia passat i em va tocar caminar fins a casa...

Ahir vaig poder parlar amb la meva doble, la Cristina Gómez, la meva cosina jeje i em va fer molta il·lusió parlar amb ella i ensenyar-li una mica la casa on estic. A la meva hora de dinar, els meus pares estaven sopant, i feia gràcia estar parlant amb ells mentres tots anavem menjant, com si estigués a la cuina de casa...



I ara m'acabo d'aixecar, avui he no he tingut sorpreses a les 5 del matí, i d'aquí un ratet tenim una conversa conjunta per l'skype amb les calderines! que ja tinc ganes de sentir la seva veu!

I això és tot!







1 comentario:

  1. Tot un reportatge!!Quina llàstima que perdessis l'autobús.Això de l'skipe crea addició!!Ens ho vem passar molt bé, anar xerrant i sopant nosaltres ...i tu tan lluny dinant alhora ..amb l'ordinador a la cuina ..veient com et preparaves el teu dinar ..i nosaltres el nostre sopar...com si estiguesim tots tres a la cuina!! Va ser molt divertit.Que tinguis un bon dia...i les fades et CUIDIN..je je

    ResponderEliminar