Welcome to Vancouver!

Aquí comença la meva aventura... i després de 20h d'avió i de no haver dormit la nit anterior, vaig arribar a Vancouver i després de passar el control de seguretat amb èxit i que no em deportéssin per ilegal, vaig trobar-me amb la Laurie i les nenes, Sabyne i Willamina, a la porta de l'aeroport amb un parell de flors i un collaret per mi.

Primera sorpresa: tenen un cotxe japonès i el conductor va al seient de la dreta. Es fa raro quan hi ets a dins! Em sembla que de moment el carnet internacional de conduir no em caldrà... seria un perill!

Vam fer la primera volta per Vancouver, que és enorme i vam passar pel downtown fins arribar a North Vancouver, que és on vivim i és molt més tranquil i residencial, amb cases unifamiliars i carrers que pugen i baixen. La casa és preciosa, tal i com me la imaginava per les fotos que m'havien passat. A la planta baixa hi ha el garatge i una habitació que és tant despatx com la dels convidats. A la planta de dalt hi ha les habitacions, un menjador amb alfombres i plè de coixins, la cuina-menjador i tot té molta llum perquè està tot ple de finestres. Tot està pensat per les nenes, al fons de la cuina hi ha una taula per menjar i hi ha una petita cuina de fusta i un petit taller per pintar amb tot de caixetes pels colors, papers, etc. I a la paret hi ha tot de dibuixos fets per elles amb uns focos que els il·luminen. L'habitació de les nenes també és tot un món, amb un arbre pintat a la paret, ocells, papallones, estrelles, de tot!

Tot el dia que veig coses noves, sobretot amb el menjar. Suposo que també és la família, però mengen completament diferent. La llet no és de vaca, sinó que és d'arròs o d'ametlla. La pasta no és de blat, sinó d'arròs també. Tot el que mengen és sense gluten i blat normalment, i tot mlt orgànic. També tenen tot de salses i espècies diferents. Tot el dia que estic provant una mica d'això i una mica d'allò però per sort m'agrada tot. Però del menjar ja us aniré explicant, perquè és mooolt llarg.

Res de jetlag, cada dia dormo "del tirón". Normalment ens aixequem a les 7 del matí, dinem a les 12 i sopem cap allà les 6-7h i fem algun snak entre mig. El que es fa raro és que anem a dormir cap allà les 8 i encara és clar, però no m'importa perquè acabo cansadíssima i m'adormo a l'instant jeje

Ahir vam anar a la piscina, que per ells és una piscina coberta on hi ha tot de tobogans, joguines, una part amb jacuzzi i una zona on juguen amb la corrent de l'aigua que t'arrossega. Hi vam anar amb el pare, el Todd, i les nenes s'ho passen genial. Ens va venir a buscar la mare i es va trobar amb una libèl·lula blava molt xula.

Al tornar a casa vam anar al parc que hi ha al final del carrer, és bastant gran, tot verd i amb gronxadors i pistes de tenis. Em vaig emportar la càmara i vaig disfrutar fent fotos i més fotos a les nenes mentre jugaven. So cute!

Avui ens hem llevat i plovia, la primera pluja de totes les que ens espera, i com que necessitava equipar-me hem anat a comprar un xubasquero que aguanti una bona pluja, no com les de casa... i m'ha costat 145 dolars canandencs, uns 100 euros, espero que sigui bo!

Les nenes m'ajuden molt amb l'idioma, em passo el dia dient: What is that? i elles m'ho expliquen buscant la manera més fàcil perquè ho entengui jeje A més són molt expressives. Són una passada, dos dies amb elles i et mostren un afecte... la veritat que s'agraeix! quin problema si no els agradés a les nenes...

Poc a poc em van ensenyant com funcionen a casa, i tot el dia que estic atenta a tot i clar, del que em diuen entenc la meitat, haig d'anar deduïnt el que m'estan dient, però per la cara que poso ells ja veuen si ho estic entenent o no jeje

Aquesta nit farem reunió els tres per parlar tot de coses, a veure què en treiem! Les nenes ja dormen i és un moment tranquil... Demà la Sabyne comença l'escola i l'acompanyen ells dos i jo em quedaré amb la mini Willa. Ja em puc preparar per a que em torni a disfrassar de fada... :)