lunes, 20 de septiembre de 2010

Sushi and Kina Grannis



Un dia interessant.. Pel matí hem anat tots junts a esmorzar a casa d'uns amics de la família, que acostumen a quedar cada cap de setmana perquè tene molt en comú i nens de les mateixes edats i juguen molt bé junts. Però el millor de tot ha estat l'esmorzar... un senyor esmorzar!



L'home de la casa ha preparat un plat ple, ple, ple de "pancakes" amb una mena de barreja de poma i maduixa tallades a trocets, amb una crema i cereals, i deprés a sobre i posaves una mica de mermelada... boníssim! Per mi que creien que passo gana, perquè he menjat moltíssim! Mmmmmmmm



La casa era una passada... No he pogut fer fotos per vergonya, però me'n moria de ganes! El jardí està fet tot amb fusta al terra i hi tenen bambú i una zona perquè els nens juguin. I per dintre, la casa és a l'estil americà, no ho ha portes i hi ha tot de petites zones. La casa està plena de finestres a les parets i als sostres per aprofitar tota la llum que poden i el terra és de parquet o de moqueta molt comfortable per l'hivern. La veritat que la casa m'ha encantat! I ells són encantadors... Potser el Dave em pot ajudar a trobar un postgrau o algo per estudiar aquí i aprofitar més aquests mesos... qui sap!




Per la tarda, abans de dinar he estat fent skype amb els pares i la Clara, i m'encanta poder veure'ls, i veure al Sam... aix!

Aquesta nit el Todd marxa a Tailandia per uns 10 dies perquè un amic seu es casa, així que aquesta setmana hauré d'ajudar més a la Laurie que segur que tindrà molta feina, entre les nenes i l'estudi de yoga, però estic mentalitzada!



Avui per la tarda/nit ha estat diferent i divertit... Fa uns dies vaig estar buscant per la meva guia i per internet, alguns bars on anar per escoltar música en directe. I buscant vaig trobar que avui hi havia un concert d'una noia, una cantautora. Vaig estar escoltant-la i em va agradar, les seves cançons són melòdiques i la seva veu és suau, i em vaig encaparrar en anar-la a veure... I si, hi he anat! jeje



Primer quan estavem a la cua hem vist que hi havia un cartellet que deia que no quedaven entrades, i hem anat a sopar. Avui hem provar el japonès, que no, tampoc l'havia provat mai... i hem menjat un sushi boníssim i molt fresc i he pogut veure que sóc patosíssima amb els bastonets... No parava de tirar el peix al platet ple de salsa jeje i al final he acabat menjant les boles d'arròs amb les mans i d'una sola mossegada...

Després hem tornat a passar per davant de The Media Club, el pub, i hem pogut entrar sense pagar i escoltar les últimes cançons! De veritat que us la recomano... El pub és petitó i molt agradable, segur que hi torno!


Al tornar a casa, el bus m'ha deixat a l'estació i no hi havia cap bus que m'acostés a casa, així que he anat caminant una mitja horeta mentre anava escoltant música fins que he arribat...

I això és tot, un dia més i no sembla que ja porti aquí més de dues setmanes. Avui m'ha arribat una moooolt bona notícia i és que la Mireia, que està d'au pair a Montreal, vindrà a viure amb una família d'aquí aprop de Vancouver i segurament pel desembre ja estarà aquí així que ens farem companyia mútua per les festes de Nadal, quina il·lusió!!!!


Bona nit!

PD. Les primeres fotos són d'ahir, que las vam fer amb la càmara de la Theresa.










7 comentarios:

  1. Al final vas poguer escoltar a la noia.També he vist ...que tens molt estil alhora de tenir una copa de vinet blanc a la mà....no sé perquè serà?
    A veure si la Mireia té més sort amb la familia..pk realment si tu estàs be aki es en part pk estas a gust amb la family i ells amb tu.
    Quina sort poguer-nos veure per l'SKIPE!!! Això ara no té preu!! Et veig tan contenta...llavors nosaltres també respirem més tranquils.Muaaa

    ResponderEliminar
  2. Ja veig que estas molt situada, tot que la casa esta una mica apartada, oi? Quan trigues per anar al centre? No sembla que sigui un lloc perillós de nit. Tot i que Vancouver hi han molts indigents.
    Segur que acabaràs dominat els bastonets per menjar. Ja ens passaràs alguna d'aquestes receptes. Ptnets

    ResponderEliminar
  3. Ja no se si treballes, passejes, compres o fas relacions internacionals!.
    El que m'estas ensenyant és que tens un optimisme i ganes de viure i veure que "enganxen".
    Segueixo amb interés el blog, fins la propera

    ResponderEliminar
  4. sisisi!!! això no és treballar nenaaaaa!!! són unes vacasiones pagadaasss!!!
    Quines ganes d'anar a veureee't!!! No saps les ganes de fer-te una abraçada que tinc :D
    Gaudeix-ho al màxim, tot i que veig que ja ho fas, que t'ho mereixes!
    Un petonàs prexiosa

    ResponderEliminar
  5. Sembla mentida que sense moure't de la ciutat és com estessis viajant continuament per diferents cultures, a traves del menjar, la música, relacions...

    ResponderEliminar
  6. Sii mare, al final ho vaig aconseguir! jeje i la cantant em va agradar molt!

    Lurdes, estic a uns 20 minuts del centre, però depèn de la hora, les rutes del bus canvien, i si haig de caminar gaire trigo més... en part va bé perquè visc a la part tranquila i tampoc estic molt lluny del centre. Em sembla que hauré de menjar moooolt sushi fins que aprengui a dominar els bastonets! jeje

    Enric, ja veus, faig una mica de tot, i tot el que puc! jeje Ara entre setmana ja és més tranquil, amb les nenes i estones lliures per passejar i fer yoga clar jeje

    Sara! ojalà pugueu venir, us prepararia una super ruta! jeje i la abraçada me la apuntoooooooo! molts i molts petons guapa!

    Pare! és impressionant la multiculturalitat que hi ha! fas dues passes i et trobes a "chinatown" i dues passes més i estàs al centre on hi ha de tot, TOT! i restaurants de menjar de tot arreu... serà questió d'anar probant! jeje

    ResponderEliminar
  7. Ei amoret!Quin susto (ensurt) quan dius que a veure si et troba algo el Dave, sort que després dius: per aprofitar aquests mesos.
    Quins dies més intensos, petits concerts, menjar nous, amigues, llocs diferents... quina enveja!
    T'anyorem molt, però se't veu molt feliç i això ens fa feliços a nosaltres!

    ResponderEliminar